No f¨¦ssim un Congr¨¦s Internacional del Paper Mullat

S¨®c un coi de profeta. Fa unes setmanes, deia en aquesta mateixa secci¨® que convenia posar en marxa el Tercer Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, el qual havia quedat entre els projectes del conseller Mascarell pel 2014, i ara... pam! El successor Santi Vila ja ha anunciat que s¡¯hi estan posant, que aviat comen?ar¨¤ a rodar tot per muntar un bon sarau amb l¡¯excusa de la llengua. Per¨° ¨¦s que n¡¯hi ha m¨¦s. Un p¨¨l m¨¦s enrere, deia que f¨®ra bo que hi hagu¨¦s alguna mena de relaci¨® entre l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, i... pam! Ja s¡¯ha anunciat l¡¯acord de col¡¤laboraci¨® entre l¡¯AVL i el Termcat (no ¨¦s ben b¨¦ l¡¯IEC, per¨° ja ens entenem...). Aix¨° ser¨¤ un no parar.

L¡¯empresa del Tercer Congr¨¦s ¨¦s sens dubte una bona idea. No per convertir-lo en una mena de palanca per reimpulsar la llengua, que tot fa pensar que la cosa va per aqu¨ª, ara-farem-un-congr¨¦s-que-far¨¤-patxoca. Probablement a l¡¯usuari mitj¨¤ m¨¦s o menys proactiu amb el catal¨¤ li ¨¦s ben igual si els lletraferits es reuneixen i debaten (o s¡¯escorxen), ell potser voldria que hi hagu¨¦s m¨¦s cinema en catal¨¤ o que l¡¯entenguin si demana un caf¨¨ amb gel. Si conv¨¦ muntar un nou congr¨¦s ¨¦s sobretot perqu¨¨ els marcs pol¨ªtic, comunicatiu i social han canviat substancialment respecte dels ¨²ltims trenta anys, des del Segon Congr¨¦s el 1986, o ves, potser nom¨¦s respecte dels ¨²ltims quinze.

Pel que fa a la pol¨ªtica, sembla que, per primer cop en molt de temps, hi ha una certa sintonia entre els diferents territoris de la catalanofonia, almenys entre les tres grans comunitats aut¨°nomes que tenen el catal¨¤ com a llengua cooficial. I caldr¨¤ aprofitar-ho abans que l¡¯alternan?a pol¨ªtica ressusciti una llengua extinta com el lapao. En l¡¯¨¤mbit de la comunicaci¨®, sabem que l¡¯eclosi¨® d¡¯internet ha significat una revoluci¨® per a les lleng¨¹es petites, especialment rendibilitzada per la llengua catalana, una mena de David entre Goliats de les noves tecnologies. I quant a l¡¯¨²s social, hem vist com les darreres migracions han dibuixat un medi ecoling¨¹¨ªstic mutant, en el qual la diversitat ha pintat un escenari poliglot fins ara ignorat.

I aix¨° sense parlar del que ¨¦s, estrictament, llengua. El model del catal¨¤ est¨¤ndard ha experimentat una definici¨® progressiva des de la primeria dels noranta fins a consolidar-se tant en mitjans escrits com audiovisuals ¡ªamb excepcions i cr¨ªtiques, nom¨¦s faltaria¡ª, mentre que el que coneixem com a normativa est¨¤ a punt de revelar els canvis m¨¦s importants des de fa ¡ªpotser?¡ª cent anys, amb modificacions en q¨¹estions ortogr¨¤fiques i l¡¯infantament de la nova gram¨¤tica normativa, que est¨¤ costant m¨¦s que un part. El Congr¨¦s ser¨¤ l¡¯espai idoni per expressar-hi les discrep¨¤ncies i llacunes, molt m¨¦s que els diaris digitals.

Ara b¨¦, que no ens entabani el conseller. Posar els experts de la llengua a cavil¡¤lar, arg¨¹ir, disputar, ha de servir perqu¨¨, d¡¯una manera o altra, les seves conclusions siguin escoltades, secundades, seguides pels gestors pol¨ªtics. Si no, podr¨ªem trobar-nos fent un Congr¨¦s Internacional del Paper Mullat, com va passar amb algunes propostes de fa trenta anys. Una d¡¯elles advocava, com defensava Antoni M. Badia i Margarit al discurs de cloenda, per la coordinaci¨® entre les diferents administracions a fi de normalitzar la llengua, en una concepci¨® realment unit¨¤ria de l¡¯idioma: ¡°Aspirem a una normalitzaci¨® universalment efectiva a tots els territoris de la llengua, segons una planificaci¨® global de les tres comunitats, mitjan?ant un organisme adequat, que naturalment no hem de crear nosaltres, per¨° que s¨ª que podrem emp¨¨nyer¡±.

Fins ara la pol¨ªtica ha impedit aquesta ¡°planificaci¨® global¡± i aquest ¡°organisme adequat¡± conjunts per a tot el territori, per¨° ara cal aprofitar els vents a favor. Si el congr¨¦s ha de servir per projectar la llengua cap al futur, el comprom¨ªs dels pol¨ªtics amb les conclusions que en surtin ha de ser ferm i expl¨ªcit. Altrament, ens trobarem que acords com la col¡¤laboraci¨® entre l¡¯AVL i el Termcat seran nom¨¦s felices excepcions.