Quan el llenguatge era ¡®incorrecte¡¯

La moda del llenguatge pol¨ªticament correcte ha devastat el periodisme, ha fet que el gran p¨²blic se sotmet¨¦s, en ramat, a l¡¯opini¨® comuna ¡ªque sempre ¨¦s poc assaonada, gens dial¨¨ctica¡ª i ha estat, i encara ho ser¨¤ m¨¦s, motiu d¡¯un menyspreu extraordinari per la gram¨¤tica. Si la llengua hebrea, per exemple, denomina la dona, al G¨¨nesi, com una flexi¨® femenina del mascul¨ª home ¡ªseria homessa, ben tradu?t, cosa que nom¨¦s he trobat a la B¨ªblia de Casiodoro de Reina, que parla de var¨®n i varona¡ª, doncs la cosa ¨¦s aix¨ª, i el que s¡¯ha de fer ¨¦s traduir-ho com cal. Si en catal¨¤ l¡¯alcaldessa sempre havia estat la dona de l¡¯alcalde, i no una dona alcalde, doncs tamb¨¦ qu¨¨ hi farem: s¨®n usos forjats de manera molt natural pels parlants, i costa d¡¯entendre que hagin estat substitu?ts per paraules i expressions agramaticals: qui s¡¯imagina la possibilitat que les dones que porten un avi¨® siguin anomenades un dia pilotes? Aquesta no colar¨¤. ??s que en nom del feminisme o de la pol¨ªtica s¡¯ha de cometre un assassinat de les formes naturals de la gram¨¤tica d¡¯una llengua? ??s que alg¨² es pot imaginar que hi va haver un temps en qu¨¨ nomes parlaven els homes, i, per tant, es van inventar una llengua mis¨°gina? I no parlem de totes les ximpleries que estan lligades a la q¨¹esti¨® del pol¨ªticament correcte.

Per¨° hi va haver un temps que la gent, a casa, al carrer o als diaris, expressava les opinions que li semblaven b¨¦. De fet, aix¨° ¨¦s la base de la democr¨¤cia: l¡¯exposici¨® de pensaments particulars, que els altres poden rebatre o contradir, i tots contents. Com ¨¦s sabut, hi ha pa?sos que han tingut una gran tend¨¨ncia a considerar l¨ªcites les opinions m¨¦s contundents i corrosives que hom es pugui afigurar, com ara els pa?sos de parla anglesa. A Catalunya, per contra, vivim quasi ofegats ¡ªara una mica menys¡ª per opinions que no es poden ni contradir amb els millors arguments: si un no ¨¦s independentista, per exemple, llavors ¨¦s un tra?dor, un imperialista. Si li agrada el ritual sacrificial dels toros, llavors mereix ser devorat per un lle¨®, com els primers cristians.

Doncs b¨¦: acaba de sortir un llibre sensacional en qu¨¨ es recullen un reguitzell de vituperis contra determinats m¨²sics, que donaria una magn¨ªfica pauta per poder tornar a parlar sense embuts, amb humor, i sense cotilles de correccional: Nicolas Slonimsky, Repertorio de vituperios musicales (Madrid, Taurus 2016). Com es respira quan es llegeixen maledic¨¨ncies fenomenals sobre grans compositors que avui tothom troba genials ¡ªo continua trobant mediocres, com li passa a Liszt, en general¡ª, i que al seu temps van ser devorats per una llengua sense ambages!

Poso uns exemples: ¡°Beethoven va agafar tirada a les disson¨¤ncies poc euf¨°niques perqu¨¨ hi sentia malament i confusa. Les combinacions m¨¦s monstruoses de notes van acabar sonant, al seu cap, com acceptables i equilibrades¡±; ¡°Els quartets per a corda de Brahms s¨®n p¨¨ssims i absurds, i no suporten cap an¨¤lisi¡±; ¡°El R¨¨quiem de Brahms ni tan sols proporciona el veritable plaer que ofereix un bon funeral¡±; ¡°Bruckner compon com un borratxo!¡±; ¡°El pitjor va ser el Vals de Mephisto. Es tracta d¡¯una m¨²sica senzillament demon¨ªaca¡±; ¡°Ah, la m¨²sica de Mahler! Tant de soroll per no res!¡±; ¡°El Bolero de Ravel ¨¦s la monstruositat m¨¦s insolent que s¡¯ha produ?t en tota la hist¨°ria de la m¨²sica¡±; ¡°El nom de Schoenberg, pel que fa al p¨²blic brit¨¤nic, no significa res m¨¦s que escombraria¡±; ¡°A Electra, Strauss desencadena una revolta orquestral que fa pensar en l¡¯escena d¡¯un assassinat en un teatre xin¨¨s¡±. I aix¨ª fins a m¨¦s de tres-centes p¨¤gines.

?s cert que el m¨²sic m¨¦s antic que surt en aquest llibre ¨¦s Beethoven; ¨¦s a dir que aquest llenguatge brutal i sincer correspon al temps de la m¨²sica ja pr¨°piament moderna, que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que la del classicisme: als quartets per corda del de Bonn hi ha, in nuce, totes les barbaritats que despr¨¦s van ser criticades de la manera que hem vist. I com que els brit¨¤nics han estat sempre molt conservadors en mat¨¨ria musical ¡ªHaendel encara ressona a Elgar¡ª, moltes d¡¯aquestes furib¨²ndies han quedat obsoletes per reaccion¨¤ries. Per¨° l¡¯important ¨¦s que, al seu moment, els cr¨ªtics van poder esplaiar-se amb absoluta llibertat i certa dosi de ju¨ª.

A casa nostra, per desgr¨¤cia, encara ning¨² no s¡¯ha atrevit a dir de l¡¯opereta Mar i cel que ¨¦s un dels productes musicals m¨¦s xarons, cursis, tronats i facilots que mai s¡¯han escrit per a l¡¯escena al m¨®n sencer. Per contra, blastomen contra la m¨²sica honesta i molt treballada de Josep Soler i molts dels seus coetanis.