Els 12 punts catalans d¡¯Eurovisi¨®

Deu catalans han participat a Eurovisi¨® des que Espanya hi va assistir per primera vegada, el 1961, tot i que Andorra tamb¨¦ hi va dur una catalana el 2008. El 1968, Joan Manuel Serrat va rebutjar anar-hi i finalment va ser Massiel qui va interpretar el c¨¨lebre La la la, que va donar el primer triomf a Espanya. Aquestes s¨®n les sis participacions dels catalans al festival que enguany t¨¦ lloc a Estocolm (Su¨¨cia).

1 punt. Gisela (2008)

L¡¯exconcursant d¡¯Operaci¨®n Triunfo va representar Andorra el 2008 amb Casanova. El ritme encomanad¨ªs de la can?¨® no va ser suficient perqu¨¨ el pa¨ªs pass¨¦s de la primera semifinal del concurs, en qu¨¨ va aconseguir nom¨¦s 22 punts i una discreta 16a posici¨®. Andorra nom¨¦s hi tornaria un any m¨¦s.

2 punts. Bacchelli (1981)

Fa 35 anys, Televisi¨® Espanyola va decidir portar a Eurovisi¨® el cantant barcelon¨ª Jos¨¦ Mar¨ªa Bacchelli. Amb Y solo t¨², Bacchelli va obtenir 38 punts i nom¨¦s va poder quedar en una 14a posici¨®. La mel¨°dica can?¨® de Bacchelli no tenia res a veure amb l¡¯estil que va guanyar aquell any, en qu¨¨ els brit¨¤nics Bucks Fizz es van imposar amb la colorida can?¨® Making your mind up.

3 punts. Rodolfo Chikilicuatre (2008)

El mateix any de Gisela, Espanya va ser representada per Rodolfo Chikilicuatre, un personatge c¨°mic creat per Andreu Buenafuente i encarnat per l¡¯actor catal¨¤ David Fern¨¢ndez. Baila el chiki-chiki va presentar-se a la selecci¨® de Televisi¨® Espanyola i va guanyar, i va deixar en segon lloc La Casa Azul, amb La revoluci¨®n sexual. A la final, una de les que va tenir m¨¦s espectadors des de la participaci¨® de Rosa, el 2002, va quedar en el lloc 16 amb 55 punts. Dos anys m¨¦s tard el programa S¨¢lvame intentaria repetir, sense ¨¨xit, la gesta amb una altra catalana, la periodista Karmele Marchante.

4 punts. Jos¨¦ Guardiola (1963)

Espanya va participar per primera vegada a Eurovisi¨® a l¡¯edici¨® de 1961, celebrada a Canes. Les primeres passes no van ser gaire prometedores. El tercer any al festival, Espanya va enviar-hi Jos¨¦ Guardiola, amb la can?¨® Algo prodigioso. L¡¯emblem¨¤tica veu de Di, pap¨¢ va marxar de Londres amb la discreta 12a posici¨®, que li van atorgar els dos punts rebuts.

5 punts. Peret (1974)

La rumba catalana de Peret va ser l¡¯elecci¨® d¡¯Espanya el 1974 per al festival de 1974. Canta y s¨¦ feliz no va poder superar la meitat de la taula. Va tornar de Brighton amb deu punts i una novena posici¨®. Aquell any la compet¨¨ncia era especialment dura. La guanyadora va ser una de les can?ons m¨¦s celebrades del festival. El Waterloo dels suecs Abba es va endur el primer lloc, per davant de la italiana Gigliola Cinquetti i d¡¯Olivia Newton John, que representava el Regne Unit amb Long live Love.

6 punts. Beth (2003)

Despr¨¦s de la participaci¨® de Rosa el 2002 amb Europe¡¯s living a celebration, Beth va ser la segona concursant d¡¯Operaci¨®n Triunfo que trepitjava l¡¯escenari d¡¯Eurovisi¨®. Televisi¨® Espanyola va optar per una can?¨® de tornada encomanadissa per a la cantant de S¨²ria, que va arribar a Riga (Let¨°nia) amb un v¨ªdeo enregistrat amb el rerefons de la Sagrada Fam¨ªlia. La mateixa Beth va recon¨¨ixer que, de totes les can?ons que optaven al festival, Dime era la que menys li agradava. Malgrat que la delegaci¨® espanyola anava al festival per segon any amb l¡¯expectativa d¡¯arribar al p¨°dium, Beth va acabar vuitena, amb 81 punts.

7 punts. Nina (1989)

Molt abans que Rosa, Beth, Ram¨®n, a Eurovisi¨® ja va participar-hi un altre membre de l¡¯Acad¨¨mia d¡¯Operaci¨®n triunfo. Una joven¨ªssima Nina va representar Espanya al festival a Lausana (Su?ssa), que acollia l¡¯edici¨® de 1989 gr¨¤cies a la vict¨°ria, un any abans, de C¨¦line Dion amb Ne partez pas sans moi. Nina va cantar la balada Nacida para amar, que va acabar en una bona sisena posici¨® i 88 punts. La can?¨® va agradar a la majoria dels jurats dels pa?sos participants, alguns dels quals (com Su?ssa, Alemanya o Luxemburg) van donar-li puntuacions elevades.

8 punts. Marcos Llunas (1997)

El 1997 el cantant Marcos Llunas, nascut a Madrid per¨° que va cr¨¦ixer a Barcelona des dels pocs mesos de vida, va sorprendre amb una sisena posici¨® a Dubl¨ªn. Sin rencor va obtenir 96 punts i a punt va estar d¡¯entrar dins del top 5, tot i que en el darrer moment va passar-li per davant la can?¨® de Xipre. Aquell any, per¨°, ser¨¤ recordat perqu¨¨ el grup brit¨¤nic de Katrina & The Waves (els del conegud¨ªssim Walking on sunshine) van arrassar amb Love shine a light.

10 punts. Sergio Dalma (1991)

Malgrat no haver guanyat, Bailar pegados de Sergio Dalma s¡¯ha convertit a Espanya en una de les balades m¨¦s celebrades de totes les que han anat a Eurovis¨®. Dalma va obtenir 119 vots i nom¨¦s dos pa?sos no van votar Espanya, que va aconseguir millorar el cinqu¨¨ lloc de les Az¨²car Moreno l¡¯any anterior amb Bandido a Zagreb. El tema, que va aconseguir una quarta posici¨® a Roma, avui ¨¦s gaireb¨¦ un himne.

12 punts. Salom¨¦ (1969)

La barcelonina Salom¨¦ va aconseguir una de les dues vict¨°ries que fins avui t¨¦ Espanya amb el c¨¨lebre Vivo cantando. La cantant ja tenia experi¨¨ncia als festivals. Entre d¡¯altres, havia guanyat el Festival del Mediterrani, en qu¨¨ va cantar, en catal¨¤, Se¡¯n va anar. L¡¯actuaci¨® es recordar¨¤, entre altres coses, pel vestit de Pertegaz que llu?a Salom¨¦, amb peces de porcellana i que pesava 14 quilos. La vict¨°ria no va ser plena, ja que Salom¨¦ va empatar i va haver de compartir el primer lloc amb tres pa?sos m¨¦s: Regne Unit, representat per Lulu; Holanda, per Lenny Kuhr, i Fran?a, per Frida Boccara.