La llarga franja litoral sembrada de c¨°dols que delimita el terme de les Cases d'Alcanar presumeix de tenir la distinci¨® de "platges verges", un guard¨® que promou Ecologistes en Acci¨® de Catalunya i que pret¨¦n ressaltar els valors naturals i inalterats que encara mantenen algunes platges del pa¨ªs. La Platjola, les Timbes i la Platja de S¨°l de Riu d'Alcanar formen tot un conjunt de petites cales tranquil¡¤les, a les quals s'hi accedeix a trav¨¦s de baixadors amb escales o b¨¦ travessant-les per les roques. S¨®n cales de pedra petita presidides per penya-segats rogencs que contrasten amb els tons turquesa de les aig¨¹es. El valor ambiental i ecol¨°gic d¡¯aquest espai ¨¦s elevat, ¨¦s per aix¨° que s'ha merescut la distinci¨® de platja verge. El fet de no patir pressi¨® urbana i trobar-se allunyat dels nuclis de poblaci¨® n¡¯ha conservat els seus valors naturals.La de Tamarit ¨¦s la platja m¨¦s septentrional de Tarragona, una desena de quil¨°metres la separen del nucli urb¨¤, i es caracteritza per la seva proximitat a l'espai natural d¡¯inter¨¨s PEIN ¨C Riu Gai¨¤, d¡¯un gran valor ecol¨°gic i paisatg¨ªstic. Tamarit, un antic poblat de pescadors que es despobl¨¤ el segle XIX a causa de les febres pal¨²diques generades en els aiguamolls de la zona, ¨¦s des de 1950 un agregat de Tarragona. Est¨¤ situat a la dreta de la desembocadura del riu Gai¨¤ i de l'antiga poblaci¨® en perviu en relatiu bon estat el recinte emmurallat -la vil3la closa- i algunes restes de l'antic castell. El castell est¨¤ documentat des del segle XI i fou enderrocat a la guerra dels Segadors per¨° a principis del segle XX el compr¨¤ un col¡¤leccionista d¡¯art americ¨¤, que el f¨¦u restaurar. El conjunt monumental i la platja dibuixen un entorn majestu¨®s.La platja del Torn ¨¦s una privilegiada platja naturista de 1.600 metres de llarg, on es pot gaudir de la natura en tot el seu esplendor. M¨¦s allunyada del nucli urb¨¤ de l'Hospitalet de l'Infant, es troba dins d'un Espai Natural Protegit. S'hi pot accedir des de la N-340 per una carretera amb unes vistes espectaculars, o b¨¦ des del mateix poble de l'Hospitalet de l'Infant. Al comen?ament de la platja hi ha un c¨¤mping naturista i en l'illot de pedra situat en un dels extrems de la platja s'hi va aixecar una torre de guaita. De la torre amb prou feines se'n conserva la base per¨° la seva funcionalitat va ser vital en ¨¨poques en qu¨¨ la platja del Torn no respirava la mateixa pau que s¨ª destil¡¤la actualment. L'activitat dels corsaris havia estat prol¨ªfica en aquest punt del litoral. Els saquejadors accedien a la costa per aquesta llarga platja i assaltaven els combois que transitaven per l'antic cam¨ª ral que unia Tarragona i Val¨¨ncia.Els Muntanyans ¨¦s un espai natural de Torredembarra circumscrit a l'¨¤rea protegida Platja de Torredembarra i Creixell. L'espai queda integrat en una platja que consta de set quil¨°metres de longitud i 100 metres d'ample i el seu principal valor ¨¦s el de conservar ecosistemes (dunes i maresmes sobretot) ja desapareguts a pr¨¤cticament tota la costa catalana. S'hi preserven algunes esp¨¨cies vegetals end¨¨miques com el lliri de mar (en perill d¡¯extinci¨®) o el borr¨®, i fauna com la sargantana cua-roja. Els Muntanyans est¨¤ inclosa en el Pla d¡¯Espais d¡¯Inter¨¨s Natural (PEIN) i mostra un ecosistema gaireb¨¦ ¨²nic, d¡¯enorme valor paisatg¨ªstic i ecol¨°gic. Acull una franja costanera formada per dunes semim¨°bils i llacunes d¡¯aigua salada. A poc m¨¦s d¡¯un quil¨°metre de la platja es pot visitar l¡¯emblem¨¤tic Arc de Ber¨¤, arc de triomf de l¡¯¨¨poca romana constru?t damunt del tra?at de l¡¯antiga via Augusta.Aquesta platja de 100 metres de llarg est¨¤ situada dins del terme de l'Ametlla de Mar, un municipi que presumeix de les seves cales tant com de la preuada tonyina roja que s'engreixa davant de la seva costa. La platja queda als peus del castell de Sant Jordi d'Alfama, de mitjans del s. XII, una fortalesa ara restaurada que fou seu de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama durant l'edat mitjana. Per accedir a la platja, cal entrar a la urbanitzaci¨® Calafat i prendre la primera sortida de la rotonda. Travessar la urbanitzaci¨® de la Marina de Sant Jordi, el port esportiu i seguir les indicacions fins la platja. La platja de Sant Jordi ¨¦s de sorra fina, disposa de wc i dutxa, t¨¦ acc¨¦s per a minusv¨¤lids, t¨¦ acc¨¦s caminant, p¨¤rquing per a cotxes, disposa de ¡°xiringuito¡± i t¨¦ vigil¨¤ncia de la Creu Roja. A l'entorn de la platja de Sant Jordi hi ha la Cala del Vidre i la Cala del Forn.En els seus primers or¨ªgens, l'Ampolla havia estat un antic hostal del cam¨ª ral de Tarragona a Val¨¨ncia. Ara b¨¦, segons antics documents, al segle XVI diverses fam¨ªlies de pescadors ja habitaven aquest indret. A les darreries del XIX, les platges del poble van comen?ar a ser molt apreciades per prendre-hi banys de mar; tant, que hi va arribar a haver un tren especial per als banyistes que unia Tortosa amb l'Ampolla. El poble, porta d'acc¨¦s al Delta de l'Ebre, conserva una zona litoral abrupta i que, per trams, s'assembla m¨¦s a l'escarpada Costa Brava gironina que no pas a les llargues plan¨ªcies arenoses de la Catalunya Sud. La Cala Maria ¨¦s un exemple d'aquest litoral esquerp i salvatge que envolta l'Ampolla. En contrast amb la llarga platja de l'Arenal que hi ha a l'altre extrem del poble, Cala Maria ¨¦s una platja menuda per¨° d'un encant gegant.Si tot buscant aquesta encisadora platja que hi ha amagada entre les pinedes del Bosc de la Marquesa li pregunten a algun dels habituals de la zona per la platja de la Cala Fonda, ¨¦s possible que l'improvisat guia no s¨¤piga de qu¨¨ li estan parlant. La Cala Fonda ¨¦s coneguda popularment com la platja Waikiki. En qualsevol cas, el nom no fa la cosa i l'anomenin com l'anomenin, aquesta platja verge de cultura naturista esdev¨¦ un rac¨® id¨ªlic per als que defugen les aglomeracions i els xiringuitos amb atmosfera de calamars a la romana. Incrustada dins del PEIN Tamarit Punta de la M¨®ra, un espai cogestionat per l¡¯entitat DEPANA, per accedir a aquesta platja nudista ¨¦s necessari fer una caminada d'uns tres quil¨°metres des de platja Llarga, en direcci¨® est. Tamb¨¦ s¡¯hi pot accedir des del nord, a trav¨¦s d'un corriol que primer condueix a la cala de la Roca Plana i continuant, a la Cala Fonda.JOAN CAPDEVILADespr¨¦s del port pesquer de Sant Carles de la R¨¤pita apareix primer la platja de Garb¨ª, i una mica m¨¦s enll¨¤, la petita platja de les Del¨ªcies. Situada prop del nucli urb¨¤, ¨¦s de sorra molt fina i s'estira a l'ombra de la serra del Montsi¨¤ i de la muntanya de la Foradada. ?s una platja que registra una activitat intensa durant la temporada alta. Est¨¤ equipada amb tots els serveis i es presenta com la t¨ªpica platja familiar. La poca profunditat de l'aigua en la seva franja m¨¦s propera a la sorra la fan una platja apta per a qu¨¨ els m¨¦s petits puguin passar-se tanta estona com vulguin en remull sense que els seus cuidadors hagin de patir angoixes en exc¨¦s. Platja d'aig¨¹es d¨°cils i de temperatures t¨¨bies, conseq¨¹¨¨ncia directa d'estar integrada dins la serena badia dels Alfacs.Un dels principals atractius d'aquest municipi dual que constitueixen Mont-roig del Camp i Miami Platja s¨®n els seus 12 quil¨°metres de litoral. Les seves platges i cales permeten descobrir tot un m¨®n de contrastos, textures i sensacions, a trav¨¦s de la sorra fina i daurada, banyada per les aig¨¹es c¨¤lides i clares. El litoral de Miami Platja engloba des de llargues platges equipades amb tots els serveis fins a petites cales com aquesta Cala de les Sirenes. ?s de sorra daurada i el nivell d¡¯oratge ¨¦s moderat. Queda integrada en un conjunt de vuit cales catalogades com a espais naturals protegits i s¡¯est¨¦n al llarg d¡¯uns 180 metres. La seva ubicaci¨®, enclotada en una zona for?a rocallosa, permet gaudir d¡¯un grau d¡¯ocupaci¨® relativament baix. A la seva vessant interior hi ha for?a vegetaci¨®, formada principalment per pinars i matolls.JOAN CAPDEVILA
