¡°?s irremeiable que tres partits arribin a un pacte¡±

Manuel Cruz (Barcelona, 1951) ¨¦s catedr¨¤tic de filosofia de la UB i ocupar¨¤ el n¨²mero dos del PSC a la llista al Congr¨¦s, despr¨¦s de Meritxell Batet. Ha publicat 28 obres de pensament i comen?a una nova etapa, despr¨¦s de presidir Federalistes d'Esquerres.

Pregunta. Qu¨¨ fa un fil¨°sof a la llista del PSC?

Resposta. Procedeixo d'una cultura pol¨ªtica en la qual estava molt present la idea del comprom¨ªs, que vaig iniciar amb Federalistes. La proposta del PSC recull bona part dels punts que he defensat.

P. En aquesta associaci¨® tamb¨¦ hi ha persones vinculades a Iniciativa i el manifest fundacional parla d'un refer¨¨ndum. Defensa la consulta?

"El conflicte territorial s'haur¨¤ de resoldre votant"

R. El conflicte territorial espanyol s'haur¨¤ de resoldre en algun moment votant. La q¨¹esti¨® ¨¦s qu¨¨ es vota, com i quan. El que no veig ¨¦s que el refer¨¨ndum hagi de ser el punt de partida.

P. La proposta amb el seu nom que va portar Batet a la comissi¨® de llistes va causar renou en algunes federacions socialistes. Com ho encaixa?

R. Pel que s¨¦, el malestar t¨¦ a veure amb els efectes de la modificaci¨®, no amb que fos jo el proposat. Fins i tot els afectats directament m'han expressat la seva alegria per la meva designaci¨®.

P. ?s conscient que molt probablement canviar¨¤ les classes de filosofia que ha impartit des del 1976 per un esc¨® a la bancada de l'oposici¨® i un altre Govern del PP?

R. Perfectament. Si no ho fos, la meva an¨¤lisi de la realitat seria voluntarista.

P. Ha parlat amb Batet de qu¨¨ far¨¤ al Congr¨¦s?

R. No hem entrat en els detalls. Vaig a les llistes del PSC, m'integrar¨¦ en el grup socialista i all¨¤ estar¨¦ a la distribuci¨® de tasques. Hi vaig com a independent i com repeteix el meu amic ?ngel Gabilondo, ¡°s¨®c independent, per¨° no indiferent¡±.

P. Qui t¨¦ m¨¦s marge de millora, el PSOE o el PSC?

R. En la mesura en qu¨¨ no conec les afliccions internes dels partits, no estic en condicions de dir qui est¨¤ millor o pitjor. Per proximitat f¨ªsica conec m¨¦s el PSC i tinc la sensaci¨® que ja ha passat el pitjor. Algunes de les forces pol¨ªtiques que en el passat gaireb¨¦ celebraven la crisi del PSC ara es troben en una crisi id¨¨ntica o pitjor. Crec que el PSC ha posat una mica d'ordre entre els seus i ha reagrupat forces.

P. Comparteix l'estrat¨¨gia negociadora que va seguir Pedro S¨¢nchez despr¨¦s del 20-D?

R. El resultat de les eleccions anteriors i el que sembla que es produir¨¤ en aquestes fa irremeiable que tres forces pol¨ªtiques arribin a un acord, encara que una s'abstingui. Si no, no es podran emprendre les reformes de calat que necessita aquest pa¨ªs, al qual li urgeix una reforma constitucional. No estic en condicions de dir l'ordre de la negociaci¨® que va haver de seguir Pedro S¨¢nchez. S¨ª que crec que els acords han de ser transversals per donar pas a reformes i evitar una altra legislatura ef¨ªmera en la qual estiguem pasterejant i se'ns podreixin els problemes.

"A aquest pa¨ªs li urgeix una reforma constitucional"

P. Veu possible l'acord amb aquest PP?

R. Si la pregunta ¨¦s ¡°aquest PP¡±, tendeixo a respondre que no. Per¨° no descarto que el PP arribi al convenciment que no t¨¦ m¨¦s remei que emprendre reformes constitucionals i que pot rendibilitzar el proc¨¦s si porta el tim¨®. El PP no ha negat la reforma constitucional amb arguments de principi, sin¨® d'oportunitat, com si volguessin deixar la porta oberta a quan sigui possible.

P. ?s m¨¦s f¨¤cil de desbloquejar la situaci¨® espanyola o la catalana?

R. Estan estretament connectades i el que em preocuparia ¨¦s que la situaci¨® de bloqueig es mantingui despr¨¦s de les eleccions. El resultat del desembre va fer saltar per l'aire el marc en el qual es sustentava el relat independentista, que tenia com a base dir que a l'altre costat hi havia un mur, el PP amb majoria absoluta i Espanya. Amb la irrupci¨® d'altres forces aquest relat del proc¨¦s s'esvaeix.

P. Queda proc¨¦s per a estona?

R. Els apologetes del proc¨¦s han emprat la met¨¤fora de les pantalles, per¨° ¨¦s curi¨®s que ara parlen de marees. El relat que tenien ja no funciona, el referent de Madrid ha canviat i tamb¨¦ la correlaci¨® de forces catalanes. L'ordre que tenien els agents que intervenien en el proc¨¦s s'ha desbaratat i s'est¨¤ reconfigurant. Esquerra ser¨¤ possiblement la primera for?a a les eleccions catalanes i el proper president podria ser d'aquest partit. Per¨° pot ser que el proc¨¦s entri en una esp¨¨cie de sordina.