Conflictes po¨¨tics

Tinc la impressi¨® que a l¡¯Ajuntament de Barcelona, en els darrers temps, se li estan acumulant alguns problemes amb la poesia. Abans de parlar d¡¯un assumpte tan delicat, vull recordar als lectors que aquesta instituci¨® no t¨¦ una regidoria de Cultura, sin¨® una comissi¨®. La difer¨¨ncia entre un regidor i un comissionat ¨¦s que aquest pot participar en els plens, per¨° no t¨¦ dret a vot. Per tant, aquest comissionat o comissionada seria una figura una mica com decorativa (per¨° amb fons).

Fa uns mesos es va llegir al mateix Ajuntament, durant un acte protocol¡¤lari, un horror¨®s poema de marcat contingut pretesament reivindicatiu. Es tractava d¡¯una par¨°dia del Parenostre. Al meu parer, Ada Colau s¡¯est¨¤ especialitzant perillosament a servir amb safata al Partit Popular de Catalunya, i tamb¨¦ a la delegada del Govern central, excuses gaireb¨¦ irrefutables per desgastar l¡¯acci¨® de govern. L¡¯Associaci¨® Espanyola d¡¯Advocats Cristians va amena?ar d¡¯interposar una den¨²ncia contra l¡¯autora del poema (per dir-ne d¡¯alguna manera). Desconec la compet¨¨ncia d¡¯aquesta associaci¨® en mat¨¨ria l¨ªrica, per¨° jo a l¡¯autora d¡¯aquesta pe?a la ignoraria absolutament, que ¨¦s el que demanava que es fes amb la mala literatura el poeta angl¨¨s W. H. Auden, ja que, argumentava, ja tenia prou c¨¤stig l¡¯autor de ser el paridor del que estava tan mal parit.

Jo l¡¯autora d¡¯aquest poema no la coneixia de res. Vull dir que no la coneixia com conec els poemes (aquests s¨ª, poemes) de Maria-Merc¨¨ Mar?al. No vull perdre l¡¯ocasi¨® de dir-li al senyor Alfred Bosch que ofendre una creen?a religiosa, fer-ne sorna, ¨¦s una falta de respecte. I sentir-se dolgut i dir-ho en veu alta no t¨¦ res a veure amb un atac a la llibertat d¡¯expressi¨®. Una altra cosa molt diferent ¨¦s l¡¯excusa que es busca sempre per judicialitzar o polititzar tot el que estigui a l¡¯abast. Continuo pensant que no tot a la vinya del Senyor, sota la coartada de la llibertat d¡¯expressi¨®, pot ser objecte d¡¯escarni.

Quan ja estava gaireb¨¦ oblidat l¡¯afer comentat, l¡¯Ajuntament es fica en un altre conflicte po¨¨tic. Aquesta vegada es tracta d¡¯un poema (per dir-ne d¡¯alguna manera) de l¡¯escriptor nord-americ¨¤ Charles Bukowski, poema que no s¡¯est¨¤ d¡¯enviar a la guerra quatre policies perqu¨¨ els matin, i tururut viola. A m¨¦s, acaba el poema, aquesta circumst¨¤ncia no hauria suposat pas m¨¦s de deu minuts de plor de les seves respectives mares.

Com que el poema es va instal¡¤lar a pocs metres d¡¯un edifici de la Policia Nacional, a la Verneda, aix¨° va fer que novament la delegada del Govern central a Catalunya torn¨¦s a exigir una rectificaci¨® immediata. Afegit a aix¨°, com que aquesta barbaritat es va instal¡¤lar gaireb¨¦ als nassos del CNP, els sindicats no van tardar ni dos minuts a emetre un dur¨ªssim comunicat contra l¡¯alcaldia. En totes dues circumst¨¤ncies, Ada Colau es va veure obligada a demanar perd¨®. Desconec tamb¨¦ la compet¨¨ncia l¨ªrica de la nostra alcaldessa. Per¨° m¡¯arrisco a creure que si hagu¨¦s llegit aquestes males imitacions de poemes abans de d¡¯emetre¡¯ls p¨²blicament, no els hauria considerat aptes per ser escoltats ni llegits per ning¨², sota pena de ser repudiats per mala tra?a est¨¨tica.

Charles Bukowski va ser un dels escriptors de qui mai vaig creure que, si no el llegia, em perdria cap meravella de la literatura universal. En una frase, mai no em va interessar. Vaig llegir algunes novel¡¤les seves, i no em feien ni fred ni calor. S¨®c una mica antic i encara continuo creient que cal rellegir Scott Fitzgerald en lloc de perdre el temps en autors com aquest. Si tingu¨¦s un fill adolescent, li diria que lleg¨ªs El gran Gatzby. Mai no suggeriria a ning¨² que envi¨¦s quatre ¨¦ssers humans, m¡¯agradessin o no, a la guerra perqu¨¨ els esbudellessin.

Crec que va sent l¡¯hora que l¡¯Ajuntament de Barcelona posi en plantilla, a banda de gent efica?, gent tamb¨¦ culta. I si aquesta gent culta a m¨¦s tingu¨¦s bon gust po¨¨tic, ens aniria b¨¦ a tots. Als contribuents i al prestigi del mateix Ajuntament. La poesia ¨¦s un assumpte molt seri¨®s. I sobretot molt hum¨¤. Tant que gaireb¨¦ estaria d¡¯acord que part del pressupost del consistori s¡¯utilitz¨¦s per crear un departament d¡¯assumptes l¨ªrics que vetll¨¦s per la bona poesia a la ciutat. No demano pas tant.