Quan l¡¯Ajuntament de Barcelona va dir ¡°no¡± al catal¨¤

Quatre de mar? del 1975. El regidor Jacint Soler Padr¨® presenta una esmena ¡ªen el debat de l'aprovaci¨® dels pressupostos de Barcelona d'aquell any¡ª que suposava destinar 50 milions de pessetes per finan?ar classes de catal¨¤ a les escoles de prim¨¤ria. Una cosa possible perqu¨¨ ja ho preveia la Llei General d¡¯Educaci¨® del 1970 ¡°com a mitj¨¤ per aconseguir una incorporaci¨® efectiva de les peculiaritats regionals al patrimoni cultural espanyol¡±, segons descrivia el text. La llei existia per¨° no s'havia avan?at gaire en la seva aplicaci¨®. L'esmena es va presentar al ple i va ser rebutjada per 18 regidors, 9 van votar-hi a favor i 7 es van abstenir. Entre ells l'alcalde, Enric Mas¨®.

Els que van votar ¡°no¡± eren indiscutiblement afectes al r¨¨gim franquista, com Jos¨¦ G¨¹ell Ram¨®n, que als anys 80 es va alinear amb Alian?a Popular; Pedro Salvat Virgili, que ja en democr¨¤cia va presidir el C¨ªrculo Ecuestre; Rafael de Ferrater, que en les eleccions del 1977 es va presentar per Alian?a Popular i Pedro Llorens, que al cap dels anys va rebre la Creu de Sant Jordi (2003) i es va convertir en el president de la Confederaci¨® de Comer? i pol¨ªticament es va situar en l'¨°rbita de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya. Entre els que, per contra, van votar s¨ª a l'esmena del catal¨¤ hi havia, a m¨¦s del promotor, l'empresari Soler Padr¨®, el catedr¨¤tic de la UB Manuel Serra, Eduardo Tarragona, que el 1982 va ser diputat per Alian?a Popular, Manuel Altaba, catedr¨¤tic de la UB que el 1976 va ser el primer tinent d'alcalde amb Josep Mar¨ªa Soc¨ªas Humbert i Eudaldo Trave que el 1982 va ser secretari general d¡¯Alian?a Popular el 1982 i membre de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat entre 1984 i 1997.

¡°No va ser una votaci¨® dirigida, cadasc¨² va expressar el que pensava. El rebuig a l'esmena del catal¨¤ va provocar la mobilitzaci¨® social i tamb¨¦ el posicionament clarament contrari d'algunes cap?aleres de diaris ¡ª'Un¨¤nime repulsa al no municipal sobre l'ensenyament en catal¨¤'¡ª i la tebiesa d'unes altres ¡ª'No hi ha diners per al catal¨¤'¡ª¡± , explica Mart¨ª Mar¨ªn, historiador de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) i autor d'una tesi sobre els ajuntaments catalans durant el franquisme. Mar¨ªn ¨¦s el comissari de l'exposici¨® 1975. Els regidors del NO al catal¨¤ que es pot veure al pati del Palau de la Virreina de Barcelona fins al 26 de juny i que ha estat promoguda pel comissionat de Programes de Mem¨°ria del Consistori. S'ha dut a terme en el 41¨¨ aniversari d'aquell sonat ple municipal, no el 2015, als 40 anys rodons.

El ¡°NO¡± de l'Ajuntament de Barcelona va resultar xocant perqu¨¨ en aquelles mateixes dates la Diputaci¨® de Barcelona, presidida per Joan Antoni Samaranch, promovia mesures similars: ¡°Ell intentava conv¨¨ncer el r¨¨gim franquista dels avantatges de tolerar el catalanisme moderat. Probablement no per convenciment personal sin¨® per dividir l'oposici¨®¡±, considera Mart¨ª. Aix¨ª les coses, el mateix Ajuntament que va rebutjar el catal¨¤ va rectificar immediatament. Un gir de 180 graus en el qual va intervenir el llavors governador civil: Rodolfo Mart¨ªn Villa. ¡°Eren els ¨²ltims compassos del franquisme i es calculaven molt b¨¦ els moviments¡±, sost¨¦ el comissari de la mostra. La forma de rectificar del Consistori va ser la creaci¨® de tres comissions ¡°per al foment de la cultura catalana¡± amb la dotaci¨® econ¨°mica que plantejava Soler Padr¨® en l'esmena rebutjada al ple. El que despr¨¦s es va convertir en un conegut empresari catal¨¤ era un dels regidors ¡°sospitosos¡± de l'ajuntament franquista ¡ªtriat com a representant de la Universitat de Barcelona¡ª tal com destacaven els informes del Govern Civil preceptius en els nomenaments dels edils.

Una designaci¨® de c¨¤rrecs electes que estava totalment controlada. Dels 35 regidors que formaven el Consistori el mar? del 1975, la major part eren militants de Falange Espa?ola de les JONS (FET-JONS), o tenien c¨¤rrecs al Sindicat Vertical o es consideraven ¡°addictes¡± al r¨¨gim. A m¨¦s de Soler Padr¨®, els informes governatius deien de Manuel Altaba Font, catedr¨¤tic de la UB, que ¡°pol¨ªticament no ¨¦s de confian?a¡±.

L'elecci¨® dels edils es feia per ter?os: el que promovia l¡¯Organitzaci¨® Sindical Espanyola ¡ªsobre una llista que confeccionava l'alcalde i les jerarquies sindicals¡ª, el familiar ¡ªintegrat pels electors caps de fam¨ªlia i des del 1970 les dones casades¡ª i l'anomenat corporatiu que era supervisat directament pel governador.

Actes de votacions i informes del Govern Civil de torn sobre els regidors, a m¨¦s de les informacions que apareixien a la premsa, han estat les fonts de documentaci¨® b¨¤siques per a la preparaci¨® de la mostra, que t¨¦ un format senzill (plafons) i acaba amb una petita instal¡¤laci¨® en la qual sona la can?¨® 18 Jutges que va compondre La Trinca sobre l'affaire dels 18 regidors que van votar no.

?