Colau, l¡¯hora de la veritat

No se¡¯n va assabentar per l'ajustat escrutini. L'activista Ada Colau (Barcelona, 1974) va saber de la vict¨°ria electoral de Barcelona en Com¨² quan li va trucar l'alcalde Trias per felicitar-la. Dimarts que ve far¨¤ un any de les eleccions que, despr¨¦s d'un par¨¨ntesi de quatre anys de govern de CiU, van retornar l'alcaldia de Barcelona a l'esquerra, que la va perdre el 2011 despr¨¦s de 32 anys de governs socialistes.

La vict¨°ria va ser ajustada: 17.000 vots. Colau ha governat el seu primer any de mandat amb nom¨¦s 11 regidors de 41, l'Executiu m¨¦s minoritari a l'Ajuntament m¨¦s plural, amb set partits. Un d'ells, el PSC, amb quatre regidors, ¨¦s a punt d'entrar al Govern d'un ajuntament d¡¯ADN socialista; l'alcaldessa acostuma a reivindicar el llegat de Pasqual Maragall. El pacte amb el l¨ªder dels socialistes, Jaume Collboni, arriba coincidint amb el final del primer any del mandat. Amb m¨¦s mans per atendre ¨¤rees i districtes, els comptes d'aquest any aprovats i despr¨¦s d'un any de m¨¦s anuncis que mesures concretes, ha arribat l'hora de la veritat per a Colau.

L'alcaldessa i els seus valoren el coneixement de ¡°la casa¡± adquirit durant el primer any i confien a agafar velocitat en els tres anys que queden de mandat. Tamb¨¦ s'han adonat que els ritmes de l'Administraci¨® s¨®n els que s¨®n; que segueix havent-hi desnonaments malgrat els esfor?os; i que les in¨¨rcies i her¨¨ncies pesen molt en la gesti¨® de la ciutat i requereixen de molta energia. L'ordenan?a de terrasses i el top manta, s¨®n conflictes que van comen?ar en mandats anteriors.

Celebren les ordenances fiscals aprovades i dues modificacions pressupost¨¤ries (de 96 i 275 milions d'euros) que destaquen que es destinaran a la seva prioritat: combatre les desigualtats. En tots els casos han comptat amb el suport de PSC, ERC i CUP; per¨° est¨¤ per veure com actuaran els dos ¨²ltims despr¨¦s del pacte amb els socialistes.

Colau va arribar exhibint contund¨¨ncia. Durant el primer mes i mig en el c¨¤rrec va anunciar que revisaria l'ordenan?a de civisme (aprovada pel PSC), va enterrar els Jocs d¡¯Hivern, va retirar acusacions penals contra activistes, va paralitzar la privatitzaci¨® d¡¯escoles bressol, va apartar la direcci¨® heretada de Barcelona Regional, va retirar el bust del rei Joan Carles I de la sala de plens¡­ i la mesura de m¨¦s import¨¤ncia: el 2 de juliol va dictar una morat¨°ria de concessi¨® de llic¨¨ncies d'allotjaments tur¨ªstics per congelar noves obertures, fer una foto i decidir on es podr¨¤ cr¨¦ixer. La morat¨°ria estava al programa electoral, ning¨² pot dir que no estigu¨¦s avisat, va defensar.

Ha passat gaireb¨¦ un any i el Pla Especial Urban¨ªstic d¡¯Allotjaments Tur¨ªstics (PEUAT) est¨¤ en exposici¨® p¨²blica. No ser¨¤ f¨¤cil aprovar-lo. Fins i tot el PSC ha demanat durant aquest any que s'aixequ¨¦s la morat¨°ria als barris menys pressionats pel turisme. A la CUP li sembla poc perqu¨¨ permet obrir hotels a la perif¨¨ria. I la dreta veu un llast per a la gallina dels ous d'or, el turisme, i l'acusa, en general, de sect¨¤ria i d'escoltar nom¨¦s els seus. Una altra q¨¹esti¨® que pinta complicada per al Govern ¨¦s la uni¨® dels tramvies per la Diagonal, despr¨¦s que tots els partits excepte la CUP compareguessin en front com¨² per reivindicar que es prioritzi l'arribada del metro a la Zona Franca.

Tramvia i PEUAT no s¨®n les ¨²niques carpetes obertes. El llistat d'anuncis de temes que s'abordaran per¨° dels quals no hi ha desenlla? ¨¦s llarg. No s'ha decidit quina figura reempla?ar¨¤ el bust del Rei, el nomencl¨¤tor de refer¨¨ncies borb¨°niques que es vol eliminar no t¨¦ alternativa. S'ha frenat l'ampliaci¨® del centre comercial La Maquinista per¨° no es coneix el desenlla?. S'est¨¤ estudiant una alternativa de passarel¡¤la al calaix de Sants per indultar Can Vies, si es perforen les dues fases del t¨²nel de Gl¨°ries. S'ha anunciat tamb¨¦ la revisi¨® de la pol¨ªtica fiscal en funci¨® de les rendes, del cadastre, de l'ordenan?a de civisme, del parc de lloguer p¨²blic per detectar frau, la realitzaci¨® d'un inventari d'empreses municipals i externalitzacions, la revisi¨® de contractes o organismes i consorcis en els quals participa l'Ajuntament, de la T-Mobilitat¡­ ¡°Aixecarem catifes¡±, va prometre l'alcaldessa en el seu discurs d'investidura.

No s'ha resolt el debat sobre la prostituci¨®, no s'ha presentat el Pla Director de la Gu¨¤rdia Urbana (que preveu eliminar els antidisturbis). I hi ha obertes taules per a desenes d'intervencions com Ronda de Dalt, Meridiana, el salari de ciutat, la moneda local i el Pla de Turisme. A m¨¦s de pol¨¨miques que no s¡¯aturen, com els horaris comercials. O projectes que acumulen lustres de retard i que no depenen nom¨¦s de l'Ajuntament: l'estaci¨® de la Sagrera o el trasllat de La Model.

Gestionar l'expectativa

A m¨¦s de la gesti¨® del dia a dia de la ciutat, en la qual tothom coincideix que va ser clau l'elecci¨® de Jordi Mart¨ª com a gerent, l'alcaldessa s'enfronta a la pressi¨® del que anomena ¡°gestionar l'expectativa¡± dels qui la van votar. En alguna ocasi¨® ha afirmat tamb¨¦ que es cansa de si mateixa, de veure tanta Colau als titulars. Quan m¨¦s inc¨°moda se la veu ¨¦s als plenaris, en els quals l'oposici¨® li retreu falta de di¨¤leg. A ella la desconcerta que els grups de vegades li diguin una cosa en privat i la contr¨¤ria en p¨²blic. En canvi, s'ha llu?t en les trobades internacionals, com la setmana passada a les Nacions Unides, i agraeix les trobades quinzenals amb ve?ns i sense filtres. ¡°Una xutada de realitat¡±, les anomena , com anar amb metro, que ja nom¨¦s utilitza de vegades per anar o tornar a casa. Durant el dia utilitza un monovolum en el qual es despla?a amb el seu equip. T¨¦ escortes 24 hores, vesteixen casual, i de vegades els fa anar de cul quan es mou per l'ajuntament: ella diu que ¨¦s com un castell; i ells no la localitzen. Portes endins, a les bases de Barcelona en Com¨², hi ha cert malestar perqu¨¨ sovint les decisions de l'Executiu no s¨®n compartides ni consultades als eixos o barris, quan el mantra ¨¦s ¡°manar obeint". I encara que Colau mant¨¦ que la mobilitzaci¨® i els contrapoders s¨®n necessaris, el mateix Govern ha descapitalitzat els moviments socials fitxant desenes dels seus principals actius.