La Copa corona Luis Enrique

Hi ha certa tend¨¨ncia a ignorar Luis Enrique. Fins i tot costa que els f¨°rums futbol¨ªstics premi?n l'entrenador del Bar?a. Encara que no se l'omet de forma generalitzada ni deliberada, se sospita que alguns cronistes s¨®n esclaus emocionals de Cruyff i de Guardiola i, com a tals, li negaran el pa i la sal per no desplegar l'equip un dia de tempesta futbol¨ªstica a partir del 3-4-3. Tamb¨¦ es consideren sectaris els analistes que parlen de l'empatia de Zidane, del cholisme, dels plantejaments d'Emery i Marcelino, fins i tot de la personalitat de Paco J¨¦mez i, en canvi, silencien el saber estar i el saber fer de Lucho, tapat pel trident, com si fos un funcionari que evoluciona l'estil del Bar?a a partir d'un futbolista ¨²nic com Messi.

I s'ha est¨¨s com la p¨®lvora la sensaci¨® que molts periodistes menyspreen o desdenyen el t¨¨cnic blaugrana simplement perqu¨¨ els tracta com mereixen segons el parer de l'afici¨®: una colla de maleducats que nom¨¦s busquen el conflicte a la sala de premsa del Camp Nou. No ¨¦s f¨¤cil trobar l'equidist¨¤ncia necess¨¤ria per exercir l'ofici d'una manera digna, i menys al Bar?a.

El t¨¨cnic no vol ni necessita referents, sin¨® que nom¨¦s ¨¦s ostatge del Bar?a

Parlar b¨¦ de Luis Enrique no puntua, una circumst¨¤ncia que engrandiria una desafecci¨® originada tamb¨¦ per la personalitat de l'entrenador, esquerp i sense c¨°mplices als mitjans, proper al sentir de la graderia del Camp Nou. L'asturi¨¤ no canviar¨¤, aix¨ª que ¨¦s millor buscar un punt de trobada a partir d'actuacions f¨¤cils d'objectivar, com la final de Copa. El partit i el resultat li van donar la ra¨® a Luis Enrique. El matx va girar a favor de Lucho. La majoria de les seves decisions van acabar per tenir sentit en la mateixa mesura que van q¨¹estionar les d'Emery: el Sevilla va perdre el fil quan va substituir Mariano i va canviar de banda Vitolo i el Bar?a va agrair que el substitu?t per l'expulsi¨® de Mascherano fos Rakitic i no Neymar despr¨¦s de la lesi¨® de Su¨¢rez. El trident nom¨¦s es desf¨¤ per for?a major del 9, del 10 o de l'11.

El Bar?a va guanyar heroicament el Sevilla sense els seus dos futbolistes m¨¦s ¨¨pics, Su¨¢rez i Mascherano, un detall que convida a fixar-se en Luis Enrique. L'equip es va contagiar del car¨¤cter irreductible del seu entrenador, un col¨®s davant de tanta adversitat com la del Calder¨®n, ¨²nic per combatre un rival animat fins i tot pels aficionats neutrals, m¨¦s competitiu fins i tot que el mateix Sevilla.

El triomf va ser tamb¨¦ un acte de fe davant dels descreguts amb Luis Enrique

Els blaugrana van lluitar amb valentia, com si els hi an¨¦s la vida, igual que si juguessin la final de la Champions, passionals i reconeixibles: ning¨² va tenir cap dubte que el campi¨® era el FC Barcelona. No va ser la seva versi¨® m¨¦s art¨ªstica, sin¨® la m¨¦s humana, l'¨²nica possible per rebel¡¤lar-se contra la derrota i poder cantar vict¨°ria al Calder¨®n. El triomf va ser tamb¨¦ un acte de fe davant dels descreguts amb Luis Enrique. Encara que no es tracta de personalitzar, tampoc ¨¦s q¨¹esti¨® de desmarcar-se'n, de manera que s'imposa aplaudir Lucho. T¨¦ un m¨¨rit enorme haver aconseguit aquest any quatre t¨ªtols sobre sis, set de nou en dues temporades, i ser el tercer t¨¨cnic del club que fa el doblet dos anys seguits, uns n¨²meros que l'equiparen al millor Guardiola. Luis Enrique, en qualsevol cas, no vol ni necessita referents, sin¨® que nom¨¦s ¨¦s ostatge del Bar?a.

Aqu¨ª rau la seva grandesa i el perqu¨¨ del seu afecte amb el Camp Nou. El cicle del Bar?a continua sense presoners ni m¨¤rtirs amb Luis Enrique. Cap elogi tindr¨¤ tant d'efecte com l'abra?ada que li va fer?Messi a Madrid. A qui s'ha guanyat l'estima del 10 li ¨¦s igual si alg¨² li t¨¦ mania, i encara menys si es tracta de periodistes que cobreixen la informaci¨® del Bar?a.