No hi ha catalanisme sense classe mitjana

Una part de les classes mitjanes maltractades per la crisi del 2008 han quedat sense nord pol¨ªtic i qui sap si se sumen al vot antisistema o prefereixen situar-se en l'abstencionisme. A Catalunya, amb Converg¨¨ncia en liquidaci¨® per rebaixes, un Partit Popular en hores baixes i un PSC que busca urgents quotes de poder, ¨¦s possible que les classes mitjanes que hist¨°ricament van sustentar el catalanisme hagin d'optar entre el que representi Ada Colau i Ciutadans? L'escora esquerrana d'ERC o m¨¦s aviat la seva incapacitat intr¨ªnseca de liderar alguna cosa constructiva tampoc tenen gaire atractiu per a unes classes mitjanes que en la llarga travessia per la precarietat econ¨°mica van veure que Jordi Pujol s'immolava com a t¨°tem de la vella tribu.

Un¨¤nime en la conversi¨® fulminant a l'independentisme, pel cam¨ª de la secessi¨® el nacionalisme ha perdut unes classes mitjanes que no entenen que Converg¨¨ncia pugui haver arribat a dependre de la CUP ni estan disposades a c¨®rrer el risc que una Catalunya independent es qued¨¦s fora de la Uni¨® Europea. Per moltes crisis que pugui patir la UE i entre elles els populismes d'esquerra i de dreta, la centralitat de les classes mitjanes en el cas de Catalunya sembla optar per un ¡°malgrat tot millor dins que fora¡±. Per quins motius l'independentisme no havia calibrat aquest efecte o va suposar que la societat catalana es creuria que, en desconnectar d'Espanya, seguiria a la UE, requerir¨¤ an¨¤lisis detallades. Ara com ara, el que es percep ¨¦s que una incertesa aclaparant ha esquerdat els consensos catalanistes, la cultura del catalanisme i la seva projecci¨® hisp¨¤nica.

En el seu moment van apar¨¨ixer historiadors disposats a fabular uns or¨ªgens del catalanisme a partir de l'obrerisme per¨° el m¨¦s evident ¨¦s que sense classes mitjanes no va haver-hi ni hi ha propensi¨® catalanista. De sedimentar un panorama polaritzat entre Ada Colau i C's es podr¨¤ argumentar que l'independentisme i el nacionalisme lliurat per complet al proc¨¦s de secessi¨®, han liquidat el catalanisme, sumant-se al torpede que la crisi econ¨°mica va llan?ar contra la l¨ªnia de flotaci¨® de les classes mitjanes, a tot el m¨®n. Segons les enquestes del Pew Research Center, als Estats Units s'afebleix el rol hegem¨°nic de les classes mitjanes, precaritzades, temoroses, cada vegada menys decisives. I alhora amb m¨¦s sobrec¨¤rrega fiscal, abandonada pels liderats cl¨¤ssics. ?s, en part, el fenomen Donald Trump.

En realitat, com apuntava Francis Fukuyama, una de les inc¨°gnites d'aquests temps ser¨¤ saber si la democr¨¤cia liberal podria sobreviure a l'eclipsi de les classes mitjanes. Caigut el marxisme, l'esquerra ha buscat substituts en la postmodernitat, el multiculturalisme i ara mateix en l'arcaica dial¨¨ctica antisistema. Sospitem que dif¨ªcilment podr¨¤ sustentar-se el sistema sense l'adhesi¨® de les classes mitjanes que fins abans d'ahir confiaven en les institucions p¨²bliques inclusives que s¨®n imprescindibles en tot desenvolupament econ¨°mic. De forma equiparable, els populismes a la dreta ¡ªfreturosos de solucions operatives¡ª tampoc sedueixen massivament les classes mitjanes que han vist redu?da la seva capacitat adquisitiva, la confian?a en la pol¨ªtica o el valor de l'estalvi. Per¨° la desconfian?a general no minva. ?s un senyal del postcatalanisme, m¨¦s proper a l'emocionalisme que a la racionalitat. Aviat veurem l'impacte de la frustraci¨® secessionista.

?s aix¨ª: a Catalunya, la liquaci¨® del catalanisme t¨¦ molt a veure amb la disrupci¨® general, amb l'afegit de la imprud¨¨ncia secessionista i la incompet¨¨ncia dels seus avalistes pol¨ªtics i intel¡¤lectuals. ?s probable que estiguin canviant les formes identit¨¤ries i que la societat civil catalana, segons totes les aparences, estigui cada vegada m¨¦s desestructurada i alhora sigui molt m¨¦s diversa. I alhora les classes mitjanes s'estrenyen en lloc d'expandir-se.

S'ha produ?t una disrupci¨® encara dif¨ªcilment definible. La deterioraci¨® dels valors comuns i dels vincles socials i culturals t¨¦ les caracter¨ªstiques del rastre que segurament deixava una estampida de dinosaures. Pensem per exemple en un futur immediat en el qual Gran Bretanya surti de la UE, Trump s'allotgi a la Casa Blanca i Marine Le Pen a l'Elisi. Suposem a m¨¦s una altra crisi de l'euro, allaus immigrat¨°ries i nous atemptats gihadistes. La resposta menys adequada ¨¦s el narcisisme pol¨ªtic, la pr¨¤ctica impossibilitat d'un nou llenguatge pol¨ªtic o obstinar-se a recompondre el que Artur Mas va destruir.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.