Fantasmes nacionals

El proc¨¦s independentista ha accelerat la construcci¨® de l¡¯imaginari col¡¤lectiu catal¨¤. S¡¯acumulen les celebracions d¡¯esdeveniments que mostren les singularitats del nostre poble. Ens distingim de la resta d¡¯espanyols perqu¨¨ fa 300 anys vam estar al costat bo a la Guerra de Successi¨®. Tenim un passat democr¨¤tic que arrenca d¡¯institucions com una Generalitat presidida majorit¨¤riament per clergues. Comptem els presidents com si es tract¨¦s de la dinastia Ming (i els multipliquem i ja en portem 130). Fins i tot algun president de numeraci¨® alta amena?a de voler retornar-nos les llibertats perdudes el 1714. Per acabar de subratllar fets i desprop¨°sits, les autoritats democr¨¤tiques busquen propagandistes, no historiadors, que facin exaltaci¨® del passat. Tot plegat forma part del mal com¨² de tots els nacionalismes, al qual no escapa Espanya. A Catalunya, per¨°, vivim un moment privilegiat. La invenci¨® de la tradici¨® va que vola i la construcci¨® r¨¤pida d¡¯aquest imaginari permet veure els nostres fantasmes, que no s¨®n observables al mirall perqu¨¨ ja se sap que els esperits no es reflecteixen en aquesta superf¨ªcie.

Com quan nosaltres mateixos ens mirem al mirall i no apreciem canvis respecte a ara fa 20 anys, cal no combregar amb la imatge que el discurs oficial vol retornar. Catalunya, diu l¡¯historiador Ricardo Garcia-C¨¢rcel, ¨¦s una societat malalta de passat. S¡¯elabora la hist¨°ria com un acte patri¨°tic, rebla el clau el seu col¡¤lega Jordi Canal. Cal jutjar a contracorrent i tenir elements que permetin desconstruir discursos dominants. En aquest sentit, els darrers mesos han aparegut tres llibres de diferents import¨¤ncia i pretensi¨®: Dioses ¨²tiles. Naciones y nacionalismos, de Jos¨¦ ?lvarez Junco (Galaxia Gutenberg); Catalu?a en Espa?a. Historia y mito, de Gabriel Tortella, Jos¨¦ Luis Garc¨ªa Ruiz, Clara Eugenia N¨²?ez y Gloria Quiroga (Gadir), i Hist¨°ria m¨ªnima de Catalunya, de Jordi Canal (Turner Publicaciones). Els tres assajos tenen com a denominador com¨² ¡ªtot i que en diverses gradacions i diferents d¡¯afinament¡ª el fet compartir una visi¨® cr¨ªtica del nacionalisme catal¨¤.

Tortella, ?lvarez Junco i Canal tenen prestigi en l¡¯ofici d¡¯historiadors, tot i que cal no perdre de vista que una cosa s¨®n els fets del passat, que expliquen, i una altra les seves opinions sobre el present. El llibre de Tortella ¡ªho diu al pr¨°leg¡ª parteix de materials preparats per a la fundaci¨® de Uni¨®n Progreso y Democracia. Per¨° imperfeccions, que n¡¯hi ha, i opinions sobre el present al marge, qualsevol dels tres assajos fa un recorregut suggeridor per la hist¨°ria de Catalunya.

EL NAIXEMENT D¡¯UNA NACI?. Abans de l¡¯arribada de l¡¯home, a Catalunya hi vivien primats. Al jaciment sabadellenc de can Llobateres s¡¯hi va trobar en Jordi, nom amb qu¨¨ es va batejar un esquelet de deu milions d¡¯anys.

El primer cop que apareixen els mots catalans i Catalunya ¨¦s en un escrit de cap al 1110. Al Liber Maiochilinus de gestis Pisanorum illustribus es narra la croada contra les Balears per part de les tropes de Ramon Berenguer III. Tot i aix¨°, a El Cantar del M¨ªo Cid els homes de Ramon Berenguer II eren denominats francs. Aleshores els comtats catalans formaven part de la Marca Hisp¨¤nica carol¨ªngia. A la llegenda de les quatre barres de sang s¡¯afirma que van ser Carles el Calb o Llu¨ªs el Piet¨®s ¡ªno est¨¤ clar¡ª els qui van atorgar el s¨ªmbol a Guifr¨¦ el Pil¨®s. El problema ¨¦s que els segles no coincideixen. Si b¨¦ la donaci¨® es va produir al segle IX, no ¨¦s fins al XII que van apar¨¨ixer a Europa els escuts her¨¤ldics. Segons Mart¨ª de Riquer, sembla que l¡¯origen de la llegenda her¨¤ldica ¨¦s atribu?ble al sacerdot valenci¨¤ Pere Antoni Beuter en una obra de 1551. Rubi¨® i Ors, Jacint Verdaguer i V¨ªctor Balaguer la van consagrar amb ¨¨xit literari.

ALIATS DE POSAR I TREURE. Els Borbons francesos van fer el trajecte d'enemics a aliats i altre cop enemics de Catalunya els anys anteriors al Corpus de Sang i la Guerra de Successi¨®. Al mateix temps, els ?ustries van fer el viatge invers. Catalunya era reticent a entrar i pagar la Uni¨®n de Armas propugnada pel comte-duc d¡¯Olivares per al manteniment del poder militar a la guerra dels 30 anys. Amb tot, tropes catalanes van ser obligades a participar en la presa del castell de Salses, el gener de 1640, contra les tropes franceses de Llu¨ªs XIII. Per¨° a Catalunya la situaci¨® social era de gran inestabilitat i la pres¨¨ncia de tropes castellanes i els seus abusos ¡ªse les havia de mantenir, a m¨¦s¡ª es va fer insostenible. Despr¨¦s de l¡¯assassinat del virrei, el comte de Santa Coloma, a mans dels segadors, i davant la inacci¨® de Felip IV, Pau Claris va proclamar la Rep¨²blica el 17 de gener de 1641 ¡ªque va durar una setmana¡ª, i aix¨° s¨ª que va provocar la intervenci¨® militar austriacista. El 26 de gener, les tropes franceses van derrotar les castellanes i Catalunya es va posar sota protecci¨® de Llu¨ªs XIII. La poblaci¨® va poder comprovar que el comportament de les tropes franceses a Catalunya no era gaire diferent del de les castellanes. El 1652, Catalunya tornava a la monarquia austriacista. El respecte als furs va ser molt m¨¦s important al territori catalanoespanyol que al franc¨¨s (Rossell¨®, Cerdanya, Vallespir i Conflent). Per als entusiastes de restaurar les ¡°llibertats perdudes¡±, cal recordar que les institucions eren olig¨¤rquiques, pr¨°pies de l¡¯Antic R¨¨gim i basades en privilegis heretats, no pas en els drets de tothom.

Els historiadors dels tres volums analitzats fan ¨¨mfasi que la Guerra de Successi¨® s¡¯ha d¡¯emmarcar dins un conflicte internacional que va tenir caracter¨ªstiques de conflicte civil. Es tractava, recorda ?lvarez Junco, d¡¯una guerra din¨¤stica, ¡°no nacional¡±, ni d¡¯Espanya contra Catalunya, en qu¨¨ la mateixa Catalunya es va dividir en sectors i territoris lleials a Felip V. Qu¨¨ va fer decidir que bona part de la societat catalana es decant¨¦s ¡ªcom diria Jaume Vicens Vives, ¡°contra el corrent hist¨°ric¡±¡ª pels ?ustries? Doncs l¡¯estesa francof¨°bia i la tend¨¨ncia austriacista dels eclesi¨¤stics ¡ªelement de gran for?a pol¨ªtica¡ª, segons apunta Canal. En el primer moment no pesaven tant els furs, que, d¡¯altra banda, havien estat jurats pel futur Felip V el 1704. Quan el 1705 Barcelona va caure en mans dels austriacistes i va desembarcar l¡¯arxiduc Carles, unes 9.000 persones la van abandonar. Poblacions com Cervera, Berga, Centelles, Ripoll o Manlleu sempre van ser fidels als Borbons.

La vict¨°ria de Felip V no va suposar la fi de les llibertats democr¨¤tiques i nacionals, sin¨® el final d¡¯un model de monarquia agregatiu o compost. Corones, regnes i principats van quedar redu?ts a prov¨ªncies. Tortella i els seus col¡¤laboradors afegeixen que les reformes borb¨°niques en el terreny econ¨°mic van suposar el creixement per a Catalunya. Vicens Vives apunta que amb els Borbons arriba el desenrunament de l¡¯Antic R¨¨gim, amb la p¨¨rdua dels corresponents privilegis i furs, cosa que, segons Tortella, la va ¡°beneficiar insospitadament, no nom¨¦s perqu¨¨ va obligar els catalans a mirar cap a l¡¯avenir sin¨® perqu¨¨ els va brindar les mateixes possibilitats que a Castella en el si de la monarquia¡±. Tortella afegeix que, per ser convicents, els historiadors austriacistes haurien d¡¯explicar com, ¡°sense un acc¨¦s privilegiat als mercats peninsular i americ¨¤ i sense un sistema fiscal equitatiu i suportable, s¡¯haguessin desenvolupat l¡¯agricultura i la ind¨²stria catalana com va succeir de 1716 en endavant¡±.

La Nova Planta, recorda ?lvarez Junco, tamb¨¦ va ser ¡°una cotilla imposada¡± que va ser viscuda amb duradora aversi¨® per les elits pol¨ªtiques i socials catalanes. Cal subratllar, com recorda Canal, que la repressi¨® que va seguir el setembre de 1714 va ser molt dura. ¡°El clima de sospita, amb den¨²ncies i delacions, va esdevenir sufocant. Molts dels qui havien tingut c¨¤rrecs, aix¨ª com la noblesa austriacista, van optar per l¡¯exili a Viena o altres llocs¡±. Es va arrasar part del barri de la Ribera per construir-hi la Ciutadella, ¡°convertida en s¨ªmbol del poder¡±, i es van imposar tributs extraordinaris a una prov¨ªncia esgotada per la guerra per mantenir la pres¨¨ncia militar dels vencedors.

GUERRA DEL FRANC?S, PATRIOTISME ESPANYOL. No havia passat ni un segle de tot aix¨° quan arrib¨¤ la Guerra del Franc¨¨s, en la qual es van produir episodis de gran contingut patri¨°tic espanyol, com l¡¯heroic setge de Girona i l¡¯episodi del Bruc. La resist¨¨ncia de Catalunya, apunta Tortella, va ser ¡°major, m¨¦s acarnissada i amb major cost de vides humanes que a cap altra regi¨® d¡¯Espanya¡±. Els comerciants i fabricants de cot¨® sabien que qualsevol dominaci¨® podia posar en perill el monopoli d¡¯Espanya ¡ªdel qual es beneficiaven¡ª en el comer? colonial. Cal subratllar que Napole¨® havia demanat que Espanya obr¨ªs el seu mercat als teixits francesos. Aix¨° no fa sin¨® confirmar que, com sost¨¦ el tamb¨¦ historiador Carlos Mart¨ªnez Shaw, l¡¯exclusi¨® dels catalans del comer? americ¨¤ era un mite.

Tamb¨¦ a les Corts de Cadis hi va haver participaci¨® catalana. Antoni de Capmany, un del mig centenar de representants del Principat, subratllava que a Espanya hi cabien ¡°petites nacions¡± de castellans, catalans... Una bestreta en la inassolible recerca de la plurinacionalitat. Capmany contribu¨ª al mite de l¡¯espanyolitat en el seu text Centinela contra los franceses.

En el per¨ªode posterior, Catalunya tamb¨¦ va fer la seva aportaci¨® al ¡°Vivan las cadenas¡± de Ferran VII. La guerra dels Malcontents ¡ªatiada el 1827 pels sectors m¨¦s reaccionaris, entre els quals destac¨¤ el clergat ultramunt¨¤¡ª pretenia la restauraci¨® de l¡¯Antic R¨¨gim. Cal subratllar la resist¨¨ncia carlina a la nova societat. La Catalunya rural va comptar amb representants tan il¡¤lustres com el capell¨¤ Benet Tristany.

EL PROTECCIONISME: CEREALS PER IND?STRIA. El segle XIX liberal, federalista, mon¨¤rquic, republic¨¤ i carl¨ª va passar per Catalunya de manera controvertida. Eren anys en qu¨¨ si unes vegades l¡¯odiat Baldomero Espartero bombardejava Barcelona, en una altra ocasi¨® ho f¨¦u l¡¯estimat general Joan Prim. ?lvarez Junco recorda que la mecanitzaci¨® del t¨¨xtil va disparar la producci¨®. No obstant aix¨°, i en no poder competir amb els productes anglesos, els fabricants catalans van formar un lobby per imposar aranzels fortament proteccionistes, cosa que van aconseguir el 1891. El mateix es va fer amb els cereals castellans, i aix¨ª l¡¯economia espanyola es tanc¨¤ sobre ella mateixa. A l¡¯aranzel C¨¢novas el va seguir l¡¯aranzel Salvador, i tot plegat acab¨¤ amb la pres¨¨ncia de la Lliga Regionalista i Francesc Camb¨® en el Govern conservador de Maura. Els vincles de la dreta catalana amb la monarquia i els partits din¨¤stics espanyols van ser estrets. Tortella subratlla que quan la febre estatut¨¤ria comen?ava a pujar de la m¨¤ de la Lliga, va ser la pon¨¨ncia presidida per Maura la que va posar en circulaci¨® l¡¯expressi¨® Generalitat per designar el govern catal¨¤.

Les dretes compartien diagn¨°stic davant de fets com la Setmana Tr¨¤gica (afusellament de Ferrer i Gu¨¤rdia, b¨¨stia negra del conservadorisme catal¨¤), la vaga de La Canadenca (amb la repressi¨® conseg¨¹ent) i fins tot l¡¯ofensiva patronal contra els dirigents sindicals, un pistolerisme que liderava el general Severiano Mart¨ªnez Anido. Per aix¨° no ha d¡¯estranyar que la dictadura de Primo de Rivera, malgrat la persecuci¨® del catal¨¤, fos ben acollida per Josep Puig i Cadafalch, tot i que en menys d¡¯un any el general ja havia dissolt la Mancomunitat creada per Prat de la Riba i que ell, aleshores, presidia. Eren anys, com reconeix l¡¯historiador Albert Balcells, en qu¨¨ ¡°entre el catalanisme i el moviment obrer no hi havia cap pont de di¨¤leg¡±. Per tant, catalans de dretes i d¡¯esquerres ¡ªon, a m¨¦s de l¡¯agitaci¨® social, van tenir cabuda els atemptats¡ª s¡¯enfrontaven pol¨ªticament i als carrers sense rastres d¡¯ecumenisme interclassista.

GUERRA CIVIL I FRANQUISTES CATALANS. L¡¯historiador Joan Maria Thom¨¤s ha escrit a bastament sobre els franquistes catalans; Francesc Vilanova ha retratat una burgesia sense ¨¤nima... Molts historiadors han investigat rebatent el mite de la Guerra Civil com una guerra d¡¯Espanya contra Catalunya. Amb la proclamaci¨® de la Segona Rep¨²blica, Esquerra Republicana pren l¡¯hegemonia nacionalista i relleva de la interlocuci¨® amb Madrid la Lliga Catalana. La Guerra Civil, amb les conseq¨¹¨¨ncies sabudes, enfronta dretes i esquerres a Espanya i a Catalunya.

Canal subratlla les estimacions m¨¦s recents que apunten que la societat catalana va perdre entre 125.000 i 135.000 persones ¡ªel 4,5¡ë de la poblaci¨®¡ª entre exiliats i morts. Entre 1939 i 1953, 3.500 ciutadans catalans van ser condemnats en consells de guerra. Els anarcosindicalistes, republicans i comunistes es van endur els primers llocs del sinistre podi. Destaquen les execucions, gener¨®s eufemisme, de Llu¨ªs Companys, Carles Rahola i Joan Peir¨®. Tortella explica que el 1942 a Catalunya hi havia 14.500 presoners i 2.500 ciutadans condemnats a treballs for?ats. V¨ªctor Ruiz Alb¨¦niz, cronista de guerra dels franquistes, va assegurar que Catalunya mereixia un ¡°c¨¤stig b¨ªblic per purificar la ciutat roja¡±. Del tarann¨¤ anticatal¨¤ del nucli dels aixecats contra la legalitat en d¨®na testimoni l¡¯homilia pronunciada per Jos¨¦ Artero, canonge de la catedral de Salamanca en la reconsagraci¨® de la seu de Tarragona: ¡°Perros catalanes, no sois dignos del sol que os alumbra¡±, tal com recull Hilari Raguer al seu assaig La p¨®lvora y el incienso.

La llengua catalana qued¨¤ redu?da despr¨¦s de la vict¨°ria franquista a l¡¯¨²s dom¨¨stic. La utilitzaci¨® del ¡°dialecto catal¨¢n¡± en l¡¯¨¤mbit p¨²blic va ser sancionada amb multes, recorda Canal. Al marge de Miquel Mateu Pla, primer alcalde franquista de Barcelona, o del Conde de Montseny, que presid¨ª la Diputaci¨®, en el Movimiento Nacional no eren gaires els catalans que hi figuraven durant els anys quaranta. Canal els recorda: Aun¨®s ¡ªque va ser ministre de Just¨ªcia¡ª, Carceller ¡ªministre de Comer? i Turisme¡ª, Fontana, Joaniquet, Santa Marina, l¡¯esmentat Mateu i Ribas Seva. Despr¨¦s arribarien a ministres Laureano Lopez Rod¨®, Fernando Garc¨ªa Ramal, Fontana, Cortina Mauri, Fern¨¢ndez de la Mora i Mart¨ªnez Esteruelas.

DIAGN?STIC DE FUTUR. Els tres llibres en q¨¹esti¨® coincideixen amb m¨¦s o menys ¨¨mfasi a presentar tots els governs que Catalunya ha tingut en democr¨¤cia com a continuadors del deixant nacionalista inaugurat per Jordi Pujol. El diagn¨°stic m¨¦s temperat ¨¦s el d¡¯?lvarez Junco que, despr¨¦s de titllar l¡¯Estatut de 2006 com a ¡°confederal i etnicista¡±, destaca la llengua com un element amb el qual la majoria de la poblaci¨® catalana sent un vincle afectiu molt profund. ?lvarez Junco apunta a la rivalitat entre Barcelona i Madrid en el terreny demogr¨¤fic, econ¨°mic i cultural, i assegura que tot podria ser molt diferent si els independentistes trobessin una pot¨¨ncia internacional per tirar endavant el seu projecte.

Canal fa seves les paraules de Francesc de Carreras situant els governs de Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla en l¡¯estela dels convergents. Canal salva de les falles dels darrers executius el conseller Santi Vila per la seva ¡°efic¨¤cia, pragmatisme i aposta pel di¨¤leg¡±. El professor de l¡¯?cole des Hautes ?tudes en Sciencies Socials del Par¨ªs assumeix la tesi de l¡¯espiral del silenci i culpa del creixement del nacionalisme un ¡°est¨¨s clientelisme, els discursos insistents de pol¨ªtics i opinadors, una televisi¨® de r¨¨gim ¡ªTV-3, adoctrinadora i obscenament cara¡ª, una premsa, una r¨¤dio i unes associacions fortament subvencionades i, igualment, la intensitat de la normalitzaci¨® i la immersi¨® ling¨¹¨ªstiques, que no nom¨¦s ha tingut efectes sobre la llengua, sin¨® en l¡¯¨¤mbit de les idees i les estructures mentals¡±.

El llibre de Tortella ¨¦s el que fa el diagn¨°stic m¨¦s prolix i de tra? m¨¦s gruixut, no endebades hi havia textos pensats per a la fundaci¨® d¡¯UPyD. L¡¯assaig subratlla com un ¡°aut¨¨ntic canvi¡± l¡¯experimentat pel ¡°bloc unionista¡±, d¡¯on destaca l¡¯aparici¨® de Ciutadans, partir creat per ¡°prestigiosos intel¡¤lectuals¡±. Si s¡¯assoleix la independ¨¨ncia, ¡°la burgesia i la classe pol¨ªtica¡± es trobaran en un ¡°quasiparad¨ªs: una finca de somni¡± en aquesta Catalunya que ¡°mai no ha estat una naci¨®¡±, al contrari, diu, que Espanya. Per cert, en el llibre fa un mix entre ??igo Cavero Lataillade, ministre d¡¯Educaci¨® amb UCD, i Manuel Clavero Ar¨¦valo, ministre de Cultura i de les Regions de la mateixa formaci¨®, en parlar de ¡°Cavero Ar¨¦valo¡±.

Diagn¨°stics, voluntats, patriotismes i ideologies al marge, l¡¯aportaci¨® dels tres volums, algun amb m¨¦s fortuna que altres, d¨®na una imatge de Catalunya des de l¡¯altre cant¨®. Un fort laxant despr¨¦s de l¡¯empatx de Tricentenari.