Primavera Sound: Primer bany de multituds

La ja tradicional jornada de benvinguda del Primavera Sound, gratu?ta, va aplegar una multitud al Parc del F¨°rum, principalment atreta per Suede, que exercien de caps de cartell. I en q¨¹esti¨® de multituds els brit¨¤nics van complir, ja que davant dels ulls de la banda es va estendre una catifa immensa de p¨²blic, tot i que, aix¨° s¨ª, va costar que la gent es mogu¨¦s. I ¨¦s que no se sap si Brett Anderson anava molt excitat, potser emocionat per la magnitud de l'estampa, o ¨¦s que el p¨²blic estava massa reticent a entrar en el concert. El cas ¨¦s que amb un repertori que no va jugar a una carta definida, combinant temes recents amb els cl¨¤ssics, ni tan sols la concatenaci¨® de peces com Trash, Animal nitrate?i?We are the pigs?va aconseguir commocionar m¨¦s enll¨¤ dels que ja ho estaven abans que comenc¨¦s l'actuaci¨®.

Per¨°, sens dubte, a Anderson no se li pot recriminar que no ho don¨¦s tot a l'escenari, pujant sobre els monitors com a marca estil de la casa, fent el molinet amb el micro, saludant en castell¨¤ i obrint-se la camisa com un gitano el dia que se li casa la filla. I aix¨ª va anar avan?ant un concert amb un foc esc¨¨nic que gaireb¨¦ no es va encendre entre la multitud. Aix¨° s¨ª, a?So young?i?Beautiful ones la catifa es va omplir de pantalles que miraven cap a l'escenari des del p¨²blic. Noves formes d'implicaci¨® i empatia?

Per¨° la jornada havia comen?at abans, amb aquesta barreja estimulant i p¨²blic atret per la gratu?tat, que feia coincidir un senyor que ballava twist amb un grup de tecno pop d'estirp dels vuitanta, com El ?ltimo Vecino, i una llatinoamericana que amb els fills ballant al voltant seu feia fotos com una professional. Mentrestant, alguns dibuixants immortalitzaven les escenes de primera hora de la tarda, una mena de fotos manuscrites, que despr¨¦s penjarien a les xarxes proporcionades pel festival sota l'ep¨ªgraf Primavera Graphic Sound.?A l'escenari, el vocalista d'El ?ltimo Vecino semblava suggerir que el temps no passa o b¨¦ que ¨¦s circular, ja que, a m¨¦s del seu so, que evocava per moments l'Aviador Dro m¨¦s pop, el de Programa en espiral o Selector de frecuencias,?d'acord, s¨ª, tamb¨¦ Joy Division, que sembla una refer¨¨ncia m¨¦s seriosa, anava vestit amb un estil encara m¨¦s dels vuitanta: pantalons de pin?a i camisa de ratlles ben posadeta per dins. Nom¨¦s una generosa cadena platejada de negre finolis dissonava en aquell vestidor propi de la movida, indicant-nos que s¨ª, que ja som al segle XXI.

M¨¦s tard, es va endur el protagonisme Antonio Luque, el Sr Chinarro, que va fer un concert espl¨¨ndid que va comen?ar lent, com el xup-xup d'un estofat i despr¨¦s de pessigar com un gaspatxo fort de vinagre, va acabar lent tamb¨¦ amb la meravellosa El progreso, amb una lletra que diu una cosa tan bonica com ¡°yo creer¨¦ en el progreso cuando vengas a darme un beso¡±. S¨ª, qualsevol altre fa una rima com aquesta i el p¨²blic se'l menja, tot i que una mica m¨¦s tard, en la mateixa pe?a, citi el Perec de Las cosas. Per¨° Luque t¨¦ un punt indesxifrable que el faculta per arriscar-se. I, a m¨¦s, amb tot el sentit. Potser ¨¦s la pinta que fa, l'¨²nic barbut que no remet a un modern, sin¨® potser a Holofernes, potser la seva actitud seca no per aix¨° sense retranca i, sobretot, l'avalen les seves meravelloses can?ons que es gronxen en la vida quotidiana. La selecci¨® que va oferir va ser impecable, amb diversos temes del seu ¨²ltim disc i peces anteriors com Babieca, Los ¨¢ngeles?o Una llamada a la acci¨®n.?Llavors el personal guiri havia deixat pas al nacional, rei de la pista fins que va comen?ar l'actuaci¨® de Goat, una barreja estimulant i colorista de m¨²sica africana, rock cartesi¨¤ i psicod¨¨lia explicitada amb un vestuari importat de Dakar i caretes de bruixot animista. Ah, i s¨®n suecs! Cortesia de la globalitzaci¨®. ?s el Primavera Sound, i malgrat que era la festa d'inauguraci¨®, la vista i les orelles no podien descansar. El m¨®n no passa per davant dels nassos cada dia.