Reinterpretar monuments franquistes

Els 26 metres que el monument franquista de Tortosa apunta sobre l¡¯Ebre no s¨®n els 101 d¡¯altura de la c¨²pula de Sant Isaac de Dalm¨¤cia a Sant Petersburg. Per construir la catedral en q¨¹esti¨®, al segle XIX, no es va reparar en les despeses: uns 100 quilos d¡¯or van recobrir la c¨²pula de gaireb¨¦ 22 metres de di¨¤metre. Per¨° va arribar la revoluci¨®. Un enorme Esperit Sant en la seva habitual i comuna forma de coloma va ser substitu?t per un p¨¨ndol gegantesc de Foucault. Amb aquesta curiosa vict¨°ria de Galileu ¡ªni m¨¦s ni menys que al Leningrad dels sense D¨¦u¡ª, les autoritats comunistes van pretendre mostrar que la ci¨¨ncia donava explicacions all¨¤ on la religi¨® oferia superstici¨®.

?s clar que l¡¯edifici mai va deixar de ser Sant Isaac, ni tan sols quan la seva c¨²pula daurada es va tenyir de gris per evitar les bombes durant els m¨¦s de dos anys de setge salvatge pels ex¨¨rcits de la Whermachtt. La reinterpretaci¨® que els sovi¨¨tics van pretendre donar a l¡¯immoble va ser un frac¨¤s. Una catedral sempre ¨¦s una catedral i un monument feixista sempre ¨¦s un monument feixista. No hi ha "reinterpretacions" preteses que valguin si s¨®n diametralment oposades al motiu pel qual l¡¯objecte va ser creat.

Aquest ¨¦s el dilema que es planteja amb el monument per commemorar la vict¨°ria franquista que s¡¯erigeix a la meitat de l¡¯Ebre al seu pas per Tortosa i inaugurat el 1966 amb motiu dels 25 anys de pau franquista (1964). El cas ¨¦s que ja el mes de mar? passat el Parlament va decidir per 43 vots a favor, 42 en contra i 46 abstencions demolir el recordatori. La votaci¨® va dividir Junts pel S¨ª: va tenir el suport de l¡¯oposici¨® de Converg¨¨ncia i del PP, l¡¯abstenci¨® d¡¯ERC i Ciutadans i el vot favorable de PSC, Catalunya S¨ª que es Pot i la CUP. Per¨° el monument no es va tocar. I continuar¨¤ aqu¨ª, perqu¨¨ una part de la poblaci¨® de Tortosa va decidir el cap de setmana passat mantenir el mon¨°lit en peus. En total, el 68% dels vots emesos pel ter? de ciutadans que es va acostar a les urnes.

En el fons, Converg¨¨ncia sempre ha estat indulgent amb certa tradici¨®. Ja el 2010, CiU es va aliar amb el PP per tombar una petici¨® que pretenia retirar el monument. L¡¯any passat va impedir la celebraci¨® de la consulta amb l¡¯ajuda de populars i la xen¨°foba Plataforma per Catalunya. Finalment, davant de les exig¨¨ncies del seu soci nou, Esquerra Republicana, va acabar donant llum verda al refer¨¨ndum.

Ferran Bel, alcalde i cap de llista de CDC per Tarragona a les generals, ¨¦s partidari de "reinterpretar" el monument franquista i assegura que est¨¤ fart que l¡¯acusin de filofranquista. La veritat ¨¦s que la decisi¨® presa per Tortosa xoca amb la Llei de la mem¨°ria hist¨°rica. Aquesta mateixa setmana, un advocat madrileny, Eduardo Ranz, s¡¯ha encarregat de portar davant dels tribunals la decisi¨® municipal. ?s com si el franquisme de baixa intensitat hagu¨¦s sobreviscut els ¨²ltims 40 anys gr¨¤cies a les indulg¨¨ncies que va administrar la transici¨®. I aix¨° ha comportat que certs virus dretans pervisquin fins i tot en superf¨ªcies suposadament independentistes. De fet, el nacionalisme conservador es va alimentar d¡¯alguns franquistes conversos a la democr¨¤cia.

Els fets s¨®n caparruts. Com l¡¯homilia del bisbe Manuel Moll davant d¡¯un Franco que va entrar aquell 21 de juny del 1966 sota pal¡¤li a la catedral del Tortosa: "Aquest ¨¦s el monument que hem aixecat amb un prop¨°sit d¡¯homenatge a v¨®s, al vostre ex¨¨rcit [¡­] La prov¨ªncia de Tarragona, centrada avui a Tortosa, sent el goig d¡¯haver posat en aig¨¹es del seu gran riu, que ¨¦s tamb¨¦ llera d¡¯unitat espanyola, una c¨¤tedra que ha de pregonar aquests sentiments, aquesta fidelitat al vostre mandat i a la mem¨°ria dels qui, trobant gl¨°ria a la batalla de l¡¯Ebre, van obrir els camins d¡¯unitat, de grandesa i de llibertat d¡¯aquesta Espanya que sota la vostra guia viu en pau".

Molta feina per reinterpretar.