Algunes claus del no-pressupost catal¨¤ del 2016

No-pressupost, no-proc¨¦s

Ja ho havien formulat amb una exactitud meridiana Artur Mas i el president, Carles Puigdemont. Mas deia: ¡°Si la CUP veta el pressupost, el proc¨¦s queda molt tocat¡± (El Peri¨®dico, 29 de maig). I Puigdemont assenyalava: ¡°No es pot anar cap a la independ¨¨ncia amb uns pressupostos prorrogats¡± (entrevista a EL PA?S, 5 de juny).

Que sense pressupost no hi ha proc¨¦s ¨¦s una evid¨¨ncia pol¨ªtica: un pa¨ªs amb un lideratge que es mostra incapa? d'aprovar un pressupost anual, aquesta assignatura corrent, tampoc podr¨¤ superar cap altra prova de m¨¦s magnitud. Qui no pot el menys tampoc pot el m¨¦s, deien els romans. Un frac¨¤s d'aquestes dimensions implica ¡°fer el rid¨ªcul¡±, escriu el mateix Mas (La Vanguardia, 5 de juny). Doncs aix¨°.

El millor, nom¨¦s quatre mesos

Ni tan sols el fet que la CUP hagu¨¦s fet marxa enrere en la seva promesa d'interposar una esmena a la totalitat al projecte de pressupost 2016 elaborat pel vicepresident Oriol Junqueras hauria implicat necess¨¤riament que s'aprovessin. L'¨²nica cosa que hauria garantit ¨¦s que de moment no es rebutgessin. O sigui, que s'haurien continuat tramitant per aprovar-se potser ben entrat el juliol. Tampoc era per tirar coets: descomptada la par¨¤lisi d'agost, haurien quedat com a m¨¤xim quatre mesos per desplegar-los (i corregir-los, si variables subjacents com el creixement del PIB del 2,9% es contraguessin), un calendari de voluntarista i il¡¤lusori.

Rec¨®rrer al funambulisme

La impossibilitat d'aprovar un pressupost ¨¦s un frac¨¤s pol¨ªtic rotund. Plasma la inexist¨¨ncia d'una majoria parlament¨¤ria. O de ¡°l'estabilitat¡± que se'ns va prometre mil vegades. Els Governs nacionalistes ja hi tenen tradici¨®. Del 2012 per al 2013, quan CiU va guanyar per¨° va necessitar formar majoria amb Esquerra: va prorrogar el pressupost del 2012.

Els ¨²ltims sis anys han comen?at, tots, amb pr¨°rrogues. Encara que l'esfor?ada Neus Munt¨¦ assegura que aix¨° ¡°no implica la par¨¤lisi¡± ¡ªargument dels seus aliats cupaires¡ª, la pr¨°rroga paralitza operacions: es pot executar cada mes nom¨¦s una dotzena part de la quantitat del pressupost de despesa de l'any anterior (quan aquest any hi haur¨¤ molts m¨¦s diners disponibles!); es poden ampliar cr¨¨dits, per¨° no crear-ne de nous; es limiten inversions de nou encuny. Caldria rec¨®rrer al funambulisme per salvar el pla de xoc social i les presumptes noves estructures d'Estat, una q¨¹esti¨® complicada en una administraci¨® sotmesa a una estricta vigil¨¤ncia per la seva incapacitat de finan?ar-se als mercats perqu¨¨ el seu deute es troba en la categoria del bo porqueria.

Junqueras, afortunat

Junqueras havia nascut (com a vice) amb el pa sota el bra?. La conjuntura espanyola li ha regalat gaireb¨¦ 3.000 milions d'ingressos ¡ªprevistos per al 2016¡ª en format gratis total. Sense fer cap esfor? addicional, sense posar m¨¦s impostos, sense negociar pactes nocturns amb el ministre d'Hisenda, Crist¨®bal Montoro.

Els ¡ªalmenys 2.777 milions¡ª extres es distribueixen en 850 de menor cost financer del deute (per la baixada dels tipus d'inter¨¨s; i encara augmentarien cent m¨¦s si es negocia la continu?tat del tipus zero als pr¨¦stecs del FLA); 1.407 m¨¦s per la devoluci¨® de partides corresponents al 2014 del sistema de finan?ament auton¨°mic; i uns 520 m¨¦s per la millora del cicle: en cr¨¦ixer l'economia, augmenta la recaptaci¨® d'impostos, sobretot un de molt rellevant, l'impost sobre transaccions patrimonials i actes jur¨ªdics documentats, ja que la construcci¨® es reactiva.

Els ¡°m¨¦s socials¡±

Aquests comptes havien de ser ¡°els m¨¦s socials de la hist¨°ria¡±, presumia el vicepresident, referint-se al pes de la despesa social en el conjunt (73,6%) i al de la despesa social nova (874 milions) dins del paquet de 1.103 milions nous disponibles: suficient per triplicar llargament el pla de xoc social negociat amb la CUP.

Aquest seria el millor barem de la hist¨°ria nacionalista, per¨° no gaire diferent del que han aconseguit altres autonomies. I sobretot, si en les condicions actuals es poden formular comptes amb tant de suc, com es conjuga la possibilitat de quadrar-los al pressupost m¨¦s rutilant, amb la den¨²ncia de l'¡°asf¨ªxia¡± econ¨°mica a les finances catalanes? I, per tant, amb la urg¨¨ncia de separar-se d'un Estat tan castrador, tra?dor i menyspreable?

Per¨° els ind¨°mits sindicalistes veien ¡°insuficient¡± la despesa social prevista, per a una poblaci¨® amb una taxa de pobresa del 20,9% i amb el 70% d'aturats sense prestaci¨®. I que els vells rockers del tripartit calculen que des del seu ¨²ltim any (2010) la despesa social nominal de la Generalitat s'ha redu?t en m¨¦s de 2.500 milions. Aixafaguitarres. D'una festa en qu¨¨ ja no sonava la m¨²sica.