El S¨®nar m¨¦s bipolar

En la seva primera jornada, el S¨®nar va mostrar les seves dues cares m¨¦s distants. Si de dia va ser el pianista James Rhodes qui va allunyar el festival dels xips bressolant-lo amb Chopin, a la nit, en el concert promocional patrocinat per una marca de cervesa, va ser el ritme de cops d'olla i paella de Fatboy Slim el que va fer pujar fins al sostre?una multitud al Pol¨ªgon Pedrosa, on nom¨¦s se sentia parlar castell¨¤. A m¨¦s d'aquests artistes van triomfar en la jornada di¨¹rna Kelela, Nicola Cruz o Martin Messier.

Despr¨¦s del silenci reverencial que Rhodes va aconseguir a l'escenari, nom¨¦s trencat pel seu piano i la presentaci¨® de les obres que va interpretar, la nit va ser menys subtil. Fatboy Slim, camisa de turista, salts de turista darrere d'una sangria, va esclafar la multitud amb els seus ritmes, m¨¦s voluminosos que la gravidesa d'un cetaci, els seus samplers i uns bombos que fins i tot podria sentir Beethoven. M¨²sica a granel per desgastar les soles i donar feina als otorinos.

Per la seva banda, Rhodes duia samarreta, pantalons negres i unes sabatilles que dignes de Gary Glitter. Es va mostrar sorpr¨¨s de ser all¨¤. ¡°Lang Lang devia estar enfeinat¡±, va dir recorrent a un sentit de l'humor que l'ha ajudat a sobreviure a una inf¨¤ncia traum¨¤tica presidida pels abusos sexuals. Rhodes, que parla dels seus compositors preferits en termes com ¡°Liszt ¨¦s el cabron¨¤s que ha fet que els pianistes hagin d'executar de mem¨°ria recitals de piano sencers¡± o que proclama que la pugna entre Scriabin i Rakhm¨¤ninov ¡°va ser la rivalitat entre Blur i Oasis del segle XIX¡±, va recrear l'autobiografia que l'ha convertit en un personatge,?Instrumental, explicant en termes emocionals els perqu¨¨s de les peces que va interpretar i tocant-les despr¨¦s n¨ªtidament, tot i que amb menys capacitat d'emoci¨® que la que transmetien les seves pr¨°pies paraules en presentar-les.

Abans de la seva actuaci¨® el S¨®nar va mostrar altres cares. A la zona d'acreditacions un soroll d'aeroport donava la benvinguda, tot i que despr¨¦s es va descobrir que no era un Boeing, sin¨® els subgraves de Mad Professor. Era la quota jamaicana, despr¨¦s explicada de forma inquieta per King Midas Sound i Fennesz. Dub mandr¨®s orejat amb soroll, veus fumades a l'estil de Massive Attack, boira i foscor. Una combinaci¨® fant¨¤stica, semblant a la de Nicola Cruz, un equatori¨¤ que remescla m¨²sica popular llatinoamericana a la qual insufla uns greus que casen amb el so de quenas, charangos i veus que canten en castell¨¤. No era m¨²sica ballable, per¨° gaireb¨¦, i en aquesta retenci¨® hi havia la gr¨¤cia de la proposta.

Per contra, al Village, el Magrib era el protagonista gr¨¤cies a Acid Arab. La cosa ¨¦s que dos discj¨°queis parisencs?es van sorprendre a Tun¨ªsia de la riquesa de la m¨²sica ¨¤rab. En la seva boca oberta de turistes esbala?ts els devia cabre una darbuka de trav¨¦s. Van ficar tecno a aquesta m¨²sica i de cap al S¨®nar, aconseguint que les alemanyes ballessin com hur¨ªs. De fet, qui balla de forma cridanera triga un beat a tenir una c¨¤mera de tele gravant-lo.

Per¨° com a ?l'espectacle de Martin Messier fent m¨²sica amb camps electromagn¨¨tics, en escena semblava una operadora manipulant una centraleta telef¨°nica dels cinquanta en versi¨® minimal, amb un claviller que ordenava sons, interfer¨¨ncies i imatges que evocaven el pas de pals quan vas amb tren. Bonic per conc¨ªs.

Kelela tamb¨¦ va triomfar i el seu rhythm and blues sint¨¨tic, una mena de Beyonc¨¦ digital que va fer ombra a Jamie Woon a qui l'escenari li va quedar gegant, empetitit pel seu classicisme de soulman amb tend¨¨ncies modernes. El grime de carrer i brut de Lady Leshurr en una actuaci¨® curta per¨° divertida va marcar un altre dels perfils d'aquest basar de sons que ¨¦s el S¨®nar. Ja torna a estar obert.