La viol¨¨ncia intangible

¡°Quan acabis, m¡¯aviseu? ?s que no puc...¡±, va dir en sortir de la sala una de les assistents al debat Laberinto legal, organitzat per Origen, un observatori per la igualtat de g¨¨nere en els informatius televisius. El que no podia suportar era una fotografia que il¡¤lustrava una pe?a sobre la viol¨¨ncia masclista que vaig projectar. Per¨° no nom¨¦s aix¨°, tampoc va agradar a moltes de les assistents, la majoria dones, periodistes, investigadores, advocades o persones que sofreixen o han sofert la viol¨¨ncia masclista, els m¨²ltiples detalls en els textos, que nom¨¦s tractem el problema quan arriba l¡¯assassinat o que siguem els periodistes de successos els qui cobrim aquests crims, explicats moltes vegades com a an¨¨cdotes.

Com haur¨ªem d¡¯abordar la viol¨¨ncia masclista als mitjans? ¡°?s tan intangible que sembla inevitable, i s¡¯assumeix amb resignaci¨®¡±, es va queixar l¡¯advocada Laia Serra, membre del col¡¤lectiu Novembre Feminista. Rub¨¦n S¨¢nchez, psic¨°leg de l¡¯Oficina d¡¯Atenci¨® a la V¨ªctima als jutjats de Barcelona, va descriure una realitat di¨¤ria, generalment absent a la premsa, marcada per l¡¯escassetat de recursos, coneixement i, de vegades, sensibilitat. Va parlar de mesures cautelars ¡°que es prenen a la babal¨¤¡± i va retreure els ¡°defectes greus¡± que es donen en l¡¯avaluaci¨® del risc.

Com a exemple, va explicar el cas d¡¯una dona amb una ordre d¡¯allunyament que la seva exparella havia infringit tres vegades. Una d¡¯aquestes vegades el va trobar al menjador de casa seva; una altra, masturbant-se davant de la seva porta, i una tercera, caminant per la zona. Ella va anar al que hauria de ser la salvaci¨®: la just¨ªcia. La jutgessa va considerar que la soluci¨® era ampliar la dist¨¤ncia d¡¯allunyament, de 500 a 1.000 metres.

¡°M¡¯escandalitzo del material que podeu trobar en un tr¨ªptic i del que hi ha a la realitat¡±, va aprofundir S¨¢nchez. Una idea que es va plasmar amb el testimoni d¡¯una assistent a la xerrada que havia sofert viol¨¨ncia masclista. El seu agressor, que havia complert condemna, tornava a ser al carrer i li havia jurat que no pararia fins a matar-la a ella o al seu fill. Fa no gaire un home encaputxat va entrar al portal de casa seva. Ella creu que ¨¦s ell, per¨° no hi ha manera de demostrar-ho. ¡°Tinc projectes, la meva vida segueix endavant¡±, va dir, ferma, per¨° conscient que el pot trobar en qualsevol cantonada. ¡°Qui pot ajudar-me? Ning¨²¡±, va concloure.

Les cr¨ªtiques als mitjans es van refermar per coses com explicar que en la majoria de casos d¡¯assassinat no hi ha den¨²ncia pr¨¨via. ¡°Aix¨° ¨¦s passar-li la responsabilitat a la v¨ªctima¡±, insistien. ¡°Quan s¡¯atrevir¨¤ la fiscalia a investigar per qu¨¨ es retira una den¨²ncia?¡±, va afegir S¨¢nchez. Serra va retreure la tend¨¨ncia a reproduir t¨°pics, com per exemple que una dona forta, que surt i explica el calvari que ha viscut, sembla menys v¨ªctima. O que no s¡¯expliquin casos positius de superaci¨®.

Moren o les maten? Els titulars immediats cremen tamb¨¦ els qui els llegeixen. Per qu¨¨ els mitjans no titulen amb m¨¦s intenci¨®? La presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia, sobretot quan s¡¯acaba de cometre el crim, condiciona necess¨¤riament la premsa. Per¨° una vegada ¨¦s clar, podem usar indistintament matar o assassinar, encara que penalment hi hagi difer¨¨ncies? O parlar de feminicidi? La investigadora Sonia Herrera va criticar que el m¨®n judicial imposi el seu vocabulari.

Tamb¨¦ va arribar el torn dels detalls. Informativament, podem prescindir de com un home mata una dona? O de com la maltracta? De quantes vegades ho fa? Si l¡¯agredeix davant dels seus fills? Tot sol? Armat? A cops? ¡°?s donar idees¡±, va criticar Herrera, que va assegurar que estan detectant que en algunes zones on no es feia comencen a atacar les dones amb ¨¤cid, despr¨¦s que s¡¯hagi explicat en els mitjans.

La lletrada Serra va al¡¤ludir al contagi quan es parla d¡¯un assassinat masclista. Cosa que va rebatre en¨¨rgicament la periodista Pilar L¨®pez, especialitzada en temes de g¨¨nere, dient que avui dia no est¨¤ demostrat. I va defensar que ¨¦s un ¨¨xit que en els mitjans s¡¯expliqui, encara que va demanar que s¡¯acudeixi als experts per contextualitzar.

El periodista i professor de la UAB Xavier Gir¨®, moderador de la taula, va llan?ar la idea que en els mitjans hi hagi seccions especialitzades en els problemes que afecten la dona, com la que t¨¦ la BBC, batejada amb el nom de Drets de les dones. Ho veurem aqu¨ª?

Despr¨¦s de rebre dures cr¨ªtiques, vaig pensar que hi ha coses que hem de canviar. Per¨° tamb¨¦ que hi ha coses que fem b¨¦. Com quan no hi havia xifres oficials, i la periodista, llavors d¡¯El Pa¨ªs, Charo Nogueira va comen?ar a fer recomptes de dones assassinades. O quan la secci¨® de ¡°Sociedad¡± va assumir la viol¨¨ncia masclista com un dels seus temes bandera. Tamb¨¦ me¡¯n vaig anar amb la idea que hem de parlar m¨¦s amb els qui ens critiquen: escoltar i ser escoltats.