Montcada, m¨¦s enll¨¤ de les vies

En passar pel centre de Montcada els trens xiulen. No tots: els que no paren passen disparats, fent un remol¨ª d¡¯aire, com aquestes b¨¨sties ocultes que de cop et salten al damunt sense que les vegis venir. Hi ha hagut tants atropellaments que hi ha una escultura de den¨²ncia, una placa d¡¯acer en la qual es van fent forats per cada mort, perqu¨¨ cadascuna de les v¨ªctimes tingui la seva abs¨¨ncia representada per aquest petit cercle d¡¯aire en la planxa. Hi ha flors. Sempre hi ha flors perqu¨¨ l¡¯¨²ltim atropellament sempre ¨¦s recent. Per aquesta estaci¨® central de Montcada passa un tren cada pocs minuts i els ve?ns saben que cal oblidar-se de la barrera i passar, creuant al mateix temps els dits i les vies. El projecte de soterrament va ser una promesa de fa anys, la carpeta la va posar sobre la taula el Ministeri el 2007 i la va tornar a guardar el 2007. Ara els alcaldes ¡ªsobretot les alcaldesses¡ª de l¡¯entorn s¡¯han aliat per pressionar.

Anar a Montcada amb tren significa passar pel desert de formig¨® de la Sagrera. Ara sabem que el pragmatisme de Xavier Trias tenia moltes facetes: insistia que s¡¯estava treballant en aquesta obra per tenir contents els ve?ns. Mentida podrida: fa dos anys que les tasques estan parades perqu¨¨ es va descobrir un tripijoc (del qual poc m¨¦s s¡¯ha sabut). Els camins del Ministeri s¨®n inescrutables per¨° sempre estan tancats a les inversions. Laura Campos ¨¦s alcaldessa de Montcada i Reixac i em rep a l¡¯Ajuntament nou, un edifici sobri situat al carrer Colom, just la primera despr¨¦s de la via, un carrer residencial i tranquil. ?s jove i somriu molt. Despr¨¦s em dir¨¤ que els ve?ns li assenyalen aquest gest: vost¨¨ sempre somriu, li diuen, i ella est¨¤ contenta perqu¨¨ la proximitat i la simpatia fan molt per construir el seu objectiu: que la gent de Montcada estigui orgullosa de viure a Montcada.

Sempre hi ha flors perqu¨¨ l¡¯¨²ltim atropellament sempre ¨¦s recent

?s curi¨®s per¨° aquest proc¨¦s ja s¡¯ha viscut en altres municipis metropolitans, que van inventar un logo i van acceptar que els joves inventessin un malnom ¡ªl¡¯Hospi, Santako¡ªtraient s¨ªl¡¤labes per¨° donant-los una identitat indeleble. Tot aix¨° que es perdria si prospera l¡¯absurda idea d¡¯un ¨²nic alcalde metropolit¨¤: a veure si les vies de Montcada s¡¯hauran de gestionar des de la pla?a de Sant Jaume. Laura Campos arrufa les celles: ¨¦s un desprop¨°sit, diu. Ella vol tenir la seva lluita al peu de les seves vies. Que per a aix¨° ha anat a Madrid a parlar amb la ministra en funcions, que s¨ª, que s¨ª, que farem un conveni. No s¡¯ha fet res. Ni tan sols s¡¯han endre?at les tanques que separen les vies de la gent, que estan trencades i brutes.

L¡¯alcaldessa est¨¤ contenta amb el pool d¡¯alcaldes rondinaires. Creu que Montcada ha sofert l¡¯externalitzaci¨® de les infraestructures de Barcelona ¡ªcinc estacions, carretera i autopista, a m¨¦s de la depuradora principal de la zona¡ª i que ara ¡°toca una certa tornada per part de la capital¡±, per¨° no s¨¦ veure qu¨¨ li pot donar Barcelona. Li pregunto pel futur de Montcada, ja que insisteix que ¡°t¨¦ moltes possibilitats¡±. I em parla d¡¯una combinaci¨® d¡¯ind¨²stria ¡ªuna dotzena de pol¨ªgons, es diu r¨¤pid¡ª i de naturalesa, ¨¦s a dir, turisme. Turisme de cabotatge: finalment es podr¨¤ baixar a la riba regenerada del Bes¨°s (Montcada era l¡¯¨²nic municipi que mirava el riu des de dalt) i hi ha Collserola. S¡¯han senyalitzat les cases modernistes on els burgesos, burgesos de fireta, passaven les vacances. Hi ha la Casa de l¡¯Aigua, que ¨¦s una meravella, just on aflora la mina que nodria les fonts de Barcelona. I tenen un poblat ib¨¨ric que es comen?a a excavar. I la cimentera, ¨¦s clar, per¨° aix¨° no ven.

Tenen el que t¨¦ qualsevol municipi de l¡¯entorn barcelon¨ª, amb tots els problemes dels municipis castigats per la crisi, inclosa la marginalitat, per¨° fins ara no havien intentat convertir la identitat en patrimoni. Laura Campos, que ¨¦s d¡¯ICV, parla dels seus antecessors socialistes amb acritud. ¡°Ens van deixar un Ajuntament hipotecat, amb 24 milions pendents d¡¯expropiacions mal fetes, i amb una planificaci¨® deficient. Era una ciutat desestimulada¡±, diu. Una ciutat que no mirava m¨¦s enll¨¤ de les vies. ¡°Tenim una situaci¨® estrat¨¨gica. Cal repensar-ho tot, amb ambici¨®, amb participaci¨® i amb responsabilitat", diu. D¡¯aquesta mat¨¨ria es fa l¡¯orgull local, ¨¦s a dir, els somnis; ¨¦s a dir, el futur.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora