Amistat i civisme segons Arist¨°til

No podr¨ªem comen?ar aquest article sense afirmar que, de les moltes ¨¨tiques a Nic¨°mac que coneixem d¡¯Arist¨°til, en diverses lleng¨¹es, no n¡¯hem vist cap de tan ben feta, tan completa en l¡¯estudi introductori i en les notes abundant¨ªssimes, i tan precisa en el l¨¨xic de la traducci¨®, com aquesta de qu¨¨ parlem avui. Igual com el llibre sobre la Il¨ªada, de Jaume P¨°rtulas, va significar una fita en els estudis dels cl¨¤ssics grecs; aix¨ª com van assolir un zenit les dues edicions que ja tenim dels fragments dels fil¨°sofs presocr¨¤tics, aix¨ª mateix aquesta ?tica que comentem avui ha de perdurar, en la bibliografia catalana, com un gran esdeveniment en el camp de la filologia i de la traducci¨®. Catalunya t¨¦ aquestes coses: t¨¦ una escassa i mediocre tradici¨® en el camp de la novel¡¤la, per exemple, per¨° t¨¦ una tradici¨® fenomenal en el camp de la filologia cl¨¤ssica, quasi inexplicable si no fos pel llegat de la Fundaci¨® Bernat Metge o les grans figures dels nostres estudis cl¨¤ssics, de Riber o Riba fins a Carles Miralles. Ens referim al llibre, acabat de publicar, Arist¨°til, ?tica nicomaquea, text establert, tradu?t i anotat per Josep Batalla (Santa Coloma de Queralt, Obrador Ed¨¨ndum, 2016).

A Arist¨°til solien atribuir-se tres rotlles dedicats a l¡¯¨¨tica: l¡¯anomenada ?tica eudemea, la dita ?tica magna ¡ªqualificatiu inexplicat¡ª i l¡¯?tica nicomaquea, o a Nic¨°mac, avui dia considerada l¡¯¨²nic tractat d¡¯aquesta q¨¹esti¨® que es pot assignar sense discussi¨® al mestre d¡¯Estagira. Nic¨°mac s¡¯anomenava el pare d¡¯Arist¨°til, i tamb¨¦ el seu fill; de manera que els estudiosos han suposat que aquesta ?tica ¨¦s alhora un tribut dels editors antics del ¡°llibre¡± tant al progenitor del fil¨°sof, com una endre?a al seu fill.

Cap articulista s¡¯atreviria a parlar dess¨²s dess¨²s d¡¯aquesta ?tica, de manera que ens limitarem a parlar del concepte d¡¯¡°amistat¡± que s¡¯hi analitza, que ¨¦s, comptat i debatut, el pinyol de tota la teoria moral i pol¨ªtica del deixeble de Plat¨®. L¡¯autor mateix d¡¯aquesta edici¨®, Josep Batalla, inclou a tall d¡¯incipit el seg¨¹ent passatge de la Pol¨ªtica d¡¯Arist¨°til, que t¨¦ molt a veure amb la concepci¨® de l¡¯amistat que ell mateix desenvolupar¨¤, en especial, als llibres vuit¨¨ i nov¨¨ de la seva gran ?tica: ¡°Considerem que un ciutad¨¤ ¨¦s el qui t¨¦ la capacitat de participar en els debats i les decisions judicials d¡¯un estat que, format per un nombre suficient de ciutadans, pot assegurar all¨° que cal per viure de manera independent¡±. La citaci¨® sembla molt oportuna, i diu m¨¦s sobre el traductor i editor del llibre que sobre el llibre mateix, perqu¨¨ Arist¨°til, en un passatge del cap¨ªtol nov¨¨ de la seva ?tica, t¨¦ prou cura d¡¯establir que ¡°deu homes encara no s¨®n una ciutat, i cent mil ja no s¨®n una ciutat¡±. Em sap greu pel nostre pa¨ªs, com em sap greu per la ciutat d¡¯Atenes posterior a la batalla de Queronea, l¡¯any 338: ni l¡¯una ni l¡¯altra compleix o complia amb aquests requisits. Atenes ja s¡¯havia convertit en una ciutat ven?uda i dif¨ªcil de governar, i les actuals Catalunya, Espanya o Europa sencera s¨®n conglomerats de ciutats i ruralia que no poden governar-se com una ciutat on pugui regnar aquesta ¡°conc¨°rdia¡± homog¨¨nia, de comuna benvolen?a i d¡¯amistat basada en la virtut compartida, tal com era el desig d¡¯Arist¨°til.

Sigui el que sigui, ¨¦s bonic llegir les p¨¤gines del fil¨°sof grec dedicades a aquest fenomen entre cordial, virtu¨®s, plaent i savi que ell anomena ¡°amistat¡±, philia, categoria en la qual inclou des dels amics que es troben per jugar a les tabes o anar a l¡¯estadi, fins a la uni¨® entre marit i muller ¡ªuni¨® i converg¨¨ncia que lloa en especial si tenen fills, perqu¨¨ un casal ¨¦s la prefiguraci¨® de l¡¯ordre i de l¡¯economia de la ciutat¡ª, passant per la relaci¨® entre amos i esclaus, pares i fills, i per all¨° que Josep Batalla tradueix, molt l¨°gicament i molt lul¡¤lianament, com l¡¯amic i l¡¯amat, ¨¦s a dir, l¡¯erast¨¦s i l¡¯er¨®menos, la parella d¡¯amics per excel¡¤l¨¨ncia de la cultura ¡ªai!, finida¡ª de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica. Presents en la mem¨°ria del fil¨°sof eren aquelles parelles d¡¯amics tan elogiades pels grecs (vegeu la p¨¤gina 873 del nostre llibre d¡¯avui) que van ser Aquil¡¤les i P¨¤trocle, Orestes i P¨ªlades, o Teseu i Pir¨ªtous, tan preuades com a exemple de civisme, gosadia i noblesa de car¨¤cter per Plat¨®, Xenofont, Plutarc o Cicer¨®.

D¡¯aquesta ?tica, molt especialment, ens v¨¦nen els llocs comuns que diuen que l¡¯amic ¨¦s un ¨¤lter ego per a l¡¯amic, o que l¡¯amic virtu¨®s ¡ªque, per a Arist¨°til, tamb¨¦ vol dir ¡°intel¡¤lectual¡±, res de sentimentalismes rom¨¤ntics en aquell temps¡ª busca el seu semblant entre els altres. Encunyat en llat¨ª: similis simili gaudet. Per a la nostra desgr¨¤cia, les ciutats estat actuals es forgen, m¨¦s aviat, seguint la dita de Quintili¨¤: Ubi amici, ibi opes ¡ªque es podria traduir com: ¡°Qui t¨¦ un amic, t¨¦ una mina¡±¡ª, que no per la virtuosa, filos¨°fica i pol¨ªtica idea de l¡¯amistat d¡¯Arist¨°til.