Impertinents ninotaires

Entre el final del segle XIX i la primera d¨¨cada del XX, Catalunya, o m¨¦s ben dit Barcelona, va viure una febre editorial de revistes sat¨ªriques sense precedents, ni al mateix pa¨ªs ni a la resta de l¡¯Estat espanyol. Les pioneres van ser L¡¯Esquella de la Torratxa i La Campana de Gr¨¤cia, seguides, m¨¦s tard, de La Campana Catalana, Papitu... i, sobretot, ?Cu-Cut!, que seria la m¨¦s controvertida, plet¨°rica com va ser, perqu¨¨ reflectiria les gran contradiccions del nacionalisme de dretes de la Lliga Regionalista. El setmanari ?Cu-Cut! n¡¯era la cara sarc¨¤stica i el diari La Veu de Catalunya, la seriosa. Aquest darrer ostentava una llu?da cap?alera dissenyada per Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, el mateix que, un cop escindit per raons ideol¨°giques, va fundar el 1904 El Poble Catal¨¤, ¨°rgan del Centre Nacionalista Republic¨¤. Val a dir que la cap?alera d¡¯aquest altre diari estava dissenyada, l¨°gicament, pel mateix arquitecte. El conjunt d¡¯aliances i desavinences entre nacionalistes, lliguers i republicans, i les relacions de tots plegats amb el Govern espanyol i, tamb¨¦, amb el republicanisme radical, mantenen una curiosa concomit¨¤ncia amb el pas del segle XX al XXI. Llegir avui els acudits del ?Cu-Cut! ¨¦s constatar com, un segle despr¨¦s, hi ha coses que han canviat ben poc. I molts d¡¯aquests acudits, amb lleugers canvis al text, servirien per il¡¤lustrar situacions contempor¨¤nies.

Potser aquesta ¨¦s una de les raons de la bona acollida que est¨¤ tenint la tasca monumental que du a terme el cr¨ªtic d¡¯art Josep Maria Cadena amb l¡¯estudi, contextualitzaci¨® i edici¨® de tots els acudits del ?Cu-Cut! ordenats per autors. El primer volum va ser el de Ricard Opisso, despr¨¦s en van venir tres de Joan Junceda, i enguany han aparegut el d¡¯Ismael Smith i dos de Joan Llaverias, del qual ja n¡¯hi ha dos m¨¦s en preparaci¨®, juntament amb el primer dedicat a l¡¯Apa (Feliu Elias). La magna recopilaci¨® de Cadena, editada per ?mbit, acaba sent una gran enciclop¨¨dia dels il¡¤lustradors catalans de primers del segle passat, al costat de l¡¯edici¨® liderada per Joan Perucho des de Taber, a finals dels anys seixanta, amb els dibuixants del Papitu, feta amb criteris semblants tot i que amb un format m¨¦s gran i lux¨®s. Una obra i l¡¯altra es complementen i constitueixen una pe?a clau i efica? en la difusi¨® d¡¯una part destacada, i sovint massa poc valorada, de l¡¯art catal¨¤. De fet, Cadena va col¡¤laborar intensament en la revisi¨® del Papitu, per¨° amb el ?Cu-Cut! ha volgut ampliar l¡¯espectre i anar a fons per situar tots els acudits des d¡¯un punt de vista hist¨°ric, de manera que aquesta col¡¤lecci¨® tamb¨¦ ¨¦s una bona eina per als historiadors, a m¨¦s d¡¯arribar al p¨²blic en general, perqu¨¨ s¨®n llibres amens, de lectura agradable, i de butxaca.

Extrets, doncs, de la cerca especialitzada de l¡¯hemeroteca, podem veure les diferents peculiaritats dels dibuixants del ?Cu-Cut!. O com uns ¡ªLlaverias, Junceda i Apa¡ª s¨®n per sobre de tot funcionals i posen els dibuixos al servei estricte de la situaci¨® que volen servir, i com uns altres, Opisso i, sobretot, Smith, s¡¯inventen un m¨®n personal que apliquen a cada il¡¤lustraci¨®, sovint amb independ¨¨ncia de la situaci¨® que han de satiritzar. De fet, molts dibuixos de Smith estan fets un any o dos abans de la publicaci¨® i s¡¯utilitzaven de comodins per aplicar-los quan convenia, at¨¨s que per ells mateixos ja tenien un impacte gr¨¤fic superb unit a un missatge bastant subversiu pel que feia a les identitats sexuals de molts dels seus personatges. Potser per tot plegat Smith ha estat, junt amb Opisso, el dibuixant del ?Cu-Cut! m¨¦s apreciat pel col¡¤leccionisme d¡¯art. I val a dir que Cadena l¡¯ha defensat sempre, fins i tot quan aquest encara era viu, recl¨°s al sanatori psiqui¨¤tric de Bloomingdale, als afores de Nova York, on va morir el 1972. Una admiraci¨® que compartia amb Rafael Santos Torroella i Carles Sent¨ªs, als quals ha dedicat, entre altres, l¡¯edici¨® del present volum.

?