Final de cicle

Hem acabat un llarg i intens cicle electoral. En poc m¨¦s d'un any, eleccions municipals, eleccions en format plebiscitari a Catalunya i dues eleccions generals. Quines conclusions en podem treure? L¡¯escenari pol¨ªtic ha canviat de forma evident i tot indica que de forma permanent. M¨¦s pluralitat, menys bipartidisme. Crisis de les tradicionals forces hegem¨°niques (PP, PSOE, CiU, PNV), encara que la profunditat i intensitat d'aquesta crisi va per barris. El PP mant¨¦ molt m¨¦s la seva privilegiada i monopolista posici¨® al centre dreta, dreta i extrema dreta, mentre que al centre hi ha m¨¦s tensi¨® entre els de sempre i els nouvinguts (C's), i al centre esquerra i esquerra les tensions per ocupar l'espai d'un PSOE en franc declivi s¨®n terribles. Per¨°, sumant parelles de ball (PP-PSOE a Espanya, CiU-PSC a Catalunya, PNV-PSOE a Pa¨ªs Basc), el declivi d'aquests diferents partidismes ¨¦s molt notori. Els m¨¦s afectats, de llarg, s¨®n els socialistes a tota Espanya i els convergents a Catalunya.

L'esperable ¨¦s que no hi hagi eleccions a Catalunya fins d¡¯aqu¨ª a bastants mesos. Dep¨¨n del que es faci durar el proc¨¦s de desconnexi¨®, per¨° com que ning¨² sap gaireb¨¦ que s¡¯hi tracta i el full de ruta va adquirint nous matisos i sinuositats, el calendari no est¨¤ gens clar. En aquests mesos diverses formacions pol¨ªtiques han de definir millor l¡¯estrat¨¨gia, els lideratges i els continguts program¨¤tics. Els convergents s¡¯hi han posat i regna certa confusi¨®. No nom¨¦s de nom (tema que est¨¤ donant molt de si a les xarxes socials), sin¨® tamb¨¦ de definici¨® program¨¤tica i de lideratge. Ja va ser curi¨®s la manera oberta i indefinida amb qu¨¨ va obrir la consulta a les bases en l'anomenat Torn obert, com si es comenc¨¦s de zero i ni hi hagu¨¦s darrere una hist¨°ria plena de decisions i pol¨ªtiques. Per¨°, ara, despr¨¦s del gran gir del peix al cove a la independ¨¨ncia, sembla que es torna a una definici¨® m¨¦s ambigua, entre Prat de la Riba i Francesc Maci¨¤ (Mas dixit). El viatge cap a l'independentisme ha allunyat tradicionals votants conservadors i catalanistes, i al territori l'hegemonia tradicional dels convergents es decanta cap a ERC. Ara toca renovaci¨®, per¨° molt controlada. Molt m¨¤rqueting i poques nous.

Els socialistes tenen congr¨¦s a la tardor. I la intel¡¤lig¨¨ncia tacticista d¡¯Iceta va generant moviments que busquen no posar en perill el fr¨¤gil esquelet que li resta al partit. Governen amb qualsevol partit a qualsevol ciutat, demostren flexibilitat i ofici, per¨° el panorama exigent a Catalunya i les tensions del PSOE en ple declivi no permeten grans esperances. Falta veure si hi ha alg¨² disposat a fer el pas i tractar de renovar aquest espai, o si es conformen a sobreviure mantenint els espais dels quals encara disposen.

El conjunt de forces que es congreguen despr¨¦s de l'etiqueta de "comunes", poden aprofitar aquests mesos esdevenidors per prendre aire i organitzar definitivament aquest espai, despr¨¦s d'obtenir posicions importants en l'escenari pol¨ªtic catal¨¤. El repte ¨¦s traslladar a l'espai pol¨ªtic catal¨¤ la posici¨® de lideratge obtinguda en les generals o a Barcelona ciutat. Ocupen l'espai central en l'eix nacional i ning¨² discuteix el seu comprom¨ªs amb les pol¨ªtiques socials i la resposta a la crisi. Per¨° necessiten tenir una resposta clara al dilema independentisme-autonomisme, sense que sigui suficient al¡¤ludir el refer¨¨ndum. Les pr¨¤ctiques que s'estan seguint a Barcelona ciutat, apunten a explotar al m¨¤xim les possibilitats de decisi¨® sobirana que puguin prendre's per defensar els interessos p¨²blics i comuns. En aquesta l¨ªnia plural i concreta d'exercir sobirania pot haver-hi una clau que els permeti afrontar l'aposta gen¨¨rica independentista amb continguts propis i instituents. Tamb¨¦ els de la CUP tenen al davant tasques de reordenaci¨® organitzativa i de posicionament pol¨ªtic, i la selecci¨® dels seus aliats no ser¨¤ una tasca menor.

En definitiva, la fi del cicle iniciat el maig de l'any passat, ha canviat moltes coses, per¨° m¨¦s que resoldre els dilemes llavors ja existents, dir¨ªem que els ha convertit en m¨¦s complexos. No ¨¦s una mala not¨ªcia. No hi ha res pitjor que tractar de respondre a la complexitat natural d'aquests moments d'interregne amb respostes simplificadores que acaben normalment generant conseq¨¹¨¨ncies encara pitjors. Si mirem el que s¡¯esdev¨¦ en molts pa?sos d'Europa, entendrem el fet al qual ens referim.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.