Germans sota diferent bandera

M¨¢s informaci¨®n

¡°Quan nedo no em veig tan petita¡±

Garc¨ªa Bragado: ¡°Aquesta vegada gaudir¨¦ dels Jocs¡±

A principis de setembre de 2015, Pau Vela (Tortosa, 30 anys) remava juntament amb el seu company ?lex Sigurbj?rnsson pel carril sis de la final B dels campionats del m¨®n de dos sense timoner. El seu germ¨¤ Xavi (Tortosa, 27 anys), dolgut per la seva nova abs¨¨ncia a l'equip nacional, observava des de les graderies. Aquell mundial, aquella carrera, va canviar la realitat dels germans Vela. El Pau va aconseguir una pla?a ol¨ªmpica i el Xavi va assumir que les seves opcions per classificar-se per als Jocs Ol¨ªmpics de Rio eren ¨ªnfimes.

Tots dos remen des de la preadolesc¨¨ncia. Van obtenir en els seus inicis una beca de la Federaci¨® Catalana de Rem per instal¡¤lar-se al Centre de Tecnificaci¨® de Banyoles, a la riba de l'id¨ªl¡¤lic estany que acull els millors remers de Catalunya. All¨¤ van compartir habitaci¨® durant nou anys, temps suficient per descobrir que el rem no donava per viure. ¡°Els nostres pares ens han ajudat molt. Sense ells potser no hagu¨¦ssim arribat fins aqu¨ª¡±. Entre entrenament i entrenament, el m¨¦s gran va acabar enginyeria mec¨¤nica i tots dos van obrir una consulta de fisioter¨¤pia a temps parcial. L'objectiu, els somnis, eren comuns: classificar-se per a uns Jocs.

Dues polseres al canell esquerra li recorden el suport de la seva familia

En veure's fora del grup de remers de confian?a del seleccionador espanyol, el Xavi es va replantejar la seva carrera l'any passat: ¡°Em sentia com quan estudies molt. Est¨¤s segur de tenir bona nota, per¨° t'adones que al final no serveix per res¡±. Aix¨ª, les parets de la seva habitaci¨® van tornar a ser testimoni de l'en¨¨sima confid¨¨ncia dels germans. El Pau li va plantejar una sortida per disputar els Jocs: ¡°Xavi, v¨¦s-te'n al Brasil i intenta-ho all¨¤. Si no surt, no surt, per¨° prova-ho tot abans de deixar-ho¡±. Tots dos tenen dret a competir pel Brasil, on va n¨¦ixer el seu pare. El Xavi encara tenia una oportunitat. L'¨²ltima.

Nova vida a Porto Alegre

El petit dels Vela va acceptar el repte. ¡°Volia gastar el meu ¨²ltim cartutx, donar-ho tot per all¨° que tant m'havia costat¡±, recorda. Va pujar a un avi¨® amb destinaci¨® a Porto Alegre per arribar a Rio, i va recuperar la confian?a perduda al club Gr¨ºmio N¨¢utico Uni?o. Competiria pel Brasil.

Tot sol, en un pa¨ªs nou per a ell, els inicis no van ser senzills. Va intuir mirades de desconfian?a d'aquells que aspiraven a la mateixa pla?a ol¨ªmpica i l'adaptaci¨® no va ser f¨¤cil. Se sentia un foraster. Trobava a faltar els seus pares, la seva xicota, i el seu germ¨¤. ¡°S¨®n els meus pilars. Si no fos per ells, m'hauria quedat pel cam¨ª¡±, admet sense pestanyejar. Dues polseres al canell esquerre s'encarreguen de recordar el suport de la seva fam¨ªlia. ¡°El dia de la classificaci¨® li vaig dir al William, el meu company de bot: ¡®avui guanyarem per ells¡±. I aix¨ª va ser. El Xavi i el William van creuar primers la meta de doble scull als preol¨ªmpics sud-americans del mar? passat a Valpara¨ªso, Xile. Els Jocs es van convertir en una realitat per al Xavi.

Un any i mig abans d'aquella vict¨°ria, l'octubre de 2014, el Xavi condu?a per Banyoles quan va trobar un emb¨²s. S'havia produ?t un accident. Va baixar del cotxe per ajudar i en veure l'escena va entrar en xoc: el seu germ¨¤ Pau, el seu referent, el seu conseller, jeia a terra, atordit i envoltat de sang. Havia xocat amb una furgoneta quan tornava a casa amb bicicleta.

El Pau, acompanyat pel seu germ¨¤, va ser traslladat a l'hospital en ambul¨¤ncia, on li van confirmar un trencament dels lligaments i dels ossos del canell. En el tram final del cicle ol¨ªmpic, a un any de les proves classificat¨°ries, aquell accident va suposar un dur rev¨¦s. El remer va passar els dies posteriors a casa, al llit, amb la sensaci¨® que tot el seu treball havia perdut el sentit. ¡°Se'm va acabar el m¨®n. Estava molt m¨¦s que enfonsat. Pensava: ¡®Qu¨¨ puc fer ara, si no puc remar?¡±, explica. La soluci¨® la va propiciar la seva dona: ¡°Va entrar a l'habitaci¨® i em va dir: ¡®Surt de casa. V¨¦s on vulguis, per¨° surt d'una vegada¡±.

El proc¨¦s pel qual va passar li va canviar la mirada. Tamb¨¦ el car¨¤cter. ¡°Des de llavors el Pau t¨¦ m¨¦s sentiment, ¨¦s m¨¦s persona. Abans era m¨¦s fred¡±, explica el Xavi, conven?ut. El Pau ho accepta: ¡°L'¨²nica cosa que m'importava era el rem, era com una obsessi¨®. La gent havia d'adaptar-se a mi: la meva parella, el meu germ¨¤¡­ Tot ¨¦s m¨¦s relatiu des de l'accident¡±.

Coneixedor del cos com pocs, el Pau sabia que la m¨¤ no evolucionava. Es va haver d'operar dues vegades. ¡°Vaig trigar molt¨ªssim a recuperar-me¡±, explica. El temps comen?ava a c¨®rrer en contra seva i les opcions d'arribar en condicions a les competicions decisives es difuminaven. ¡°Vaig plantejar a l'?lex i al meu entrenador la possibilitat que treballessin amb un altre company. Els estava condicionant¡±, reconeix el Pau. El remer es planteja en ocasions un dubte que agraeix no haver hagut de respondre: ¡°No s¨¦ si jo els hauria esperat si hagu¨¦s passat a l'inrev¨¦s¡±.

Moltes casualitats

"Ning¨² esperava que guany¨¦ssim els preol¨ªmpics i ho vam fer"

Al gran dels germans se li van escapar els Jocs de 2012 per una posici¨®, i el tren de Rio semblava anar m¨¦s de pressa del que podia remar. Va mantenir la seva capacitat f¨ªsica a for?a de piscina i sortides amb bicicleta, i va pujar de nou a un bot quan mancaven cinc mesos per als classificatoris. Els seus rivals estaven en millor forma i en plena temporada de competici¨®. Per¨° va aconseguir el bitllet ol¨ªmpic al Mundial. ¡°Quan vaig acabar em feien mal fins les pestanyes¡±, relata.

A Rio, ni el Pau ni el Xavi s¨®n favorits, per¨° no descarten res: ¡°Ning¨² esperava que guany¨¦ssim els preol¨ªmpics i ho vam fer¡±, expressa el petit amb to de desafiament. Competir al Brasil els inspira. ¡°Diuen que el dest¨ª no existeix, per¨° les coses semblen programades. El nostre pare va n¨¦ixer all¨¤, els dos fills estem classificats i el meu aniversari ¨¦s quan comen?a la competici¨®, el 7 d'agost¡±, afegeix el Xavi, ¡°s¨®n moltes casualitats juntes¡±. El Pau el mira i somriu. Se'n van a R¨ªo. Com a germans, com a rivals.