¡°Canviar els manters de lloc no ¨¦s la soluci¨®¡±

Maria Assumpci¨® Vil¨¤ (Barcelona, 1944) va ser reelegida com S¨ªndica de Greuges (defensora del poble) de Barcelona l'1 de juliol. T¨¦ formaci¨® en secretariat i gesti¨® d'empresa i ha participat en entitats de lluita contra el c¨¤ncer. ?s el seu segon mandat despr¨¦s de superar un proc¨¦s pilot d'elecci¨® en l¨ªnia amb escassa participaci¨® i que va guanyar per un centenar de vots. El ple municipal la va votar amb tots els suports excepte l'abstenci¨® dels tres regidors de la CUP.

Pregunta. Qu¨¨ creu que hauria de millorar de la seva gesti¨®?

Resposta. La divulgaci¨® de l'entitat, ho tinc clar¨ªssim. Estem confeccionant un nou reglament perqu¨¨ hem entrat a la carta municipal. Hem de treballar per donar solidesa a la instituci¨® perqu¨¨ no es discuteixi el que proposem, encara que les nostres decisions no siguin vinculants.

P. Demanaria que ho fossin?

R. No. Per a aix¨° hi ha els jutges. Per¨° s¨ª que esperem un retorn d'aquestes reclamacions.

P. Se sent escoltada per l'Ajuntament?

R. S¨ª. Una altra cosa ¨¦s que hagin fet cas de totes les recomanacions que fem.

P. A Catalunya, cada nivell d'administraci¨® t¨¦ un s¨ªndic. Es poden solapar?

R. No, els s¨ªndics locals tenim el gran avantatge de la proximitat. Les compet¨¨ncies estan clares. Nosaltres supervisem l'Ajuntament de Barcelona. Una administraci¨® tan gran necessita un control potent.

P. Qu¨¨ opina de la retribuci¨® del seu c¨¤rrec? [Igual que el d'un regidor: uns 82.000 euros l'any].

R. Quan em van escollir mai vaig preguntar quant cobraria. Cada Ajuntament decideix el salari del seu s¨ªndic. A Barcelona, ¨¦s de nivell de regidor i a partir d'aqu¨ª no parlo de quantitats.

P. La majoria dels seus expedients s¨®n pels problemes del turisme. Li agrada el pla de Colau d'enviar hotels a la perif¨¨ria?

R. S¨ª, descongestionaria els barris afectats.

P. Qu¨¨ li sembla que cap propietari de pis tur¨ªstic il¡¤legal vulgui cedir-lo per a ¨²s social?

R. Em sap molt greu. Ja quan va sortir la proposta a mi em va semblar que seria molt dif¨ªcil. ?s una mesura que s'hauria de revisar perqu¨¨ no d¨®na resultats.

P. Est¨¤ d'acord amb el pla per evitar que els manters s'instal¡¤lin al passeig Joan de Borb¨®?

R. Nom¨¦s una actuaci¨® policial no ¨¦s suficient perqu¨¨ si els treuen d'aqu¨ª aniran a un altre lloc. Des de fa dos anys diem que ¨¦s un fenomen dif¨ªcil d'arreglar, per¨° s'han de posar d'acord totes les administracions. L'Ajuntament es pot ocupar de solucionar l'ocupaci¨® de la via p¨²blica i aix¨° seria f¨¤cil d'arreglar. El cam¨ª ¨¦s buscar una soluci¨® laboral perqu¨¨ aquestes persones estan en una situaci¨® irregular i fan el que fan perqu¨¨ no poden treballar en una altra cosa. S'han de buscar f¨®rmules, b¨¦ per entitats, o per administraci¨® perqu¨¨ puguin treballar legalment.

P. Qu¨¨ pensa de la idea de la CUP que els manters facin tasques de pesca o sastreria?

R. Em sembla b¨¦. Cal regularitzar la situaci¨® personal i laboral d'aquestes persones. Canviar-los de lloc no ¨¦s la soluci¨®.

P. Qu¨¨ s'hauria de fer amb el Banc Expropiat de Gr¨¤cia?

R. ?s un tema privat. L'edifici ¨¦s una propietat privada. El primer ¨¦s que si aquestes persones estan fent una tasca social reconeguda ¨¦s oferir-los un local, com ja s'ha fet. Per¨° si no el volen, hauran d'arribar a un acord i que les altres entitats s'hi acullin. El que reclamen no ¨¦s la disponibilitat d'un lloc. ?s una reivindicaci¨® contra l'especulaci¨® exagerada que hi ha hagut a Gr¨¤cia. Davant d'aix¨°, l'Ajuntament el que pot fer ¨¦s donar llic¨¨ncies nom¨¦s depenent dels locals i les finalitats.

P. Creu que ¨¦s incompatible la reivindicaci¨® que ells fan amb trobar una soluci¨® dins dels marcs legals?

R. B¨¦, per¨° cal seguir negociant i veure la manera de poder realitzar els seus ideals d'una manera o d'una altra. M'agradaria que s'arribi a un acord.

P. Creu que la s¨ªndica podria intervenir m¨¦s al CIE? L'Ajuntament t¨¦ un conveni amb el col¡¤legi d'advocats per a l'assist¨¨ncia jur¨ªdica.

R.?Partim de la base que el CIE no s'hauria d'obrir, aix¨° seria una segona part. Nosaltres no tenim compet¨¨ncies i no podem intervenir per¨° s¨ª que podem tenir una opini¨® i l'hem donat.

P. Quin diria que ¨¦s el principal problema per als barcelonins?

R. La pobresa, sens dubte. El que passa ¨¦s que si passegem per determinats llocs de la ciutat sembla que tot va b¨¦ i no ¨¦s aix¨ª. Segueix havent-hi una precarietat econ¨°mica alarmant. Hi ha un sector de la ciutat que era classe mitjana i que ha caigut en la pobresa de manera escandalosa.

P. Qu¨¨ pot fer la seva instituci¨® davant d'aix¨°?

R. Doncs seguir fent el que fem, que ¨¦s escoltar les persones que estan en aquesta situaci¨® i vigilar que l'Ajuntament eviti que s'arribi a aquest punt.