Nou cop contra l¡¯islamisme pol¨ªtic a l¡¯Orient Mitj¨¤

La revolta militar contra el Govern de Recep Tayyip Erdogan a Turquia colpeja el gran baluard de l'islamisme pol¨ªtic a l'Orient Mitj¨¤ i el Nord d'?frica. La revolta es produeix exactament tres anys despr¨¦s del cop d'estat contra els Germans Musulmans a Egipte i amb la primavera ¨¤rab convertida en un riu de sang.

Actualment, nom¨¦s el Marroc resisteix un primer ministre islamista, si b¨¦ el poder real resideix, com sempre, en mans del monarca Mohamed VI. Tenallat pels poders f¨¤ctics d'un costat i pel gihadisme de l'altre, el futur a l'Orient Mitj¨¤ d'aquesta ideologia es presenta m¨¦s incert que mai.

L'aixecament de l'Ex¨¨rcit turc culmina el reflux experimentat per una regi¨® que no fa gaire es trobava sota una ¡°marea verda¡±, terme encunyat per descriure l'ascens al poder de diversos partits islamistes despr¨¦s de la primavera ¨¤rab: Tun¨ªsia, el Marroc, L¨ªbia i sobretot Egipte, el gegant ¨¤rab. A m¨¦s, el 2012, els Germans Musulmans lideraven tamb¨¦ l'oposici¨® siriana i es preparaven per dominar el per¨ªode post-Asad. No obstant aix¨°, v¨ªctimes d'una esp¨¨cie d'efecte domino, les peces islamistes del tauler geoestrat¨¨gic del Mediterrani s'han anat desplomant inexorablement una rere l'altre.

Les raons que expliquen aquest canvi de tend¨¨ncia sobtat s¨®n m¨²ltiples, per¨° potser la principal ¨¦s la mala gesti¨® del poder d'uns partits que, en la seva major part, havien nascut per resistir, no per governar. Embriagats d'euf¨°ria per les seves vict¨°ries electorals, van menysprear els seus enemics: l'anomenat ¡°Estar profund¡±, ¨¦s a dir, els poders f¨¤ctics que havien sostingut les autocr¨¤cies ¨¤rabs durant d¨¨cades. Si b¨¦ havien abra?at la democr¨¤cia com a m¨¨tode, els partits islamistes mai van assimilar la seva ¨¨tica. D'aqu¨ª, els creixents tics autoritaris d'Erdogan o la incapacitat de l'expresident egipci Mohamed Morsi de teixir aliances amb els partits democr¨¤tics laics.

A mesura que la polaritzaci¨® pol¨ªtica i els odis sectaris es van anar apoderant dels pa?sos sacsejats per la primavera ¨¤rab, els partits islamistes van anar perdent la simpatia de les ciutadania, que els percebia com les principals v¨ªctimes d'unes dictadures brutals. Abans fins i tot del cop d'estat del mariscal al Sisi, la gran maquin¨¤ria electoral donava mostres de fatiga. El marge de les seves vict¨°ries s'anava reduint. Fins i tot a Tun¨ªsia, l'¨²nic pa¨ªs ¨¤rab on la transici¨® a la democr¨¤cia no va descarrilar, el partit islamista Ennahda perdia les eleccions legislatives a finals del 2014 i havia de cedir el poder a Nid¨¢ Tounes, una coalici¨® marcadament antiislamista.

Amb els primers cops contra l'Ex¨¨rcit iraqui¨¤ de l'embri¨® de l'Estat Isl¨¤mic i l'aparici¨® de grups extremistes com Ansar al Sharia a Tun¨ªsia i a L¨ªbia, es va fer evident que el gihadisme es reconstitu?a sota una nova pell. Assassinat Bin Laden, el comandament central d'Al-Qaida s'havia afeblit, per¨°, en una esp¨¨cie de met¨¤stasi, nous grups locals escampaven la seva ideologia com a emblema. L'islamisme dominava el panorama pol¨ªtic, per¨° comen?ava a fragmentar-se: partits pol¨ªtics de car¨¤cter moderat, nous partits ultraconservadors, mil¨ªcies salafistes, moviments gihadistes aut¨°noms, les restes d'Al-Qaida, etc.

Curiosament, Ar¨¤bia Saudita, un r¨¨gim ultraconservador i teocr¨¤tic, ha exercit un paper clau en l'oc¨¤s islamista. La monarquia saudita va moure pe?a a favor de la contrarevoluci¨®, i va avortar amb els seus tancs la revolta a Bahrain, va finan?ar moviments salafistes a S¨ªria i va posar pals a les rodes al govern dels Germans Musulmans a Egipte. La dinastia dels Saud temia que la confraria, amb filials a tot el m¨®n ¨¤rab, estengu¨¦s la revoluci¨® a la pen¨ªnsula Ar¨¤biga i la fes caure. Aix¨ª doncs, va posar al servei d'aquesta causa els seus ingents petrod¨°lars.

Dit aix¨°, encara ¨¦s aviat per escriure l'obituari de l'islamisme amb vocaci¨® institucional. Malgrat les actuals tribulacions, els experts creuen que aquesta ideologia seguir¨¤ sent una ideologia rellevant fins que no es resolguin assumptes primordials com el rol de l'Islam en la vida p¨²blica o l'alienaci¨® de les societat ¨¤rabs respecte a un estat repressiu. Entre d'altres coses, perqu¨¨ els seus m¨¦s ac¨¨rrims rivals, com el mariscal al Sisi, no ofereixen solucions als problemes i aspiracions de la ciutadania. Ni tampoc una ideologia coherent, sin¨® m¨¦s aviat una apel¡¤laci¨® a interessos prosaics, lleialtats sect¨¤ries o la nost¨¤lgia per l'estabilitat de l'antic ordre regional.