Honor a Dickens i a Cervantes

Aquest ¨¦s un article dedicat ensems a Cervantes i a Dickens. Quant a l¡¯escriptor angl¨¨s, ¨¦s tradicional que aquesta secci¨® li dediqui l¡¯¨²ltim article abans de les vacances, en especial al seu extraordinari Pickwick. Pel que fa a Cervantes, aquest any s¡¯esdev¨¦ el quart centenari de la seva mort: mereix elogis qui els va prodigar sense embuts a Barcelona i, m¨¦s encara, a Tirant lo Blanc, la nostra gran novel¡¤la medieval (i de sempre).

Per¨° hi ha una altra q¨¹esti¨®, fora d¡¯aniversaris i costums, que els relliga, i aix¨° ¨¦s que Dickens, com tots els autors anglesos fins gaireb¨¦ els nostres dies, ¨¦s deutor d¡¯una gran lli?¨® cervantina, que no ¨¦s altra que haver incorporat al gruix del text del Quijote manta reflexi¨® sobre l¡¯art mateix d¡¯escriure, sobre l¡¯art de la dicci¨®, i sobre les difer¨¨ncies i semblances entre el g¨¨nere de la hist¨°ria i el g¨¨nere de la novel¡¤la. Aix¨° no ¨¦s cap novetat, avui dia, per¨° va ser-ho, i molt, quan va veure la llum, ja no solament el primer, sin¨® m¨¦s encara el segon dels llibres (1615) que conformen el Quijote. Cervantes va poder fer tot un seguit de reflexions de caire metaling¨¹¨ªstic al seu llibre m¨¦s gran en ra¨® del seu geni, per¨° tamb¨¦ a causa de les seves lectures interminables, en aquest cas estudis de gram¨¤tica i ret¨°rica. Per contra, tots els deixebles anglesos de Cervantes han fet aix¨° mateix, gaireb¨¦ sempre, pels sols efectes de la lectura de la novel¡¤la del mancat d¡¯un extrem a Lepant.

?s el cas, doncs, que al cap¨ªtol 33 de Pickwick. Documents p¨°stums del club d¡¯aquest nom ¡ªque va ser el t¨ªtol que li va posar a la traducci¨® d¡¯aquest llibre Josep Carner en un dels m¨¦s grans exemples de domini de la llengua catalana que mai s¡¯hagin vist¡ª, Dickens s¡¯esplaia en la distinci¨® entre prosa i poesia ¡ªveritable maldecap per a Cervantes, que acab¨¤ farcint el Quijote de decas¨ªl¡¤labs per a gl¨°ria de la pros¨°dia de la llengua castellana¡ª, a la taverna dita El Blau Senglar, arran d¡¯una carta que Sam Weller escriu a una seva amistan?ada, i que sotmet a l¡¯opini¨® del seu pare dign¨ªssim, Sam Weller, el vell.

El fill comen?a la carta dient: ¡°Gentil criatura¡±, a la qual cosa el pare interromp de continent: ¡°?No ¨¦s pas escrit en poesia, aix¨°?¡±. La resposta ve a ser, simplement, una sospita del pare Weller davant una expressi¨® que, sens dubte, en aquell temps devia considerar-se sentimental o rom¨¤ntica. El fill respon que no ¨¦s poesia, sin¨® prosa. ¡°Em plau de sentir-ho ¡ªrespon Weller, el vell¡ª. La poesia ¨¦s una cosa empescada; ning¨² no ha parlat mai en poesia si no ¨¦s un bidell que us felicita en dia d¡¯estrenes [a Barcelona passaven escombriaires i carters amb unes esqueles de felicitaci¨®, en castell¨¤, que eren una del¨ªcia de poesia popular], o un anunci d¡¯ampolles de vern¨ªs per a les botes [de criatura, Dickens havia treballat en una f¨¤brica de betum per a les sabates], o l¡¯oli de Rowland: ¨¦s cosa de gent baixa. No us deix¨¦ssiu mai anar a parlar en poesia, fill meu¡±.

I, per si no qued¨¦s clar que Dickens va ser un dels primers autors anglesos que va obstinar-se a no caure en mitologies neocl¨¤ssiques ni res de semblant, despr¨¦s que el fill llegeix el que ha escrit amb p¨¨ssima ortografia: ¡°Ham sento abergonyit i completament circumscrit en atrassar-me a vos perqu¨¨ sou una galant noia de cap a peus¡±, el pare hi fa: ¡°?s de molt sentiment [...] [,,,]El que m¡¯agrada en aquest estil d¡¯escriure ¨¦s que no s¡¯hi diuen penjaments, Venus i coses aix¨ª. A qu¨¨ treu cap dir a una noia que ¨¦s una Venus o b¨¦ un ¨¤ngel, Sammy? [...] [...]F¨®ra com si li digu¨¦ssiu grif¨® o b¨¦ unicorn o b¨¦ armes reials, que tothom sap que s¨®n animals inventats¡±.

I el joc continua fins al final de la carta, quan Sammy desitja, contra l¡¯opini¨® severa del seu pare, acabar la carta amb dos versos: ¡°No m¡¯agrada, Sam ¡ªdiu el pare¡ª. Mai no he conegut un cotxer respectable que escriv¨ªs poesia, llevat d¡¯un que va fer una apuntaci¨® d¡¯uns versos que enternien, la nit abans que fos penjat per un robatori de cam¨ª ral¡±. Aix¨° no evita que Sam, el fill, acabi la carta amb aquests dos versos, fent servir, per esplai, el nom del seu amo: ¡°Amb amant fatic, / Pickwick¡±.

El fet ¨¦s que, diguin el que diguin Dickens i el pare de Sam Weller, tota la novel¡¤la seva est¨¤ escrita en vers pel sol fet que les frases llisquen les unes damunt les altres, sonorament. Exactament el mateix que va fer Cervantes, i aquest ¨¦s el goig m¨¦s gran de llegir el Quijote, que comen?a amb un octos¨ªl¡¤lab: ¡°En un lugar de la Mancha¡±, i continua amb un decas¨ªl¡¤lab, potser a la impensada: ¡°de cuyo nombre no quiero acordarme¡±. Grandesa fon¨¨tica de la bona literatura!