Pi i Margall a Ottawa

Si la pol¨ªtica fos una ci¨¨ncia exacta, avui Pedro S¨¢nchez estaria pol¨ªticament mort, despr¨¦s d'haver obtingut per al PSOE els pitjors resultats de les tretze eleccions generals celebrades des del 1977, pitjors fins i tot el passat 26-J que l'anterior 20-D. Si el 2000 Joaqu¨ªn Almunia va haver de dimitir, quan va quedar fora de combat per un registre de 125 escons; si el 2011 Alfredo P¨¦rez Rubalcaba va caure, descavalcat per la humiliant suma de nom¨¦s 110 diputats, quin era la sort l¨°gica d'un secretari general que queda 40 o 25 escons per sota d'aquestes xifres que, aleshores, es van considerar desastroses?

Per¨° la pol¨ªtica ¨¦s l'art de la relativitat. I el mer fet d'haver evitat el sorpasso de Podem, d'haver mantingut ¡ªper poc¡ª el Partit Socialista com la principal for?a espanyola d'esquerres, ha perm¨¨s S¨¢nchez sobreviure, almenys a curt termini. Ara, el seu problema rau precisament aqu¨ª, en el termini.

A aquest efecte, com es configurar¨¤ la legislatura acabada d'estrenar, qui aconseguir¨¤ protagonitzar el paper d'oposici¨®, davant d'un govern sustentat sobre quines bases i amb quina perspectiva temporal..., tot aix¨° incidir¨¤ en la salut pol¨ªtica de Pedro S¨¢nchez. Tanmateix, segons el meu parer, ni aquests factors ni l'esperan?a que Podem es panseixi r¨¤pidament i el gruix dels seus votants no tornin a la cleda del PSOE s¨®n els m¨¦s rellevants per a la continu?tat o no de l'actual lideratge socialista, i fins i tot per al futur del PSOE com a alternativa de govern a Espanya.

Ho ¨¦s m¨¦s aviat la capacitat per donar a la q¨¹esti¨® territorial la resposta que el PP no ha estat capa? d'oferir durant els ¨²ltims quatre anys ni ¨¦s probable que pugui oferir en els pr¨°xims. De fet, aquesta havia estat una especialitat acreditada del PSOE de Felipe i de Zapatero. Per¨°, ¨¦s clar, les receptes de llavors (la cessi¨® del 15% de l'IRPF, el ¡°apoyar¨¦ el Estatut...¡±, el pacte de La Moncloa del gener del 2006 entre Mas i ZP...) ja no s¨®n v¨¤lides avui, perqu¨¨ les reivindicacions d'autogovern d'una bona part de la societat catalana es troben en un altre estadi.

Tal com estan les coses, la c¨²pula del PSOE apel¡¤la des de fa temps al conjur d'una ¡°reforma federal de la Constituci¨®¡±. Conjur, perqu¨¨ en aquests anys no s'ha elaborat cap esborrany d'aquesta futura Carta Magna federalista. I no per ineptitud ni deixadesa, sin¨® perqu¨¨ a Ferraz saben que posar negre sobre blanc qualsevol esb¨®s de proposta d'una articulaci¨® federal de l'Estat ¡ªper m¨¦s que el concepte federal admet interpretacions divers¨ªssimes¡ª significaria obrir la caixa dels trons en el si mateix del PSOE. I que uns barons ho considerarien una presa de p¨¨l, i d'altres el trossejament d'Espanya. O viceversa.

L'¨²ltim exemple de la impot¨¨ncia socialista, de la seva autoanul¡¤laci¨® per proposar solucions al ¡°desafiament catal¨¤¡±, s'ha produ?t despr¨¦s del 26-J, despr¨¦s de suggerir Miquel Iceta ¡ªun indepe perfecte, com tothom sap¡ª que, si la hipot¨¨tica i problem¨¤tica reforma constitucional fos rebutjada a Catalunya, caldria explorar la via canadenca, ¨¦s a dir, un refer¨¨ndum nom¨¦s a Catalunya pactat amb l'Estat per ¡°verificar el suport ciutad¨¤ a una eventual secessi¨®¡±.

Qu¨¨ va haver dit! La direcci¨® del PSOE va reaccionar amb mal dissimulat enuig i una negativa rotunda a prendre en consideraci¨® la proposta del PSC. Els presidents asturi¨¤, extremeny i castellanomanxec, tan previsibles com personatges de la Commedia dell'Arte, van saltar a expressar el seu absolut rebuig de la via canadenca, emparats per la llarga ombra de Susana D¨ªaz. M¨¦s significatiu encara: alcaldes i quadres territorials socialistes de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona es van regirar contra una f¨®rmula que ¡ªcreuen¡ª amena?a d'alienar-los el seu ja minvant electorat. Lluny de tota perspectiva d'augmentar-lo, prefereixen continuar disputant-se'l amb el PP i Ciutadans, a veure qui ¨¦s m¨¦s unionista.

Tal com va dir en la seva defensa Iceta, sembla que a Espanya no s'assabenten que un 48% dels catalans volen anar-se'n. I que el PSOE no vol entendre que, mentre obtingui a Catalunya 7 o 8 diputats (i no els 25 del 2008), continuar¨¤ a l'oposici¨®. Si el mer suggeriment de la via canadenca provoca amenaces de trencar amb el PSC, el socialisme espanyol t¨¦ poc futur. Per m¨¦s que, a les seves files, invoquin a Pi i Margall els que no n'han llegit ni un par¨¤graf.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.