Monty, la rata del desert

Vaig anar a Mister Guau, com faig habitualment, a comprar un ratol¨ª per a la serp. ?s un deure que em pesa igual com li pesava a Victor Frankenstein vetllar per la seva criatura. Plens d¡¯orgull i vanagl¨°ria segellem pactes insensats amb el dest¨ª i despr¨¦s el diable ens passa comptes. Faig c¨¤lculs mentals i constato amb sorpresa que ja fa 11 anys que tinc el r¨¨ptil a casa. 11 anys! (i diverses cr¨°niques). Potser va essent hora que s¡¯independitzi, per¨° no sembla que en tingui pas cap intenci¨®.

En fi, deia que vaig anar a Mister Guau a buscar provisions ¡ªla serp devora una presa viva o dues al mes: em consola pensar que en llibertat serien for?a m¨¦s¡ª i em vaig trobar amb grans canvis. Ara l¡¯establiment, com sabeu, es diu Kiwoko, ja que forma part de la cadena d¡¯aquest nom que ha adquirit les botigues Mister Guau. Kiwoko, que vol dir hipop¨°tam en suahili, es presenta com la botiga l¨ªder de mascotes a Espanya, ¡°el Decathlon dels animals¡±, i amb molt bon rotllo. ?s curiosa la tria del nom perqu¨¨ en realitat l¡¯hipop¨°tam ¨¦s l¡¯animal m¨¦s perill¨®s de l¡¯?frica, un veritable bergant, i ning¨² amb dos dits de front en tindria cap de mascota.

Em vaig dirigir a la zona de r¨¨ptils i peixos, com sempre he fet des que vaig adquirir a la mateixa botiga la meva serp, una serp bladera, per¨° no hi havia ja ni la secci¨® de sang freda ni el dependent simp¨¤tic que ens ha assessorat tantes vegades als desorientats propietaris de mascotes ex¨°tiques amb escates. Em van indicar que al pis de dalt hi havia rosegadors, i me n¡¯hi vaig anar.

¡°Els ratolins s¡¯han acabat, per¨° tenim altres animalets igual de simp¨¤tics¡±, em va explicar una noia davant d¡¯unes instal¡¤lacions dignes d¡¯un creuer de luxe. Vist l¡¯entusiasme ¡ªi l¡¯ambient que regnava a la botiga¡ª em vaig ben estar de revelar-li el car¨¤cter gastron¨°mic del meu inter¨¨s. ¡°Emporteu-vos un jerbu, s¨®n encantadors¡±. Vaig analitzar la situaci¨®. No podia pas tornar amb les mans buides i enfrontar-me a la mirada de retret de la serp. D¡¯altra banda, un jerbu... ?s veritat que eren m¨¦s barats que els h¨¤msters ¡ªuna opci¨® que la meva consci¨¨ncia m¡¯impedia de considerar.

Tinc una simpatia hist¨°rica pels jerbus, no per motius zool¨°gics, sin¨® militars. Un jerbu, rosegador local nord-afric¨¤ conegut com a ¡°rata del desert¡± era i continua essent, tot i que els han tret els tancs, per les retallades, l¡¯emblema de la 7a Divisi¨® Blindada brit¨¤nica (avui 7a Brigada), les c¨¨lebres rates del desert de la Segona Guerra Mundial, efectivament. Segons una versi¨®, la for?a, que constava inicialment de tres regiments d¡¯h¨²ssars amb tancs lleugers, va adquirir la denominaci¨® de rates i el jerbu com a s¨ªmbol despr¨¦s que el comandant, el general Percy Hobart, observ¨¦s com un oficial d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia portava un jerbu com a mascota. En canvi, segons P. W. Rainer, a Victoria en el desierto (Jan¨¦s, 1944), la denominaci¨® va recollir, desafiadora, l¡¯insult de Mussolini ¡°que va dir dels nostres h¨²ssars que eren menyspreables rates del desert¡±. Recordar tot aix¨° em va animar a adquirir el jerbu de Kiwoko. Seria interessant conviure amb un animal tan notable, encara que fos breument. La dependenta va voler que tri¨¦s jo mateix un individu. Vaig triar el m¨¦s gran, que a m¨¦s tenia un aspecte esquerp. Vaig posar cara de summa atenci¨® mentre la noia m¡¯explicava els principis elementals per tenir-ne cura. Sentint-me una mica inc¨°mode, tot i que els escr¨²pols fa anys que els vaig perdre (i la serp ni en parlem), em vaig dirigir a la caixa per pagar els 9,99 euros: el que fa un per la seva serp.

Quina va ser la meva sorpresa quan em van demanar les dades. Per quins set sous volen el meu tel¨¨fon, adre?a i DNI?, vaig preguntar al?ant una mica massa la veu. ?s que hi ha un concurs? ¡°Per redactar el contracte¡±. Com? Resulta que a Kiwoko la compra de qualsevol mascota, fins i tot de la m¨¦s senzilla, requereix una extensa paperassa. Estupefacte, vaig observar com imprimien i em lliuraven quatre p¨¤gines en qu¨¨ s¡¯especificava que el rosegador m¡¯era lliurat ¡°amb les condicions i protocols sanitaris adequats a la seva edat i en perfecte estat de salut¡±. Aviat no ho estar¨¤ tant, vaig reflexionar amargament. Vaig llegir que el jerbu tenia una garantia de dos anys; m¨¦s que el meu cotxe. I que l¡¯empresa no es responsabilitzava dels problemes que es poguessin derivar d¡¯una mala atenci¨®, accident o conducta negligent (!) per part del comprador. La setena cl¨¤usula estipulava: ¡°No s¡¯admetr¨¤ la devoluci¨® de l¡¯animal per motius personals¡±. Em van informar que el contracte definitiu podria passar a buscar-lo al cap d¡¯una setmana. Vaig marxar desconcertat.

Despr¨¦s de passar l¡¯¨²ltima tarda a l¡¯ambient crepuscular de la redacci¨®, amb un intent de fuga en direcci¨® als predis de Milagros P. Oliva, el Monty, com havia batejat provisionalment el jerbu ¡ªpel mariscal, no per l¡¯hamburguesa del Flash Flash¡ª , va arribar a casa amb un futur bastant menys prometedor que el del seu hom¨°nim amb boina.

Ens vam quedar el jerbu i jo a veure Mentes criminales fins que va arribar l¡¯hora (la seva). Per distreure¡¯l, vaig obrir Victoria en el desierto i vaig llegir solemnement el ¡°missatge del cap de l¡¯ex¨¨rcit a totes les tropes¡±: ¡°L¡¯enemic avan?a disposat a atacar-nos. Ho fa perqu¨¨ est¨¤ atrapat com un ratol¨ª a la ratera (sic). Resistirem i combatrem. No hi haur¨¤ retirada i, sens dubte, rendici¨®. Ensenyem-li de qu¨¨ ¨¦s capa? el fam¨®s VIII Ex¨¨rcit. Bona sort a tots¡±. Firmat: B. L. Montgomery.

Em va semblar que el Monty es dirigia m¨¦s animat cap al seu dest¨ª. O potser, em vaig inquietar, ¨¦s que pensava denunciar-me per incompliment de contracte.