Una illa de dec¨¨ncia

John Carlin va publicar dilluns passat a EL PA?S un article que jo hauria desitjat escriure. Potser el seu t¨ªtol, ¡°Espa?a: isla de decencia y sensatez¡±, pecava d¡¯exc¨¦s d¡¯optimisme, de vegades cal provocar perqu¨¨ et llegeixin. Per¨° faig meu el contingut, tant la lletra com, sobretot, l¡¯esperit. ?s a dir, tamb¨¦ penso que Espanya no funciona tan malament com diem els espanyols, cada dia, a totes hores. I nom¨¦s cal mirar fora per adonar-nos-en.

Carlin ¨¦s un periodista mig angl¨¨s, mig espanyol, de molt llarg recorregut, col¡¤laborador dels diaris anglosaxons m¨¦s coneguts, des de The New York Times al Financial Times, i especialment The Independent dels bons temps, passant per molts m¨¦s, i des de fa anys tamb¨¦ d¡¯EL PA?S. Ara poden llegir-lo cada dilluns, signa la s¨¨rie El factor hum¨¤ en record ¡ªa banda de Graham Greene¡ª del seu fam¨®s reportatge novel¡¤lat del mateix t¨ªtol sobre Nelson Mandela i la seva habilitat per aprofitar l¡¯esport com a element de reconciliaci¨® nacional a Sud-¨¤frica, despr¨¦s de la fi de la segregaci¨® racial. Carlin ¨¦s un ciutad¨¤ cosmopolita, el m¨®n ¨¦s el seu h¨¤bitat natural, es nota en els seus escrits: sol raonar comparant pa?sos, societats, pobles i persones. Res del que ¨¦s hum¨¤ li ¨¦s ali¨¨.

En el seu article comen?a provocant amb ironia punxant: ¡°Qui es pensen que s¨®n els espanyols? Tan vanitosos ells, vantant-se que dolents que s¨®n els seus pol¨ªtics, creient-se els amos de la mediocritat. No s¡¯adonen que en l¡¯esport del populisme barat, la irresponsabilitat i l¡¯estupidesa, senzillament no competeixen a escala internacional? Que els vells complexos respecte no nom¨¦s als Estats Units i Anglaterra sin¨® a la resta d¡¯Europa ja no tenen ra¨® de ser?¡±.

Som vanitosos pels defectes dels nostres pol¨ªtics? Doncs s¨ª, sincerament, aix¨ª ho crec. I som vanitosos perqu¨¨ presumim que nosaltres, els espanyols, no som com ells, com els pol¨ªtics. Potser perqu¨¨ no ens mirem a nosaltres mateixos, no ens posem davant del mirall: som uns ciutadans perfectes, en la nostra professi¨®, en les nostres obligacions amb l¡¯Estat, en la nostra moral p¨²blica? Siguem sincers en respondre.

Fa uns anys vaig sopar amb uns vells amics de joventut. Em van convocar per parlar de pol¨ªtica pensant que jo hi entenia m¨¦s que ells i podia aclarir-los certes idees. Durant el sopar el tema recurrent va ser la corrupci¨® pol¨ªtica, el l¨ªmit al qual s¡¯havia arribat, que intolerable que era la situaci¨®. Van sortir, naturalment, els casos Palau, G¨¹rtel, ERO, etc. El resum del sopar: els pol¨ªtics s¨®n tots uns corruptes, ¨¦s un desastre nacional, aix¨ª de simple. Paguem l¡¯escot, damunt de la taula va quedar la factura i la propina. En aixecar-nos, un va dir amb tota naturalitat: ¡°Que ning¨² no aprofita aquesta factura?¡± Immediatament un altre se la posar a la butxaca. A la vorera, davant del restaurant, just abans d¡¯acomiadar-nos, els vaig dir: ¡°Hem estat treballant perqu¨¨ justifiqueu que aquesta factura la desgraveu dels impostos?¡± ¡°Va, aix¨° no ¨¦s res comparat amb el que roben els pol¨ªtics!¡±, em van respondre, vanitosos, moralment superiors. Era com dir-me: ¡°Sisplau, no ens comparis amb aquests indesitjables, amb aquests in¨²tils i corruptes¡±?

Carlin replica als seus amics espanyols que menyspreen els nostres pol¨ªtics fent una senzilla comparaci¨® amb la demag¨°gia brutal i les mentides constants de la campanya de Trump i dels partidaris del Brexit, amb els partits populistes de Fran?a, Alemanya, Gran Bretanya, ?ustria, Holanda, Dinamarca¡­ Aqu¨ª, a Espanya, no hi ha res d¡¯aix¨°, defensa Carlin. Iglesias ¨¦s ¡°el s¨²mmum de la sensatesa, la mesura, el pragmatisme i la racionalitat¡± comparat amb tots aquests populistes estrangers, i Rajoy ¡°no ¨¦s populista, ¨¦s l¡¯antidemagog, fa poc i no diu res, l¡¯esquerra espanyola el detesta, per¨° no ¨¦s un Trump, Farage o Marie Le Pen¡­¡±. Potser exagera una mica, sobretot quan escriu que ¡°a difer¨¨ncia del que veiem en el m¨®n ric occidental, no hi ha res d¡¯aix¨° a Espanya, una illa de dec¨¨ncia envoltada d¡¯un mar de mesquinesa¡±.

Aquests dies en qu¨¨ els nostres pol¨ªtics estan demostrant que no tenen ni idea de l¡¯art de pactar, clau en la pol¨ªtica parlament¨¤ria, ¨¦s dif¨ªcil defensar-los. Per¨° pensem en l¡¯article de Carlin, crec que est¨¤ carregat de raons. Els espanyols estem sumits en un exc¨¦s de pessimisme, no tot est¨¤ b¨¦, per¨° tampoc tot, ni de bon tros, va tan malament.