A la recerca de la ciutat perduda de Lauro

No cal fer expedicions a l'altra banda del m¨®n a la recerca de ciutats perdudes de les quals gaireb¨¦ no es tenen not¨ªcies ni restes. Aqu¨ª mateix, al Vall¨¨s Oriental, en una petita muntanya dels primers contraforts del mass¨ªs del Montseny, d'uns 600 metres d'altura, protegida sota enormes pins i sinuoses alzines, ha estat amagada una durant segles. ?s la ciutat ib¨¨rica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat m¨¦s d'un centenar d'exemplars en qu¨¨ sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de vict¨°ria, al revers. Tamb¨¦ pels seus vins, els ¨²nics de la Laiet¨¤nia ¡ªla zona ib¨¨rica en qu¨¨ es localitza aquesta ciutat¡ª, que es van salvar de les cr¨ªtiques de l'exquisit paladar rom¨¤. ¡°A les Hisp¨¤nies els vins lacetans s¨®n famosos per la seva abund¨¤ncia, i els tarragonins i lauronencs per la seva selecta qualitat¡±, va escriure Plini el Vell a la seva Hist¨°ria natural.

Pel jove arque¨°leg Marc Gu¨¤rdia no hi ha dubte que les restes que coronen el puig del Castell de Samal¨²s es corresponen amb aquest?oppidum, habitat entre els segles V i I abans de Crist, despr¨¦s de dirigir ja sis campanyes d'excavaci¨® al poblat, l'¨²ltima el passat mes de juliol. En les primeres va aconseguir delimitar el per¨ªmetre de la muralla, un cintur¨® de m¨¦s d'un quil¨°metre de longitud, dos metres d'amplada i, en alguns trams que s'han conservat, gaireb¨¦ tres metres d'altura. Tota constru?da amb grans pedres, algunes de dimensions gegantines. Les ¨²ltimes expedicions s'han centrat a excavar una de les dues portes d'acc¨¦s al recinte i dues de les set torres localitzades fins ara, totes al sector de llevant del jaciment, que donen una idea de l'obstinaci¨® dels seus habitants per sentir-se protegits. El recinte emmurallat delimita una ¨¤rea de quatre hect¨¤rees, uns quatre camps de futbol, que en principi acollia els habitatges i els edificis representatius, com temples i santuaris, dels quals, ara com ara, no se n'ha localitzat cap. Els treballs han perm¨¨s saber que nom¨¦s Burriac, considerada la capital de la Laiet¨¤nia, supera en dimensi¨® Lauro i que la muralla no t¨¦ parang¨® en tota aquesta zona. Nom¨¦s Ullastret, a Girona, presenta un cintur¨® similar.

La visita al jaciment, despr¨¦s de pujar 45 minuts caminant, fa pal¨¨s com la natura s'ha aliat amb les restes. ¡°El bosc l'ha protegit¡±, assegura Gu¨¤rdia, que reconeix que la densitat de l'arbrat tamb¨¦ complica, i molt, els treballs. Fa la sensaci¨® que el temps s'ha aturat en aquest indret des del qual s'albira bona part del Vall¨¨s, i fins i tot el mar, i que en qualsevol moment pot apar¨¨ixer un iber equipat amb el seu escut i la seva?falcata disposat a defensar el poblat i els seus de l'enemic. Per¨° no. Els ¨²nics que ens poden sorprendre s¨®n animals com els senglars, que des de fa segles campen per on volen.

Gu¨¤rdia explica que ell no va trobar el jaciment, va ser a l'inrev¨¦s. Amb molta experi¨¨ncia en excavacions sabia que una muntanya anomenada ¡°puig del Castell¡± tenia tots els n¨²meros de conservar restes arqueol¨°giques, per¨° mai s'hauria pensat que pertanyessin a la desapareguda Lauro. ¡°A mitjan anys cinquanta Josep Estrada esmenta que va localitzar restes cer¨¤miques ib¨¨riques i ¡®amuntegaments de pedres¡¯, per¨° no va veure la magnitud de l'assentament ni la contundent muralla, i aix¨° ha estat cinquanta anys m¨¦s sense que ning¨² ho investigu¨¦s¡±, explica l'arque¨°leg.

Gu¨¤rdia ha revisat totes les monedes (117 encunyades a partir del segle II a. C. fins a l'any 90 a. C.) que porten la llegenda Lauro i ha comprovat que la seva pres¨¨ncia ¨¦s m¨¦s intensa al Vall¨¨s (el 76% del total es troba en un radi menor de 30 quil¨°metres del jaciment). Hi ha, a m¨¦s, el tresor de C¨¤noves, una localitat situada a tres quil¨°metres del jaciment format per 41 monedes que es van ocultar per preservar-les. Del total, 21 apareixen amb la inscripci¨® Lauro. Despr¨¦s de revisar les inscripcions, els tituli picti, de les ¨¤mfores en les quals es transportava el vi en qu¨¨ apareix el nom llat¨ª de Lauro, ha pogut comprovar com moltes es van crear en centres de producci¨® laietans. Una altra dada que ha perm¨¨s adscriure el jaciment a l'antiga ciutat s¨®n els noms, ja que Lauro ¨¦s la correlaci¨® topon¨ªmica de Llerona, localitat situada al pla, tot just a 5 quil¨°metres de dist¨¤ncia del jaciment.

¡°Els ¨²ltims treballs que tractaven sobre la ubicaci¨® d'aquesta seca comen?aven a despla?ar la seva localitzaci¨® fora del Vall¨¨s Oriental, perqu¨¨ faltava un jaciment d'entitat en aquesta zona, per¨° ja ha aparegut¡±, continua Gu¨¤rdia, que ha presentat els seus primers treballs a diversos congressos i est¨¤ obstinat que el jaciment es conegui. L'any passat es va recuperar un antic cam¨ª de carboners que condueix al jaciment i es van col¡¤locar r¨¨tols indicatius que expliquen les caracter¨ªstiques de l'assentament per aix¨ª obrir-lo al p¨²blic. I aquest any, el primer cap de setmana d'octubre, Lauro participar¨¤ per primera vegada a la Ruta dels Ibers, la iniciativa del Museu d'Arqueologia de Catalunya per visitar els principals jaciments catalans ib¨¨rics.

El treball es preveu ingent. Les excavacions, sempre lentes, i acompanyades d'un per¨ªode d'estudis dels materials i de les estructures aniran aportant llum sobre la vida d'aquests ibers. Ja s'ha pogut determinar que va haver-hi vida a partir del segle V abans de Crist i que quan van arribar els romans, al segle II a. C. el poblat, a difer¨¨ncia del que va passar en molts altres despr¨¦s de la II Guerra P¨²nica, no va ser arrasat. ¡°Sabem que la muralla al segle II a. C. va ser reconstru?da i que almenys una de les torres va ser reocupada en aquesta fase, per la qual cosa la vida va continuar i no de forma residual¡±. D'aquest moment ¨¦s, a m¨¦s, la vil¡¤la romana de Can Mart¨ª, situada al pla, a 200 metres del puig del Castell, que va intensificar la producci¨® i exportaci¨® de vi. Per fi, al segle I a. C., el poblat va ser abandonat. Fins ara, que comen?a a rebre les primeres visites.