Junts pel S¨ª perd una votaci¨® cada tres dies per la CUP

Els 10 diputats de la CUP s¡¯estan demostrant letals a l¡¯hora de deixar en evid¨¨ncia els 62 de Junts pel S¨ª. Ja sigui a les comissions o al ple del Parlament, els anticapitalistes, malgrat ser els te¨°rics aliats de la coalici¨® que governa Catalunya, se¡¯n van anar de vacances despr¨¦s de provocar al grup que integren Converg¨¨ncia i Esquerra 108 derrotes a diferents votacions en menys de 300 dies de legislatura. La CUP li porta la contr¨¤ria una vegada cada tres dies.

Junts pel S¨ª i la CUP van estrenar la legislatura catalana votant conjuntament la declaraci¨® independentista del 9-N i se n¡¯han anat de vacances despr¨¦s de donar el vistiplau a un proc¨¦s de desconnexi¨® que t¨¦ en compte un mecanisme unilateral d¡¯independ¨¨ncia. Mentre que la primera votaci¨® pretenia assegurar la investidura d¡¯Artur Mas (o d¡¯alg¨² de Converg¨¨ncia), el que es juga ara Junts pel S¨ª ¨¦s que Carles Puigdemont pugui afrontar en condicions la q¨¹esti¨® de confian?a del proper 28 de setembre. Ja sigui a les comissions o al ple.

Ja sigui votant mocions o lleis. Els anticapitalistes s¨®n tot just fidels pel que fa al proc¨¦s independentista i sempre que s¡¯assumeixin les seves propostes. A m¨¦s dels dos grans desafiaments al Constitucional, Junts pel S¨ª i la CUP han anat plegats sense cap mena de problemes en les dues pon¨¨ncies sobre lleis de desconnexi¨® que s¡¯han aprovat fins ara: la que ha de servir de base per redactar en comissi¨® la llei de la prevista Ag¨¨ncia de Protecci¨® Social i la que donaria vida a la Hisenda d¡¯una hipot¨¨tica Rep¨²blica catalana. En la resta de mat¨¨ries van a la seva.

Recuperar lleis vetades

Als seus parlamentaris no els va tremolar el pols per negar al Govern la llei m¨¦s important que un Executiu presenta al Parlament cada any: els Pressupostos. Va ser la demostraci¨® definitiva que el pacte d¡¯estabilitat signat al gener no era una garantia de res i el desencadenant que Puigdemont apost¨¦s per la q¨¹esti¨® de confian?a. Amb aquell pas el president catal¨¤ transmetia bona part de la pressi¨® a la CUP, que ha estat acusada d¡¯evitar uns Pressupostos de car¨¤cter social i imprescindibles per a la transici¨® cap a l¡¯anhelada secessi¨® del bloc independentista.

Amb el veto del juny passat, tamb¨¦ queia la llei de Mesures Fiscals i Financeres (tamb¨¦ coneguda com a llei d¡¯Acompanyament dels Pressupostos), que el Govern est¨¤ recuperant de manera engrunada, a trav¨¦s de decrets i lleis. Ara Junts pel S¨ª vol que la renovaci¨® del seu acord amb la CUP, que passa per deixar continuar Puigdemont i evitar una nova convocat¨°ria electoral, comprometi el seu suport a l¡¯aprovaci¨® dels Pressupostos del 2017. De moment, aquesta q¨¹esti¨® est¨¤ encallada.

El partit assembleari ha posat en evid¨¨ncia les difer¨¨ncies de caire social que mant¨¦ amb Junts pel S¨ª, sobretot amb el Partit Dem¨°crata Catal¨¤. Ha passat especialment en mat¨¨ries de sanitat i educaci¨®, en qu¨¨ sovint no ha tingut problemes per alinear-se amb el Partit Popular i Ciutadans, situats a l¡¯ala oposada de l¡¯espectre pol¨ªtic. Ho han fet per reclamar m¨¦s places d¡¯odont¨°legs per a centres d¡¯atenci¨® prim¨¤ria o m¨¦s places p¨²bliques de guarderies.

Fins i tot la CUP va decidir pressionar Junts pel S¨ª en una moci¨® que instava a reduir els c¨¤rrecs de confian?a de l¡¯Executiu catal¨¤ a un nombre inferior a l¡¯existent quan es va encetar la legislatura. I va utilitzar una altra moci¨® per revisar els criteris que es fan servir per atorgar subvencions a mitjans de comunicaci¨® catalans. Els problemes de l¡¯acci¨® parlament¨¤ria no nom¨¦s arriben per l¡¯actitud de la CUP. El Partit Dem¨°crata i ERC tamb¨¦ han posat de manifest les seves difer¨¨ncies a la cambra catalana, on de vegades han arribat a votar de forma oposada, com va ser el cas d¡¯unes mocions que pretenien liquidar els concerts d¡¯escoles ultracat¨°liques que segreguen els alumnes per sexes.

Esquerra es va abstenir mentre que els convergents s¡¯hi van oposar. Esquerra tamb¨¦ es va negar a votar favorablement una moci¨® que advocava per subcontractar a centres privats activitat sanit¨¤ria p¨²blica. De la mateixa manera van optar per donar un vot diferent a la petici¨® per derogar la reforma laboral, a la qual els convergents es van oposar despr¨¦s d¡¯haver contribu?t a aprovar-la. La pol¨¨mica sobre el monument franquista de Tortosa tamb¨¦ va dividir els diputats de Junts pel S¨ª, que van arribar a utilitzar les tres opcions possibles: s¨ª, no, abstenci¨®. La moci¨® per instar l¡¯Ajuntament de Tortosa a retirar la pilastra del riu Ebre va guanyar gr¨¤cies als vots de PSC, Catalunya S¨ª que Es Pot, CUP i Esquerra. L¡¯Ajuntament va convocar una consulta que va optar per mantenir-la.