Prevenir, cuidar, empoderar

Pocs problemes han estat hist¨°ricament tan comuns, i alhora tan ignorats i estigmatitzats, com els relacionats amb la salut mental, durant molts anys alimentats pel desconeixement i el silenci que s¡¯imposava en la fam¨ªlia i en la societat, i encara avui!

En bona part per aix¨° durant molt de temps la salut mental ha estat la Ventafocs dels sistemes d¡¯atenci¨® sanit¨¤ria i social; ¨¦s m¨¦s, ha estat arraconada com una part petita i marginal d¡¯aquests, tot i que s¨®n molts els actors amb tradici¨® en el treball per a la millora de la salut mental a la ciutat. Fa m¨¦s de 30 anys que les entitats de la societat civil donen resposta a les persones afectades i a les seves fam¨ªlies, i treballen en l¡¯¨¤mbit de la prevenci¨® i la promoci¨® de la salut mental, i ho han fet amb recursos limitats i suports insuficients.

Fins ara la salut mental no s¡¯ha concebut com un instrument clau del benestar i de la felicitat del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Per¨° en realitat es tracta d¡¯una necessitat no nom¨¦s molt comuna, sin¨® tamb¨¦ malauradament creixent en les nostres societats, al ritme que ho fan les desigualtats. Les malalties mentals poden afectar qualsevol persona, per¨° determinats grups socials en s¨®n m¨¦s vulnerables: les dones, les persones en situaci¨® d¡¯atur o precarietat laboral, les persones sense llar, les v¨ªctimes de viol¨¨ncia masclista, les persones immigrades, refugiades, les persones grans soles, etc. Com no ha d¡¯afectar la teva salut mental i estat d¡¯¨¤nim veure com passen els mesos, els anys, i no trobes feina? Quina angoixa veure que s¡¯apropa el dia del desnonament i que no saps on dormiran dem¨¤ els teus fills. Quin estat de nervis no poder encendre el llum per por que et tallin el subministrament o haver de fer malabarismes per arribar a final de mes...

Tamb¨¦ hi ha una estreta relaci¨® entre la nostra salut mental i l¡¯entorn urb¨¤ en qu¨¨ vivim. En una societat amb un creixent individualisme ens trobem cada vegada m¨¦s persones a?llades i soles i que perceben la ciutat com un entorn hostil. Aqu¨ª tamb¨¦ podem fer molt per generar instruments i espais que trenquin aquestes din¨¤miques a la ciutat. Tamb¨¦ l¡¯augment de la pressi¨® sobre els serveis de salut, socials, educatius, ha condicionat fortament la capacitat d¡¯acompanyar, donar suport i contenir el malestar emocional i les dificultats que estan patint molts ve?ns i ve?nes de la ciutat.

?s per aix¨° que el passat 20 de juliol es presentava el primer Pla de salut mental de Barcelona amb l¡¯objectiu de promoure la salut mental i prevenir i atendre les malalties mentals a fi de millorar el benestar psicol¨°gic i la qualitat de vida de tota la poblaci¨®. Han estat vuit mesos intensos de preparaci¨® per a molt¨ªssima gent amb il¡¤lusi¨® i altes expectatives, com ha de ser. Ha estat un treball en equip, coprodu?t entre l¡¯Ajuntament on s¡¯han implicat les diferents ¨¤rees, administracions i entitats socials. On les protagonistes han estat persones malaltes, les seves fam¨ªlies , el teixit social i altres institucions. S¨®n molts anys d¡¯abs¨¨ncia d¡¯una pol¨ªtica integral de salut mental en l¡¯¨¤mbit de la ciutat.

Per¨° ha valgut la pena per incorporar aquest nou enfocament, m¨¦s ampli, integral i basat, com tota la pol¨ªtica d¡¯aquest govern municipal, en la garantia de drets. Un enfoc que podem resumir en ¡°prevenir, cuidar i empoderar¡±.

Prevenir, actuant sobre les condicions de la vida quotidiana de les persones, amb una perspectiva de cicle de vida i una atenci¨® especial als grups amb m¨¦s vulnerabilitat i sobre els determinants socials de la salut i els entorns de les persones. Cal una atenci¨® i detecci¨® preco? en el proc¨¦s de desenvolupament dels infants i dotar de recursos de suport la poblaci¨® infantil, adolescent i adulta jove, per evitar la cronificaci¨® o l¡¯aguditzaci¨® de la problem¨¤tica.

Cuidar per garantir serveis accessibles, segurs i efica?os per satisfer les necessitats f¨ªsiques, psicol¨°giques i socials de les persones amb problemes de salut mental i de les seves fam¨ªlies. Aix¨° implica ampliar els serveis d¡¯atenci¨® mental, sobretot all¨¤ on s¨®n m¨¦s necessaris, ¨¦s a dir, als barris amb m¨¦s dificultats socioecon¨°miques i tamb¨¦ ampliar la intensitat de la seva atenci¨®. Cal millorar el benestar psicol¨°gic de la poblaci¨® i reduir la prevalen?a de problemes de salut mental i promoure l¡¯acc¨¦s i el manteniment de l¡¯ocupaci¨® aix¨ª com els serveis d¡¯habitatge per facilitar la inclusi¨® social de les persones amb malaltia mental. Per¨° cuidar-nos tamb¨¦ els uns als altres, una ciutat amable, que promogui la cura i els vincles comunitaris davant la creixent solitud i a?llament.

I empoderar, garantint el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, tot oferint acc¨¦s a les oportunitats per aconseguir una bona qualitat de vida i lluitant contra l¡¯estigma i la discriminaci¨® a qu¨¨ estan sotmeses. Hem de passar de la l¨°gica de diagnosticar i etiquetar les persones amb malaltia mental a?llant el problema i la persona a abordar la salut mental des d¡¯una perspectiva integral i comunit¨¤ria.

?s la primera vegada que es fa un pla de salut mental a Barcelona. Involucra tota la ciutat: cal fer de Barcelona una ciutat m¨¦s saludable, que crea condicions facilitadores de la salut mental, situant el focus especialment en aquelles persones que viuen situacions de m¨¦s vulnerabilitat social i facilitant tamb¨¦ que les persones amb trastorns mentals puguin desenvolupar un projecte de vida el m¨¦s aut¨°nom possible i amb garanties de respecte als seus drets de ciutadania i que les seves fam¨ªlies trobin tamb¨¦ el suport necessari. Un 12% dels barcelonins i barcelonines pateix o patir¨¤ algun trastorn mental al llarg de la seva vida: la salut mental ¨¦s cosa de tots i totes .

Per descomptat, aquesta ¨¦s una estrat¨¨gia compartida que representa un comprom¨ªs mutu entre l¡¯Ajuntament, les institucions i les entitats de la ciutat per desenvolupar accions de prevenci¨® i millora de l¡¯atenci¨® en salut mental i perqu¨¨ les persones afectades puguin participar amb igualtat d¡¯oportunitats i sense discriminaci¨® en una ciutat de drets. Elles s¨®n les protagonistes, no nom¨¦s en la definici¨® del pla sin¨® tamb¨¦ en la implementaci¨® i en el seguiment, i els coprotagonistes som la resta: les institucions, les entitats, les fam¨ªlies, que tamb¨¦ han estat determinants molt de temps, massa soles, abordant aquesta problem¨¤tica, que s¡¯ha viscut molt en silenci.

Aix¨ª mateix, hem d¡¯avan?ar per comprometre tants actors com sigui possible perqu¨¨ la salut mental ¨¦s un assumpte de tothom. Si volem que Barcelona sigui una ciutat promotora de drets i de benestar tenim l¡¯obligaci¨® de tirar endavant aquest comprom¨ªs i el canvi de plantejament que representa. En definitiva, on hi havia deixadesa, prioritat; on hi havia estigma, dignitat; on hi havia silenci, empoderament.

Laia Ortiz, Tinenta d¡¯Alcaldia de Drets Socials i Gemma Tarafa, Comissionada de Salut.