Que parlin els independentistes!

Fa poc vaig coincidir a la tert¨²lia d¡¯El M¨®n a Rac1 amb Marta Pascal, flamant coordinadora del Partit Dem¨°crata Catal¨¤ (PDC). I vaig mantenir amb ella un intercanvi d¡¯impressions que crec que val la pena que reprodueixi tal qual, perqu¨¨ posa en relleu fins a quin punt els independentistes tenen interioritzada l¡¯ominosa doctrina decisionista de Carl Schmitt, que suposa la destrucci¨® de la Constituci¨® i de l¡¯Estat de Dret i la substituci¨® de la institucionalitat deliberativa per la democr¨¤cia aclamativa de les multituds a les places i carrers.

A prop¨°sit de la pol¨¨mica sobre el fallit intent del PDC d¡¯obtenir grup propi al Congr¨¦s dels Diputats, Pascal portava a col¡¤laci¨® unes suposades paraules del diputat del PP Pablo Casado, que suposadament havia exigit als nacionalistes que es retractessin del seu vot en el Parlament a favor de la desconnexi¨® unilateral amb la legalitat espanyola. Pascal acusava Casado i, de passada, el Tribunal Constitucional (TC) d¡¯intentar impedir el debat al Parlament i al carrer, a la qual cosa jo vaig respondre:

-El que s¡¯est¨¤ intentant impedir -pel TC- ¨¦s que vost¨¨s prenguin decisions m¨¦s enll¨¤ de les compet¨¨ncies que t¨¦ el Parlament, que vulnerin la legalitat, no nom¨¦s la Constituci¨® sin¨® tamb¨¦ l¡¯Estatut d¡¯Autonomia, i que prenguin decisions com si tinguessin la majoria que no tenen per tirar endavant el seu projecte pol¨ªtic.

-Nosaltres estem situats en un clam [sic], que ens diu la gent: ¡°Escolteu, doneu sortida pol¨ªtica a un nou Estat per a Catalunya¡±, i nosaltres a trav¨¦s del Parlament i de les institucions i fent cas absolut a la voluntat de la gent -amb el 47,8% dels vots, conv¨¦ recordar-ho- li estem donant viabilitat. I jo no vull formar part d¡¯un Estat que al seus parlamentaris no els deixa fer el debat ni els deixa prendre decisions en base a una majoria parlament¨¤ria que existeix, perqu¨¨ la majoria parlament¨¤ria de 72 diputats surt de la gent el 27 de setembre (2015).

-Aquesta majoria que no els permet ni tan sols fer una llei electoral catalana -la majoria qualificada que estableix l¡¯Estatut per a la presa de decisions d¡¯especial transcend¨¨ncia ¨¦s de 90 diputats-, m¡¯est¨¤ dient que els permet tirar endavant un proc¨¦s de desconnexi¨® amb la legalitat espanyola i internacional? No em sembla gaire coherent.

-Vost¨¨, que coneix els sistemes parlamentaris, sap que si tens la majoria absoluta pots tirar endavant determinades lleis¡­ Hi estem d¡¯acord?

-Determinades lleis, segons les seves compet¨¨ncies. Exactament.

-Doncs hi ha les lleis de majoria qualificada, per exemple, val, el cas de la llei electoral¡­

-Ah, la independ¨¨ncia no necessita una majoria qualificada¡­! Jo pensava que era una decisi¨® d¡¯especial transcend¨¨ncia.

-La independ¨¨ncia el que necessita ¨¦s que la majoria estigui situada als carrers i les places [sic], i el que vost¨¨ em demostra ¨¦s que passeja poc pels carrers i places d¡¯aquest pa¨ªs.

Escoltant novament la tert¨²lia, m¡¯adono que tenen ra¨® els que m¡¯acusen de parlar massa. Queda clar que hauria de parlar menys i deixar que els pol¨ªtics i tertulians independentistes amb qui coincideixo di¨¤riament s¡¯espla?n a gust, perqu¨¨ el seu discurs d¡¯una tirada, sense interrupcions, resulta demolidor per a la seva pr¨°pia causa. El discurs de Pascal, per exemple, ¨¦s reflex fidel del deteriorament que d¡¯un temps en?¨¤ pateix el debat p¨²blic a Catalunya. Li dic que no tenen majoria parlament¨¤ria suficient per fer el que estan fent i ella em retreu que no passejo prou. Al¡¤lucinant. Si no fos perqu¨¨ ¨¦s dram¨¤tic, resultaria incl¨²s divertit. En tot cas, senyora Pascal, li asseguro que passejaria fins a l¡¯extenuaci¨® si els nostres governants es comprometessin, a canvi, a respectar la Constituci¨® i l¡¯Estatut d¡¯Autonomia i les resolucions del TC, que s¨®n les bases del nostre Estat democr¨¤tic de Dret i la garantia dels nostres drets i llibertats fonamentals com a ciutadans.

Per cert, a la mateixa tert¨²lia el periodista Vicent Sanchis em va recriminar la meva propensi¨® a defensar la Constituci¨® en els debats en qu¨¨ participo, titllant-me de ¡°pesat¡± per dir ¡°sempre el mateix¡±. En moltes altres ocasions m¡¯he trobat en debats amb pol¨ªtics i comentaristes reconvenint-me ad¨¦s amb paternalisme, ad¨¦s amb indignaci¨® per la meva defensa de la Constituci¨® com si, en comptes de defensar el compliment de la llei, estigu¨¦s justificant el tr¨¤fic de drogues, el tr¨¤fic de blanques o, en qualsevol cas, una cosa molt greu. Per ventura alg¨² s¡¯imagina aquesta mena de reprimendes a cap altre pa¨ªs civilitzat, els Estats Units per exemple? Come on, look at you. You are always defending the Constitution, for God¡¯s sake! Please stop it! Potser algun dia Donald Trump¡­ Fins aquest punt de degradaci¨® p¨²blica hem arribat a Catalunya a l¡¯escalf del proc¨¦s.