Decidir en el buit

En un parell de dies tornarem a una altra sessi¨® d¡¯investidura que sabem que est¨¤ destinada al frac¨¤s. Canviem de protagonista, de S¨¢nchez a Rajoy, mantenim el soci, Ciutadans, i continuen faltant vots. A l¡¯horitz¨® hi ha les eleccions basques i gallegues, un nou intent d¡¯investidura, i unes possibles terceres eleccions, i fins i tot l¡¯amena?a que caiguin per Nadal. El 26 d¡¯octubre far¨¤ un any de la data en qu¨¨ es van dissoldre les Corts, i el m¨¦s probable ¨¦s que encara no tinguem govern. Seguir¨¤ en funcions Rajoy i un grup de ministres que ja no sap ben b¨¦ qu¨¨ pinta en tot aix¨°. I malgrat tot, eppur si muove. La cosa continua funcionant, b¨¦ per alguns, no tan b¨¦ per uns altres, i malament per a la majoria, com acostuma a passar, que no acaba de veure que el que els est¨¤ passant tingui gaire import¨¤ncia en la dramat¨²rgia muntada.

Despr¨¦s d¡¯un per¨ªode tan mogut com del que venim i despr¨¦s de la sensaci¨® que tot podia capgirar-se, estem atrapats en un terreny pantan¨®s, en el qual es prioritza m¨¦s el procediment que el contingut. Preval la pol¨ªtica (en el seu sentit m¨¦s institucional i partidista) sobre les pol¨ªtiques (que continuen est¨¤tiques i totalment condicionades per l¡¯escenari d¡¯austeritat i control del d¨¨ficit imposat per la UE). Preval el component constitucional de la democr¨¤cia enfront del component popular. La legitimitat escasseja, la representaci¨® est¨¤ quarterada i grapejada, i la capacitat d¡¯il¡¤lusionar-se, de polititzar els debats quotidians per entendre qui guanya i qui perd davant de cada decisi¨® o cada indecisi¨®, ha minvat extraordin¨¤riament. La for?a de la rutina, el reglament i el constant recurs a la legislaci¨® vigent com a trinxera, sembla que han anat esgotant les reserves d¡¯innovaci¨®, frescor i disrupci¨® que eren molt presents fa un any.

Fa un temps es va editar (Alian?a) el llibre p¨°stum de Peter Mair, un dels experts m¨¦s importants en partits pol¨ªtics i sistemes democr¨¤tics. El t¨ªtol (ombr¨ªvol, segons l¡¯editor) ¨¦s Governando el vac¨ªo. La banalizaci¨®n de la democracia occidental. El diagn¨°stic, centrat en l¡¯experi¨¨ncia europea, assenyala el despla?ament dels partits de la societat a l¡¯Estat, justificant el seu paper en el ¡°govern per al poble¡±, m¨¦s que en el ¡°govern pel poble¡±. Aquest argument ha anat perdent pes a mesura que s¡¯ha anat demostrant que la forma en qu¨¨ els partits tradicionals han copat les administracions p¨²bliques no genera m¨¦s capacitat de govern, sin¨® m¨¦s possibilitats de beneficiar-se d¡¯aquella ocupaci¨®.

La legitimitat escasseja, la representaci¨® est¨¤ quarterada i grapejada, i la capacitat d¡¯il¡¤lusionar-se? ha minvat extraordin¨¤riament

Dimecres, despr¨¦s de sentir Rajoy, ses senyories hauran de decidir si li donen o no el seu suport, i, te¨°ricament, ho hauran de fer provant de representar els votants que van confiar en ells i contrastant les pol¨ªtiques que es proposen amb els valors i interessos que defensen. Per¨°, fa l¡¯efecte que molts decidiran en el buit. Hi ha problemes de representativitat i de credibilitat democr¨¤tica no resolts. La repetici¨® d¡¯eleccions no ha refor?at la veu dels ciutadans a les Corts. Hi ha hagut m¨¦s voluntat de mantenir l¡¯estatus quo en les maniobres dels partits de sempre que valentia per assumir els reptes que el moment requereix. Deia Hanna Pitkin, una especialista en representaci¨® democr¨¤tica, que habitualment els electes ¡°s¨®n professionals immersos en la seva pr¨°pia cultura, envoltats d¡¯especialistes i a?llats de les realitats di¨¤ries de l¡¯electorat que ja no viuen f¨ªsicament, sin¨® tamb¨¦ mentalment ¡®dins de la campana¡¯¡±.

La mobilitzaci¨® d¡¯aquests anys no ha servit per alterar substancialment aquell ordre de coses. I les eleccions han acabat m¨¦s aviat fent de contenci¨® que de palanca. La qual cosa, malgrat tot, no t¨¦ perqu¨¨ posar en q¨¹esti¨® l¡¯opci¨® que des dels moviments socials es va fer de saltar a l¡¯escenari electoral i institucional per provar de desbloquejar situacions que impedien avan?ar en terrenys concrets vinculats al benestar i els drets de la gent. S¡¯ha modificat l¡¯agenda, han entrat noves veus i les coses no tornaran a ser com sempre. Per¨°, la situaci¨® actual ens indica que els canvis en profunditat no s¡¯aconsegueixen en un no-res. Es necessiten arrelaments locals i socials d¡¯una certa solidesa per poder alterar aquell joc de decisions en el buit, controlades per professionals de la banalitzaci¨® de la pol¨ªtica, mentre les decisions de fons es prenen en altres parts. Necessitem omplir de sobirania real les decisions perempt¨°ries que cal prendre, abans que envoltar de sobirania formal les decisions buides.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB