Les claus de la cosa

En sortir de casa, topo amb un equip de BTV que interroga els ve?ns sobre el carril bici del carrer Num¨¤ncia, encara amb la pintura fresca. La queixa generalitzada, em diuen, ¨¦s que s¡¯ha suprimit aparcament: vet aqu¨ª un canvi cultural que no s¡¯ha produ?t. Hi anaven moltes bicis per la vorera! Assenyalo a les noies de BTV un detall que sembla fet a posta per causar problemes: just on s¡¯accedeix al gual ¡ªmolt utilitzat¡ª d¡¯un hotel que tant acull equips de futbol menors que venen a jugar al Camp Nou com equips de vol de diferents companyies que operen al Prat, just aqu¨ª, han pintat un espai per motos que obtura el pas. O sigui que el gual no servir¨¤ per autocars, perqu¨¨ ja no hi caben, i en alguns casos ho tindran dif¨ªcil els taxis. No feia cap falta posar-hi les motos, per¨° un t¨¨cnic va prendre la decisi¨®, no sabem si al despatx o in situ. En aquest cas la per¨ªcia ¨¦s discutible. Em fa pensar en els t¨¨cnics que van dissenyar la high line de Sants, que en algun moment devien pujar-hi i devien veure que deixaven els ve?ns de la segona planta a la intemp¨¨rie, per¨° no s¡¯hi van fixar, no van prendre cap nota per solucionar-ho ¡ªuna enfiladissa que faci de cortina?¡ª, simplement van continuar el cam¨ª.

Els t¨¨cnics. A la f¨¤brica Oliva Art¨¦s, que tracta molt d¡¯urbanisme, hi havia fins fa una setmana una exposici¨® interessant¨ªssima: els projectes de final de carrera dels arquitectes de la Universitat Internacional de Catalunya. Sempre he pensat que aquests projectes diuen molt del sistema i de l¡¯alumne. I que f¨®ra divertit fer una exposici¨® d¡¯arquitectes divins ensenyant el seu projecte de carrera i l¡¯¨²ltima realitzaci¨®, per avaluar la dist¨¤ncia entre el somni i la realitat. Conec un arquitecte que, fa anys, va projectar convertir la Sagrada Fam¨ªlia en una discoteca i li van donar el t¨ªtol. Eren temps iconoclastes a l¡¯escola oficial. Aquesta exposici¨® que dic planteja un tema concret: els l¨ªmits de la metr¨°polis. Hi surt en angl¨¨s: boundaries. Tota la mostra ¨¦s en angl¨¨s, amb algunes incursions en castell¨¤, en una estranya ecologia de lleng¨¹es. Com que no ho diu, no s¨¦ com es van organitzar els treballs, si es van encarregar temes espec¨ªfics o cada alumne va triar els seus elements, per¨° s¨ª que la mostra ensenya aquesta conflu¨¨ncia entre l¡¯ambici¨® jove i la convenci¨® acad¨¨mica, ¨¦s a dir, el llenguatge del temps present

Han treballat sobre les vores del Parc Agrari del Llobregat, inundant-les d¡¯edificis que havien d¡¯integrar-se al paisatge, aportar sostenibilitat i coneixement, contribuir al desenvolupament, etc¨¨tera. La perif¨¨ria que apareix als pl¨¤nols est¨¤ idealitzada. Un altre cop ens preguntem si el t¨¨cnic ha treballat sobre el terreny; jo diria que s¨ª, almenys aix¨° diuen els textos explicatius, per¨° els projectes estan lluny de la realitat, com sempre que un arquitecte ho plasma en paper: hi queda m¨¦s b¨¦, sense la pastura calba, la pineda ratada. Per¨° anem al gra. Si tot aix¨° es constru¨ªs, tindr¨ªem un pol de coneixement agrari, rural, per¨° ens quedaria poc terreny lliure, poc paisatge. Hi ha de tot, des d¡¯una f¨¤brica a una biblioteca (espl¨¨ndida), des d¡¯un mercat a una granja de papallones, des d¡¯una escola de gastronomia a un centre d¡¯estudis intergeneracional. Tamb¨¦ un hotel, ic¨°nic ell ¡ªaix¨ª ho confessa l¡¯autor¡ª-, barreja de Ghery i la gran Zaha Hadid. Ah, i un hip¨°drom.

La q¨¹esti¨® ¨¦s quines preguntes estaven contestant aquests alumnes. Queda clar que els agrada construir: la majoria de projectes s¨®n s¨°lids, de l¨ªnies rectes, moderns en el sentit cl¨¤ssic de la paraula, transl¨²cids. Qu¨¨ faran en el futur? On acabaran deixant la petja? No s¨¦ per qu¨¨ l¡¯exposici¨® em produeix un cert neguit. Estem creant arquitectes convencionals amb la p¨¤tina de la sostenibilitat: treballen b¨¦ l¡¯energia interna de l¡¯edifici per¨° potser no tan b¨¦ els conceptes que els inspiren. O s¨ª, no ho s¨¦. En tot cas, com sempre que vinc a l¡¯Oliva Art¨¦s passo a veure com estan els treballs de restauraci¨® de Ca l¡¯Alier, on havia d¡¯instal¡¤lar-se un centre de tecnologia smart city protagonitzat per dues multinacionals. Diu el r¨¨tol que la data de finalitzaci¨® est¨¤ ¡°en revisi¨®¡± i la cosa, m¨¦s aturada que la Sagrera. Prioritats. En les prioritats hi ha el model de ciutat: all¨° que es veu ens explica all¨° que es pensa. ?s la clau de l¡¯exposici¨® que acabo de veure.