La m¨¤quina de transcriure

A vegades sembla que Ramon Solsona (Barcelona, 1950), gr¨¤cies a la singularitat dels seus m¨¨todes narratius i a l¡¯afany de reflexionar sobre l¡¯abast i els l¨ªmits de la pr¨¤ctica d¡¯escriure, vulgui que se¡¯l conegui com alg¨² que no ve del m¨®n literari. A la seva ¨²ltima novel¡¤la, L¡¯home de la maleta, optava per transgredir clarament la normativa i el protagonista s¡¯expressava a trav¨¦s de l¡¯anomenat ¡°catal¨¤ que ara es parla¡±, una barreja de castellanismes i f¨®rmules col¡¤loquials que es podia emparentar amb les proses de Robert Robert i Emili Vilanova, dos autors costumistes que tamb¨¦ es podien recordar quan es llegia les esperp¨¨ntiques aventures de Maruja D¨ªaz per convertir-se en la directora general de Felicitats Diverses de la Generalitat a DG: a totes dues novel¡¤les, Ramon Solsona intensificava l¡¯¨²s del que no era literari i enlairava la vulgaritat dels llocs comuns i les creences m¨¦s est¨²pides al terreny de la literatura activa, i els personatges es revelaven al lector a trav¨¦s de les paraules que pronunciaven, com si es confessessin sense voler. El refinament a l¡¯hora de reproduir els clix¨¦s delators de la personalitat de la gent t¨¦ la seva contrapartida en el refinament que esmer?a Ramon Solsona en el moment d¡¯organitzar i distribuir el material anecd¨°tic, com si desarticular i fragmentar la narraci¨® fos la seva altra manera de dir que no vol saber res amb les convencions pr¨°pies del relat considerat a la cl¨¤ssica manera. A No tornarem mai m¨¦s es repetia m¨²ltiples vegades el fil essencial de la hist¨°ria, i a Figures de calidoscopi,el que llegia el lector no tenia cap contacte amb la realitat perqu¨¨ tot era mentida, unes figuracions de la fantasia de la protagonista en uns moments que t¨¦ prou temps per perdre.

A All¨° que va passar a Card¨®s el lector hi troba aquests dos ca<CL10.4>mins: d¡¯un banda, el que es llegeix com una novel¡¤la de suspens adopta la forma d¡¯un reportatge d¡¯investigaci¨® en el qual alg¨² <VS1>¡ªuna dona innominada fins al final¡ª vol aclarir els enigmes que van envoltar l¡¯assassinat d¡¯un gu¨¤rdia civil a la vall de Card¨®s l¡¯any 1965, quan s¡¯estava construint un gran complex hidroel¨¨ctric, s¡¯excavaven quil¨°metres de galeries subterr¨¤nies, pous verticals i centrals invisibles des de l¡¯exterior, i el Pallars canviava de fisonomia gr¨¤cies a l¡¯aflu¨¨ncia massiva dels treballa</CL>dors que s¡¯instal¡¤laven provisionalment en els campaments aixecats al voltant dels pobles. La investigadora aporta informacions extretes de revistes on es parla de l¡¯¨¨poca, s¡¯ha de suposar que ficciona episodis ¡ªi aquest seria el punt m¨¦s inversemblant d¡¯All¨° que va passar a Card¨®s perqu¨¨ la cr¨°nica deixa de ser-ho i esdev¨¦ una cosa que no estava prevista: una ¡°novel¡¤la¡±¡ª, i, sobretot, pregunta sobre els fets als supervivents que localitza. A la m¨¤quina de transcripcions de les veus que recull la investigadora, el passat i el present es comuniquen, per¨° el que escolta el lector no ¨¦s des de la literatura, sin¨® que es tracta d¡¯una o?da que transforma el que escolta: la realitat dels discursos no es fonamenta en la ¡°realitat¡± d¡¯aquests discursos, sin¨® en l¡¯exercici d¡¯una o?da liter¨¤ria a trav¨¦s de la qual el que diuen els personatges, en el fons, ¨¦s el que no saben expressar, o que expressen d¡¯una manera que no els pot ser pr¨°pia, com si estiguessin contaminats pels serials radiof¨°nics que segueixen. El protagonista principal, que viu una hist¨°ria d¡¯amor amb una dona casada, en un moment d¡¯exultaci¨® li confessa el seg¨¹ent: ¡°M¡¯agradaria recordar-te sempre aix¨ª, amb aquesta mirada que no sap si riu o plora i el vent que et deixa la cara llustrosa, i amb el meu mocador al cap que et fa m¨¦s jove i m¨¦s alegre¡±. I ella respon: ¡°Jo nom¨¦s desitjo sentir-te sempre. Com ara. Vull sentir la teua veu que em trasbalsa com si m¡¯omplissis de petons¡±. S¡¯ha de dir que al Teleclub de Card¨®s tamb¨¦ s¡¯hi projecten pel¡¤l¨ªcules i que el moss¨¨n del poble n¡¯est¨¤ en contra.

All¨° que va passar a Card¨®s pot fer recordar en algun moment una de les millors novel¡¤les de Pep Coll, El segle de la llum, i, m¨¦s enll¨¤ de la constataci¨® del virtuosisme narratiu de Ramon Solsona i de la seva capacitat per atrapar veus, ofereix al lector l¡¯oportunitat de comen?ar la temporada liter¨¤ria amb una bona dosi d¡¯intriga i costumisme hist¨°ric i el vell instint fabulador que Joan Ferrat¨¦ ja li va saber detectar.

'ALL? QUE VA PASSAR A CARD?S'

Ramon Solsona

Proa

464 p¨¤g. 20 euros