Nova York, entre la mem¨°ria i la hist¨°ria

Han passat 15 anys des de l'11 de setembre del 2001 i per a molts, els que llavors amb prou feines tenien ¨²s de ra¨® o van n¨¦ixer despr¨¦s, aquest atemptat comen?a a deixar de ser una pe?a male?da de la mem¨°ria dels Estats Units, per convertir-se en un cap¨ªtol dels llibres d'hist¨°ria. No ¨¦s aix¨ª per als fills de Kenny Anderson, que tenen 11 i 13 anys. Aquell dia, el seu pare, un detectiu de la policia de Nova York, lliurava, per¨°, la que despr¨¦s seria la seva esposa, tamb¨¦ agent, el va aixecar del llit perqu¨¨ Manhattan havia patit un atemptat. Anderson va ser un dels encarregats de transportar material a la zona zero aquell dia i els seg¨¹ents. Recorda els munts d'enderrocs, les carreres i els crits, per¨°, sobretot, aquell insuportable n¨²vol de pols que el va enverinar. Va quedar amb un 30% de capacitat pulmonar. El 2008 es va haver de retirar, avui rep ajudes i no pot fer esfor?os f¨ªsics.

¡°Parlo als meus fills amb molta franquesa sobre l'11-S, entenc que per a ells no significar¨¤ el mateix que per a la meva generaci¨®, igual que jo no sentia el mateix que el meu avi quan em parlava de la guerra, per¨° els explico que aquest dia va canviar la nostra hist¨°ria: la del nostre pa¨ªs i la de la meva vida en particular¡±. Tenia 31 anys.

Els llocs que viuen atacs semblants es debaten entre la necessitat de deixar enrere els traumes i la de no enterrar els seus morts i herois en l'oblit. Des de l'atemptat, en moltes escoles es parla de terrorisme, d'intel¡¤lig¨¨ncia, es fan simulacres¡­ Encara que ning¨² t¨¦ clar com s'¡°ensenya¡± l'11-S. Richard Bucci, president de les Escoles Cat¨°liques del comtat de Broome, batalla perqu¨¨ els joves no acabin veient l'11-S com un vell Pearl Harbor. ¡°Els nens no han de pensar en aix¨° com una lli?¨® d'hist¨°ria, perqu¨¨ moltes coses de les que passen avui estan connectades amb aix¨°, la seguretat dels aeroports, la guerra de l'Iraq...¡±

L'11-S no ¨¦s hist¨°ria per a Kenny, ni per a les m¨¦s de 30.000 persones tractades per una o m¨¦s malalties derivades del desastre. Tampoc per a les fam¨ªlies de les 1.000 v¨ªctimes encara sense identificar o les 5.400 amb c¨¤ncers relacionats, segons les dades de la FealGood Foundation.

El divendres previ al 15¨¨ aniversari, sota una calor humida i enganxosa, homes i dones de dol col¡¤locaven flors en els noms dels seus morts a les piscines de l'homenatge a les v¨ªctimes, all¨¤ on en el seu moment s'elevaven dues majestuoses Torres Bessones. Uns resaven i d'altres s'assecaven les ll¨¤grimes. Alguns turistes els retrataven. All¨¤ hi cohabita qui ho viu en la mem¨°ria i qui ho sent ja com a hist¨°ria. El museu reserva un lloc intencionadament anod¨ª, miserable, als terroristes que van perpetrar l'atac. En un petit passad¨ªs que uneix les dues sales dedicades a l'atac, a nom¨¦s un metre del s¨°l hi ha penjades 19 fotografies, d'una grand¨¤ria no gaire superior a les dels carnets d'identitat. ?s la forma d'esborrar-los, per¨° sense esborrar-los. Un altre equilibri.

Al costat, una obra de Santiago Calatrava acull una enorme estaci¨® de tr¨¤nsit i botigues. A Orlando Rodr¨ªguez li costa veure un centre comercial en el lloc on va perdre el seu fill. Per¨° tampoc ha estat capa? de trepitjar el museu. Soci¨°leg i professor a la Universitat de Fordham, poc temps despr¨¦s de l'atac, va fer classes sobre terrorisme. No li va servir de catarsi. ¡°Ni ho vaig fer per aix¨°, la catarsi ¨¦s un mite, no es pot esborrar una p¨¨rdua aix¨ª, per¨° em va semblar un deure amb els estudiants¡±.

Per a Talat Hamdani, mare del cadet Salman Hamdani, mort en l'atac, ¨¦s molt important parlar de l'11-S amb els nens, mantenir-lo viu, ¡°perqu¨¨ no ¨¦s nom¨¦s part de la hist¨°ria, ¨¦s alguna cosa que ha marcat el pa¨ªs, ha canviat Am¨¨rica en el cam¨ª de la discriminaci¨® religiosa i la viol¨¨ncia contra els musulmans¡±.

La bandera que tres bombers van aixecar sobre els enderrocs just despr¨¦s de l'atemptat, que va protagonitzar una imatge ic¨°nica per les seves similituds amb la de Iwo Jima, portava anys extraviada i s'acaba de trobar. Lluir¨¤ a partir d'ara al museu de la zona zero, on es barreja la hist¨°ria i la mem¨°ria.