No hi ha marxa enrere

Aquesta Diada del 2016 se celebra en un moment especialment tibant, per¨° al mateix temps molt revelador de la configuraci¨® conflictiva dels diferents escenaris pol¨ªtics, europeu, estatal i catal¨¤. A Europa, la confusi¨® ¨¦s superior a l¡¯habitual. El Brexit ha deixat al descobert les esquerdes de la construcci¨® europea, i aix¨° s¡¯est¨¤ tractant de compensar augmentant la capacitat de govern comunitari, com mostren les disposicions en mat¨¨ria fiscal o la decisi¨® de tancar sine die les negociacions amb els Estats Units per a l¡¯acord de comer?. Per¨°, aquest major activisme no compensa el d¨¨ficit de credibilitat i legitimitat que arrossega la Uni¨® Europea i cadascun dels pa?sos que la componen. A It¨¤lia, Renzi ha anunciat per al novembre un refer¨¨ndum en clau interna, i iniciatives semblants s¨®n sobre la taula, en diferents pa?sos, com per exemple Hongria o Pol¨°nia. Aquesta febre plebiscit¨¤ria mostra la necessitat de buscar suports directes davant decisions pol¨¨miques que no poden abordar-se amb la motxilla estrictament electoral i les majories parlament¨¤ries fr¨¤gils.

La situaci¨® a Espanya, despr¨¦s de l¡¯ensulsiada dels equilibris sorgits de la transici¨®, ¨¦s preocupant. Els grans partits tracten d¡¯apuntalar les seves posicions, que s¨®n prou s¨°lides per mantenir les seves posicions de veto, per¨° massa febles per imposar el seu criteri com antany. Els partits nous, s¡¯han afermat tant territorialment com pol¨ªticament, per¨° han perdut part de l¡¯atractiu trencador de qu¨¨ disposaven. En el cas de Ciutadans, la seva pretensi¨® de convertir-se en comod¨ª o frontissa dels dos grans partits, pot acabar perjudicant les seves possibilitats de consolidaci¨®. Podem, ha quedat m¨¦s a?llat, per¨° mant¨¦ la seva capacitat de connectar amb les iniciatives m¨¦s innovadores en aquells espais territorials on, la seva acceptaci¨® (cada vegada m¨¦s assentada) de la plurinacionalitat de l¡¯Estat i la seva flexibilitat en els formats organitzatius de cada conflu¨¨ncia, li est¨¤ permetent mantenir vivacitat i capacitat d¡¯impacte. Les eleccions de final de mes a Gal¨ªcia i al Pa¨ªs Basc poden ser una nova prova d¡¯aix¨°.

Catalunya viu ja en el postautonomisme, i aquesta Diada mostra una reconfiguraci¨® dels espais pol¨ªtics sobiranistes despr¨¦s de la constataci¨® dels l¨ªmits del resultat de les eleccions del 27S. No hi ha res a esperar del PP ni de Ciutadans, despr¨¦s de la nova mostra de centralisme ranci i retr¨°grad a l¡¯estil LOAPA amb el qual van redactar el seu acord de govern fallit. El PSC est¨¤ internament dividit entre els qui no volen separar-se de l¡¯ortod¨°xia marcada per Madrid i Andalusia i aquells, com N¨²ria Parlon, que tracten de recompondre ponts amb l¡¯espai favorable al dret a decidir. El debat m¨¦s intens es juga en camp sobiranista entre independentistes conscients dels l¨ªmits d¡¯avan?ar sense majories m¨¦s s¨°lides i aquells que volen una nova demostraci¨® de for?a al marge dels l¨ªmits de la legalitat constitucional. I en aquest debat el paper dels comuns pot ser clau, ja que com que s¨®n sobiranistes, per¨° sense formar part de l¡¯independentisme, expressen millor que altres grups la pluralitat de posicions que existeix en la gran majoria social que a Catalunya defensa la plurinacionalitat i la necessitat del refer¨¨ndum.

En tots aquests escenaris l¡¯inimaginable ¨¦s tornar enrere. Ni a Europa ¨¦s possible desmuntar l¡¯estructura comunit¨¤ria, ni a Espanya ¨¦s possible mantenir l¡¯statu quo sorgit de la transici¨®, ni a Catalunya serveix una reforma constitucional que no impliqui que el pa¨ªs vegi reconeguda la seva condici¨® de naci¨® i la seva capacitat per decidir el seu futur de manera lliure. En menys dos mesos sabrem qu¨¨ ha succe?t a Gal¨ªcia i al Pa¨ªs Basc, com es recompon la majoria parlament¨¤ria a Catalunya i si finalment hi ha noves eleccions a Espanya o s¡¯aconsegueix formar govern. El que ¨¦s irreversible ¨¦s la complexitat m¨¦s gran del sistema de partits i l¡¯esgotament del model auton¨°mic. M¨¦s pluralitat pol¨ªtica, m¨¦s pluralitat territorial. El conglomerat PP-C¡¯s ha optat per negar la segona i incrustar sobirania nacional ¨²nica amb mercat ¨²nic. A l¡¯altre extrem, Podem i les conflu¨¨ncies han incorporat estructuralment ambdues pluralitats en la seva forma de funcionar. Falta veure si el PSOE ¨¦s capa? d¡¯entendre el nou escenari pol¨ªtic i s¡¯obre a reconfiguracions profundes internes i institucionals. El que sembla indubtable ¨¦s que a Catalunya la situaci¨® exigeix trencar ja amb el caducat sistema actual.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.

?