Colau i el credo nacionalista

En el seu article La Diada i el dia despr¨¦s, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, insistia que ¨¦s urgent el reconeixement de la plurinacionalitat d'Espanya i del dret a decidir. Colau culminava aix¨ª una setmana en la qual, pr¨¨viament, havia dit que ¡°Catalunya ¨¦s un poble que vol recuperar el dret a la sobirania¡± i s'havia mostrat partid¨¤ria d'una ¡°rep¨²blica catalana confederada amb Espanya¡±. Pas mal.

Per b¨¦ que ha dit moltes vegades que ella mai ha estat nacionalista ni independentista, Colau demostra que assumeix del tot el relat dels nacionalistes catalans quan parla de ¡°recuperar¡± el dret a la sobirania, com si el poble catal¨¤ hagu¨¦s estat en algun moment de la hist¨°ria subjecte de sobirania. ?s clar que Colau pensa en la Catalunya anterior a 1714, malgrat que en aquella ¨¨poca cap poble del m¨®n podia considerar-se en absolut sobir¨¤, ja que el concepte de sobirania radicada al poble, ¨¦s a dir el concepte de sobirania nacional oposat al de sobirania del Rei, no es comen?a a desplegar en la pr¨¤ctica ¡ªalmenys a l'Europa continental¡ª fins a la Revoluci¨® Francesa (1789), i concretament a Espanya no es concreta fins a les Corts de Cadis de 1812. D'aqu¨ª prov¨¦ el concepte modern de naci¨®, el de naci¨® pol¨ªtica com a conjunt d'homes lliures i subjectes de drets i obligacions, que es desenvolupa a Europa i a tot Occident fins als nostres dies com a sin¨°nim de ciutadania. Aquesta naci¨® pol¨ªtica, l'Estat-naci¨®, la comunitat pol¨ªtica que ¨¦s Espanya ¨¦s l'¨²nic subjecte col¡¤lectiu de sobirania que ha conegut el nostre pa¨ªs al llarg de la seva hist¨°ria. Des que resideix al poble, la sobirania a Espanya ha residit sempre en el conjunt del poble espanyol. Aix¨ª doncs, dir que el poble catal¨¤ ha de ¡°recuperar¡± la seva sobirania no t¨¦ cap sentit des del punt de vista hist¨°ric, tret que la nostra alcaldessa es refereixi a rescatar el feudalisme amb els seus senyorius i altres privilegis de l'Antic R¨¨gim.

Si en algun lloc d'Espanya es d¨®na amb intensitat el fenomen de la plurinacionalitat, ¨¦s a Catalunya

Aix¨ª mateix, Colau demostra la seva assumpci¨® acr¨ªtica del credo nacionalista quan parla de la plurinacionalitat d'Espanya alhora que, igual que altres l¨ªders de Podem i les seves conflu¨¨ncies, nega impl¨ªcitament la plurinacionalitat interna de la pr¨°pia Catalunya en presentar-la com una naci¨® ¨²nica amb un ¨²nic sentiment de pertinen?a nacional. Consti que no dic que Colau no reconegui que a Catalunya hi ha pluralitat d'opinions pel que fa a l'opci¨® de la secessi¨®, sin¨® que em sembla evident que menysprea els catalans ¡ªper no parlar dels espanyols no catalans¡ª que no tenen tan clara com ella la idea que els catalans decidim d'esquenes i en contra de la resta dels espanyols.

En efecte, Espanya ¨¦s, com la majoria dels Estats, plurinacional en el sentit que hi conviuen diferents sentiments de pertinen?a nacional, i aquesta plurinacionalitat ¨¦s i ha de ser reconeguda per la Constituci¨® d'acord amb el seu article 2, que parla de les nacionalitats que integren Espanya en impl¨ªcita al¡¤lusi¨® a Catalunya, el Pa¨ªs Basc i Gal¨ªcia. Per¨° si en algun lloc d'Espanya es d¨®na amb especial intensitat el fenomen de la plurinacionalitat aquest ¨¦s, precisament, Catalunya, on existeixen tamb¨¦ diferents sentiments de pertinen?a, essent majoritari el grup dels catalans que tenim un sentiment de pertinen?a dual, els que ens sentim sense major problema tant catalans com espanyols en diferents graus, pertanyents si es vol a la naci¨® catalana i a l'espanyola. Es tracta de dos sentiments al nostre entendre perfectament compatibles entre si mentre no se'ns vulgui obligar a triar o a prioritzar entre l'un i l'altre, que ¨¦s precisament el que pretenen els partidaris de l'anomenat ¡°dret a decidir¡±.

No hi ha cap Estado democr¨¤tic digne de tal nom que reconegui el dret a l'autodeterminaci¨®

Aquest, el del reconeixement de l'exist¨¨ncia de diversos sentiments de pertinen?a nacional reconeguts constitucional i institucionalment, ¨¦s l'¨²nic sentit en el qual cal defensar la plurinacionalitat d'Espanya, o de qualsevol altre Estat amb voluntat de perman¨¨ncia. Ara b¨¦, pretendre derivar d'aquest reconeixement l'exist¨¨ncia de diferents subjectes de sobirania dins d'un mateix Estat ¨¦s tant com propugnar la seva autodissoluci¨®. ?s per aix¨° que no hi ha cap Estat democr¨¤tic digne d'aquest nom que reconegui el dret a l'autodeterminaci¨® de les parts integrants en els termes en els quals el plantegen els nacionalistes i Podem, aix¨° ¨¦s, com un dret absolut a la secessi¨® territorial que impliqui la divisibilitat del tot i al mateix temps blindi la indivisibilitat de les parts. El reconeixement del dret a l'autodeterminaci¨® ¨¦s incompatible amb l'exist¨¨ncia d'un marc de conviv¨¨ncia i solidaritat entre ciutadans estable i durador, perqu¨¨ suposa obrir la porta a la separaci¨® d'un territori per motius tan conjunturals com la discrep¨¤ncia ideol¨°gica entre un Govern auton¨°mic i el Govern central. Queda clar que per a Colau i companyia Espanya nom¨¦s val la pena si governa Podem. Mentre governi el PP, la sort del poble espanyol els importa ben poc. Afortunadament, per a molts de nosaltres Espanya i el poble espanyol seguirien valent la pena fins i tot en el cas que govern¨¦s Podem, de la mateixa manera que Catalunya i el poble catal¨¤ seguiran valent la pena encara que continu?n governant els nacionalistes.

En qualsevol cas, per ser complet i respectu¨®s amb la realitat positiva, aquest reconeixement de la plurinacionalitat que amb tant ¨ªmpetu exigeix Colau ha de ser bidireccional, del tot i de les parts. En cas contrari, es converteix en mer seguidisme de les tesis nacionalistes. Curiosament, la pr¨°pia Colau ho reconeix inconscientment quan es refereix al cas de Gal¨ªcia per justificar la seva defensa de la plurinacionalitat d'Espanya. Segons ella, ¡°les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar-nos que l'Espanya uniforme de Rajoy ¨¦s tan sols una construcci¨® mental¡±. El m¨¦s probable ¨¦s que a Gal¨ªcia el popular N¨²nez Feij¨®o revalidi la seva majoria absoluta el proper 25 de setembre, la qual cosa m¨¦s aviat apunta que la majoria dels gallecs no comparteix l'oposici¨® entre el poble gallec i el poble espanyol que tan alegrement defensen els autodenominats sobiranistes.

Ignacio Mart¨ªn Blanco ¨¦s periodista i polit¨°leg.