Pla?a dels Pa?sos Catalans

Des de fa dos o tres anys passo per la pla?a dels Pa?sos Catalans de Barcelona per agafar el tren un parell de cops a la setmana, i observo l'estranyesa d'aquest lloc hostil. Ara, amb la recent inauguraci¨® del passeig sobre el calaix de vies a Sants (per fi!), a l'altre extrem del sistema del qual forma part la pla?a, no puc deixar de pensar en ella i preguntar-me per qu¨¨ aquest espai no ha funcionat. Un exercici de connexi¨®, el del calaix, i una pla?a desconnectada del seu lloc.

L'important de les places ¨¦s el que passa a les vores, crec recordar que deia Manuel de Sol¨¤-Morales, i ¨¦s en aquestes vores que hem de buscar el seu ¨¨xit o frac¨¤s. En aquest sentit, quina relaci¨® t¨¦ la pla?a dels Pa?sos Catalans amb les seves vores? Doncs ben poca. El disseny original, a m¨¦s de molts elements que han desaparegut, configurava un lloc tancat amb murs de baixa altura que, a la pr¨¤ctica, fan impossible travessar els carrers que l'envolten i accedir-hi, i que en aquests anys han augmentat la seva voracitat. Tampoc hi ha passos de vianants, per¨°, podria haver-n'hi? No, sense una reordenaci¨® intel¡¤ligent del tr¨¤nsit i un redisseny del per¨ªmetre. Hi ha, a m¨¦s, els skaters , que han convertit l'espai en una mena de pista de trial indoor sense motor, tan o m¨¦s culpables que Adif de l'estat actual i de l'ambient d'hostilitat suprema d'aquest male?t lloc urb¨¤.

Tolerem el disseny de la pla?a per una mena de respecte dif¨ªcil d'explicar, i no ens atrevim a dir el que veritablement en pensem: que ¨¦s un disseny que ha perdut el seu sentit, m¨¦s o menys igual que el nom de la pla?a. Podria ser divertida o simp¨¤tica, serena o relaxant, per¨° no ho ¨¦s; podria haver triat materials m¨¦s perdurables, per¨° no ho va fer. Tamb¨¦ podria haver-se anticipat i dissenyar-se pensant en el que passaria a les voreres, cosa que equival a dir el que passaria en transc¨®rrer 30 anys, per¨° sembla que ning¨² ho va fer. Aquest monument de l'arquitectura local nom¨¦s sembla tenir inter¨¨s per a alguns arquitectes historiadors. Molts d'ells solen claudicar davant de la qualitat que sembla inherent al fet que, malauradament, desaparegui un projectista. ?s aleshores quan la hist¨°ria pot exercir el seu paper sublim d'embalsamadora, amb la seguretat que l'obra ja no ser¨¤ motiu de pol¨¨mica i el projectista no enlletgir¨¤ el gest amb una sortida de to inoportuna. Ara, amb la cessi¨® dels arxius d'un dels projectistes autors de la pla?a, assistirem a la consagraci¨® te¨°rica, per part dels estudiosos, d'aquest espai, que demana una reforma radical que aconsegueixi convertir-lo en un lloc veritablement urb¨¤ en tot el sentit de la paraula. La pla?a dels Pa?sos Catalans ha estat sempre sobrevalorada, i el cas ¨¦s que la seva arquitectura no ha aconseguit modificar el voltant en alguna cosa millor. Tampoc sembla ja que serveixi de gaire recordar-nos que el seu disseny era avantguardista al seu moment: ara no ho ¨¦s, i els esdeveniments del present l'han superada. L'ona emulada per una de les p¨¨rgoles met¨¤l¡¤liques resulta ara congelada i caricaturesca en veure-la repetida quasi igual en espais p¨²blics diferents, ja sigui al port o a la pla?a d'Europa: gestos gr¨¤fics congelats en acer.

Molta de la ferralla d'aquella ¨¨poca tenia el sentit de donar ordre a espais que recordaven massa un passat del qual vol¨ªem fugir, i els arbres trigaven massa a cr¨¦ixer i necessit¨¤vem fer-nos r¨¤pidament amb una nova realitat, encara que fos a base de perfils d'acer i malles de deploy¨¦ . A la pla?a del Sol de Gr¨¤cia, a la de Folch i Torres, al carrer Banys Nous o a la avinguda Ic¨¤ria, sempre a Barcelona, vam veure apar¨¨ixer construccions d'aquesta mena. Eren com els br¨¤quets dels adolescents, espais p¨²blics democr¨¤tics. Ara ja no ho veiem igual, malgrat que enyorem certa sobrietat inherent a l'¨²nic material i als pocs elements que ara contrasten amb el disseny popular i participatiu de bufet lliure amb exc¨¦s d'elements, plantes, colors i bones intencions pol¨ªticament correctes, com el de la cobertura de les vies de Sants.

Si existeix una expressi¨® arquitect¨°nica de la infelicitat ¨¦s aquesta pobra pla?a dels Pa?sos Catalans, amb un disseny m¨¦s pendent de la gr¨¤fica que de la construcci¨®, i resulta una demostraci¨® palpable que all¨° conceptual t¨¦ grans limitacions per entendre la realitat i per embrutar-se amb la vida quotidiana. M¨¦s que celebrar-la i muse?tzar-la, cal redissenyar-ne el tr¨¤nsit, obrir-ne el per¨ªmetre petrificat, pintar passos de vianants, treure els skaters i col¡¤locar una xurreria. (I no pintada de gris, com la de la pla?a Lesseps, sin¨® amb colors de xurreria!). L'¨¨xit d'aquest lloc el far¨¤ visible el seu ¨²s.