La Generalitat autoritzar¨¤ a fer rebaixes durant tot l¡¯any

Els comer?os catalans podran fer rebaixes quan vulguin i durant el per¨ªode que vulguin. Aix¨ª ho recollir¨¤ el projecte de llei de Comer? que l'Executiu espera portar al Parlament a finals d'any. Aix¨ª ho ha explicat avui el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha detallat que la llei ampliar¨¤ tamb¨¦ les hores m¨¤ximes d'obertura de 72 a 75 per setmana. Malgrat aquest augment, Catalunya seguir¨¤ estant per sota de la normativa estatal b¨¤sica, que fixa que aquest topall no podr¨¤ ser inferior als 90 dies. No hi ha novetats quant al nombre de festius durant els quals es podr¨¤ obrir. Seguiran sent deu, a excepci¨® dels municipis i les zones tur¨ªstiques. Baiget ha negat que la flexibilitzaci¨® sigui deguda a les mesures que contenen els plans d'ajust per accedir al Fons de Liquiditat Auton¨°mica.

Despr¨¦s de consultar el sector, la Generalitat ha decidit eliminar les restriccions a les rebaixes. ¡°Recomanem dos per¨ªodes per fer rebaixes, a l'hivern i a l'estiu, de manera que els comerciants tindran llibertat quan creguin convenient¡±, ha assegurat el conseller en una trobada amb periodistes. Aix¨ª i tot, la llei no determinar¨¤ cap data per a aquesta recomanaci¨® ni posar¨¤ cap l¨ªmit als per¨ªodes. Aix¨° s¨ª, en la norma se seguiran diferenciant les rebaixes dels saldos, els outlet i les liquidacions. Aquestes ¨²ltimes, provocades pel cessament d'un negoci i per les quals es permet inc¨®rrer en p¨¨rdues, podran realitzar-se sense necessitat d'haver de comunicar-ho abans a l'Administraci¨®.

La llei tamb¨¦ flexibilitza, encara que de forma t¨ªmida, els horaris comercials. Si fins ara les botigues podien obrir 72 hores, ara podran fer-ho 75. Per Baiget, aquest nou topall ¨¦s ¡°prou flexible per a tothom¡± alhora que permet mantenir el model comercial catal¨¤, que es caracteritza tamb¨¦ per la restricci¨® en les llic¨¨ncies de nous centres comercials. En canvi, el nombre de festius en els quals s'autoritza a obrir es quedar¨¤ en deu (vuit fixats per la comunitat i dues pels ajuntaments), amb l'excepci¨® que si hi ha tres dies no laborables seguits en un d'ells es podr¨¤ obrir. En els municipis de m¨¦s de 5.000 habitants, tamb¨¦ podran obrir les botigues d'alimentaci¨® de menys de 150 metres quadrats (en la normativa estatal s¨®n 300 metres), mentre que en la resta no hi ha aquesta distinci¨® per activitat.

La tercera gran novetat de la llei la constitueixen les anomenades ¡°¨¤rees de degustaci¨®¡±. Es tracta del servei de restauraci¨® que poden tenir alguns comer?os, per exemple, fleques, que fins i tot poden tenir terrasses. Amb l'¨¤nim d'evitar la compet¨¨ncia deslleial, la llei fixar¨¤ que aquesta ¨¤rea nom¨¦s pot ocupar el 33% de la superf¨ªcie del local, mentre que la resta haur¨¤ d'estar dedicat a l'activitat principal. En cas que no es respecti aquesta proporci¨®, el comer? es veur¨¤ obligat a demanar la doble llic¨¨ncia. La llei tamb¨¦ incorporar¨¤ la creaci¨® d'un cens de comer?os que elaborar¨¤ el Departament d'Empresa i que tindr¨¤ un ¡°cost zero¡± per a les botigues. ¡°Permetr¨¤ con¨¨ixer millor l'entorn comercial, tamb¨¦ als ajuntaments¡±, ha afirmat Baiget.

La llei tamb¨¦ inclour¨¤, finalment, les f¨®rmules de col¡¤laboraci¨® p¨²blicoprivada. Es tracta dels coneguts business improvement district (BID), una figura a la qual s'acullen comerciants d'una vintena de pa?sos, sobretot dels Estats Units i del Regne Unit, per incorporar-se a la gesti¨® dels barris oferint serveis complementaris als quals proporcionen els ajuntaments. En la majoria d'aquests casos, els comerciants abonen una taxa extra per sufragar les millores. Aquesta figura, ha explicat Baiget, es desenvolupar¨¤ en un reglament posterior a la llei. Aix¨ª i tot, ha avan?at que no s'arribar¨¤ a permetre que els comerciants adoptin funcions com la de seguretat p¨²blica com en alguns pa?sos anglosaxons, sin¨® que en una primera fase es col¡¤laborar¨¤ sobretot en aspectes de promoci¨® econ¨°mica.