Preg¨® amb perruques barroques

La Diada passada va ser un altre ¨¨xit de mobilitzaci¨® independentista. Centenars de milers de persones van tornar a sortir pac¨ªficament i ordenadament al carrer per reivindicar per cinqu¨¨ any consecutiu la independ¨¨ncia. Al mat¨ª, a l¡¯Ajuntament de Barcelona, regidors de CiU, Esquerra i la CUP es van espavilar per desafiar la fatwa llan?ada per l¡¯alcaldessa Ada Colau contra l¡¯acompanyament de la Coronela fins a l¡¯ofrena floral. Els nacionalistes catalans van facilitar que l¡¯esmentada associaci¨® patrioticohist¨°rica, que recrea el cos austriacista defensor de Barcelona el 1714, trenqu¨¦s el veto i part¨ªs en comitiva des de les hostils depend¨¨ncies municipals cap al territori amic de davant, la Generalitat. El president Carles Puigdemont ¨Cque ja havia anticipat la seva hospitalitat a la Coronela, i a les perruques barroques dels Miquelets¨C els va rebre. Per als sobiranistes es tractava de contrastar la seva toler¨¤ncia enfront de l¡¯atemptat contra els bons costums dels comuns.

Aquest va ser un cap¨ªtol m¨¦s en l¡¯enfrontament entre la rive gauche i la rive droite o federals i confederats, segons la denominaci¨® que es prefereixi. Sigui com sigui, el combat simb¨°lic sempre continua amb munici¨® nova. Mentre ressona la pugna sobre l¡¯exposici¨® del Born i el seu Franco decapitat, la hist¨°ria sembla seguir el gui¨® de La guerra dels mons de H. G. Wells: el fum negre succeeix el raig cal¨°ric dels marcians. Per aix¨° no sorpr¨¨n el nou episodi de diverg¨¨ncia sorgit a prop¨°sit del preg¨® de la Merc¨¨. La designaci¨® de Javier P¨¦rez And¨²jar, escriptor i cronista d¡¯aquest diari, ha inflamat les ess¨¨ncies nacionals. Les ires de nombrosos independentistes s¡¯han expressat de forma virulenta a les xarxes socials, no en va l¡¯imaginari sobiranista est¨¤ ferit des que l¡¯ori¨¹nd de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s qualifiqu¨¦s en una cr¨°nica morda? la manifestaci¨® multitudin¨¤ria de l¡¯11 de setembre del 2014 d¡¯ordenat i dirigit ¡°parc tem¨¤tic¡±.

Nouvinguts a la desobedi¨¨ncia, alguns independentistes van decidir espolsar la vella perruca barroca i, a manera de Felip V, combatre l¡¯afront del preg¨® de P¨¦rez And¨²jar. L¡¯actor i c¨°mic Toni Alb¨¤, amb el patrocini de diverses empreses patri¨°tiques, l¡¯aval de famoses empreses period¨ªstiques i caracteritzat de simp¨¤tic Borb¨® opressor, va ser l¡¯ant¨ªdot sobiranista al greuge unionista. Va sortir en companyia de l¡¯activa Coronela del Fossar de les Moreres i va fer un preg¨® a la pla?a de les Olles, all¨¤ on les tropes de Felip V van exhibir durant una dotzena d¡¯anys el cap del general Moragues.

Les perruques borb¨°niques autocr¨¤tiques van aconseguir mobilitzar els sedu?ts, fent bo all¨° que el partit es refor?a depurant-se, tesi que el seu autor, Josif Stalin, va portar a la pr¨¤ctica a consci¨¨ncia. La voluntat de cr¨¦ixer convencent de l¡¯independentisme ¨Cencara minoritari en nombre de vots¨C hauria d¡¯anar lligada, pel seu propi inter¨¨s, a no fer vida exclusiva en els cenacles d¡¯oraci¨® patri¨°tica.

El mateix dret que t¨¦ el president de la Generalitat a rebre la Coronela o a anar a la manifestaci¨® independentista de l¡¯11 de setembre, el t¨¦ l¡¯alcaldessa Colau ¨Cque tamb¨¦ va acudir a la marxa de la Diada¨C per convertir la visi¨® perif¨¨rica, popular i obrera de Javier P¨¦rez And¨²jar en protagonista del preg¨® de les festes de la Merc¨¨. Cadasc¨² es deu, amb encerts i errors, a la seva afici¨®: Puigdemont pret¨¦n governar per als independentistes transversals, Colau per la Barcelona popular transversal. Hi ha punts de trobada entre tots dos mons, per¨° tamb¨¦ de rebot.

P¨¦rez And¨²jar ¨¦s inc¨°mode per moltes raons. Les cr¨ªtiques dels seus articles period¨ªstics no fan concessions ni a partits ni a sindicats. I ¨¦s poc grat a cert independentisme el seu Catalanes todos, una radiografia sense complexos i amb humor dedicada a aquells catalans que trenquen el confortable relat nacional de l¡¯enemic exterior, perqu¨¨ van lluitar amb Franco i van cr¨¦ixer sota la seva dictadura nacionalcat¨°lica. En el seu Diccionario enciclop¨¦dico de la vieja escuela, And¨²jar recrea el seu univers cultural de m¨®n perdut, forjat en la cultura d¡¯enciclop¨¨dies pagades a terminis i tardes de cinema, novel¡¤les i c¨°mics, molt com¨² en la vella perif¨¨ria barcelonina, a la qual alguns independentistes ¨Cno tots, insisteixo¨C s¡¯aproximen com si es tract¨¦s dels dowayo del Camerun.

Certament ¨¦s dif¨ªcil endevinar quin futur somien alguns, per¨° determinades actuacions i conductes nom¨¦s presagien inquietants malsons.