La cultura del cotxe

Ja no ¨¦s nom¨¦s un problema econ¨°mic, energ¨¨tic o de col¡¤lapse circulatori. ?s cada vegada m¨¦s un problema de salut i de superviv¨¨ncia. Hem de superar l¡¯hegemonia del transport privat.

Fa m¨¦s de cent anys que el cotxe com a mitj¨¤ de transport ¨¦s el s¨ªmbol de les societats contempor¨¤nies. El que va constituir un aven? sense precedents avui ja ¨¦s un problema indefugible. No ¨¦s una cosa nova. Per¨° la persist¨¨ncia del problema agreuja les seves conseq¨¹¨¨ncies i el converteix en un tema de salut p¨²blica. El segle XX va ser el segle de la gran revoluci¨® industrial taylorista, que va aconseguir convertir en productes de masses articles i utensilis que fins llavors nom¨¦s estaven a la disposici¨® dels qui podien pagar-ne la producci¨® artesanal. I entre aquests nous ginys als quals molta gent podia aspirar, hi havia el cotxe com a producte estrella, s¨ªmbol de la llibertat i autonomia individual, alliberador de somnis i expressi¨® d¡¯identitat o d¡¯estatus.

No ¨¦s estrany que usem el terme fordisme com a sin¨°nim de la societat industrial. Com explica Polanyi en la seva obra transcendental La gran transformaci¨®n, el gran impacte que va tenir l¡¯economia de mercat, potenciada al m¨¤xim per la revoluci¨® industrial, va generar una societat que girava entorn de les necessitats i l¨°giques que aquest mercat demandava. Una ind¨²stria fordista necessitava una societat automobilista. No va ser el cotxe el que es va incorporar a les relacions socials, van ser les relacions socials les que es van adaptar al cotxe. I des de llavors la nostra societat, les nostres ciutats, s¡¯han constru?t i pensat en clau automobil¨ªstica.

A Barcelona hem assistit aquests dies a algun episodi m¨¦s de la batalla que es lliura a tot el m¨®n al voltant dels formats i processos de la transici¨® ineludible entre la societat fordista i una societat alternativa emergent, de la qual sabem algunes coses, per¨° que encara est¨¤ per definir. El que si est¨¤ clar ¨¦s que el model de ciutat basat en la cultura del cotxe i la submissi¨® de qualsevol sistema de conviv¨¨ncia, mobilitat i oci a la propietat individual d¡¯un o diversos cotxes, ¨¦s obsolet i est¨¤ condemnat a desapar¨¨ixer.

Ja no ¨¦s nom¨¦s un problema econ¨°mic, de fonts energ¨¨tiques o de col¡¤lapse circulatori. ?s cada vegada m¨¦s un tema de salut i superviv¨¨ncia. Continuar abra?ats al cotxe ens condueix inexorablement a posar en q¨¹esti¨® la nostra salut, la nostra vida. Tant als qui el fan servir, com a aquells que pateixen les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquest h¨¤bit. Per tant, el car¨¤cter festiu que va poder arribar a tenir el Dia Internacional sense Cotxes, com a expressi¨® ir¨°nica d¡¯aquest moment excepcional que es representava en ciutats repletes d¡¯autom¨°bils en moviment o aparcats, avui ja ¨¦s una necessitat imperiosa. Una prova pilot d¡¯all¨° que hauria d¡¯esdevenir de manera ass¨ªdua.

Una cosa semblant podr¨ªem dir de l¡¯experi¨¨ncia de la superilla a Poblenou. Potser prematura o poc preparada, per¨° preferible a seguir atrapats en un ¨²nic model de mobilitat i conviv¨¨ncia que permet l¡¯apropiaci¨® dels nostres carrers i places per part de vehicles portadors de mil efectes indesitjats.

Les cr¨ªtiques, comentaris jocosos, somriures condescendents o les premonicions de caos indefugible que aquestes iniciatives han provocat haurien de modular el seu to, i tractar de veure m¨¦s enll¨¤ de les sigles de qui impulsa una mesura o una altra. El tema ¨¦s pol¨ªtic, sens dubte. Ho ¨¦s, perqu¨¨ mantenint l¡¯hegemonia del vehicle privat en el funcionament general de la ciutat el que fem ¨¦s carregar els costos a tots els habitants de la ciutat, siguin usuaris o no d¡¯aquests vehicles. Mentre que els beneficis es concentren en uns pocs.

No cal ser fonamentalista. Es tracta simplement de voler sobreviure i millorar la qualitat de vida i facilitar espais de conviv¨¨ncia millors. Mirem al voltant i vegem qu¨¨ fan les ciutats a les quals ens agradaria semblar-nos. No hi ha dubte. Superem l¡¯urbanisme que segueix pensant en el cotxe en termes de jerarquia en l¡¯escala d¡¯espais i prioritats.

La revista The Lancet va publicar un estudi comparatiu de 14 ciutats per avaluar salut i model urb¨¤. No va haver-hi sorpreses. M¨¦s compacitat igual a m¨¦s mobilitat a peu i amb bicicleta, i ¨ªndexs de salut m¨¦s bons. Per¨° m¨¦s compacitat i continu?tat del predomini del vehicle privat, comporta greus problemes de salut. El cotxe com a sistema de mobilitat individual va ser una bona idea i segueix sent ¨²til en determinats contextos, i en aquests el canvi al vehicle el¨¨ctric pot tenir sentit. Per¨° en ciutats com les nostres, hem de superar la seva hegemonia. El quid de la q¨¹esti¨® ¨¦s com superar-la, no discutir-ne el diagn¨°stic.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.