Col¨°mbia diu ¡®no¡¯ a l¡¯acord de pau amb les FARC

En un m¨®n de bogeries sense fronteres, Col¨°mbia optava aquest diumenge per fer un salt al buit o ser un exemple per al planeta. Va guanyar la primera opci¨®. El 50,2% va decidir votar en contra de l'acord de pau entre el Govern i les FARC, mentre que el 49,7% que es va decantar pel s¨ª. L'abstenci¨®, de m¨¦s del 60%, i la p¨¨ssima imatge de la guerrilla han estat determinants en el resultat de la votaci¨®, que cap enquesta va saber predir. Evitar que continu? el conflicte armat, que ha colpejat el pa¨ªs durant m¨¦s de 50 anys i ha deixat vuit milions de v¨ªctimes, ¨¦s el primer desafiament. El president, Juan Manuel Santos, ha assegurat que el cessament bilateral del foc seguir¨¤ vigent. Col¨°mbia s'endinsa, no obstant aix¨°, en uns llimbs plens d'incertesa. Ning¨² sap exactament qu¨¨ passar¨¤ a partir d'ara.

La votaci¨® posa de manifest l'enorme polaritzaci¨® que existeix a Col¨°mbia. L'expresident ?lvaro Uribe, m¨¤xim abanderat del no, el mateix que va aconseguir unir gaireb¨¦ tot el pa¨ªs al voltant de la pol¨ªtica de Seguretat Democr¨¤tica que va afeblir les FARC, va tornar a rec¨®rrer al joc de paraules amb el qual ha aconseguit accentuar la divisi¨® de la societat: ¡°La pau ¨¦s il¡¤lusionant, els textos de l'Havana s¨®n decebedors¡±, va assegurar despr¨¦s de votar. Durant el mes de campanya del plebiscit, l'exmandatari va mirar de refermar la idea que si es rebutjaven els acords, aquests es podrien renegociar, cosa contra la qual han estat taxatius tant el Govern com les FARC. La possibilitat de participar en pol¨ªtica dels l¨ªders guerrillers i el fet que ning¨² pagar¨¤ pres¨® sempre que reconegui els seus crims han estat la pedra angular de la seva campanya, sabent que la majoria dels colombians, fins i tot entre els votants del s¨ª, no ho veuen amb bons ulls. Uribe ¨¦s el triomfador pol¨ªtic d'aquesta jornada, si ¨¦s que despr¨¦s que es rebutgi un acord de pau es pot parlar de guanyadors.

Uribe sap que el rebuig a les FARC transcendeix la seva persona i ha sabut treure'n partit. La guerrilla segueix sent molt impopular entre els colombians. Aquest ¨²ltim any han intentat obrir-se al m¨®n i mostrar una modernitzaci¨® del seu discurs, per¨° la desconfian?a despr¨¦s de 52 anys de guerra segueix sent la nota predominant. Ni tan sols els actes de perd¨® de les ¨²ltimes setmanes han servit d'esper¨®. Tampoc que la tarda pr¨¨via a la votaci¨® anunciessin que farien un inventari dels seus b¨¦ns, cosa que s'havien negat fins ara perqu¨¨ deien que no en tenien. La destrucci¨®, verificada per l'ONU, de m¨¦s de 600 quilos d'explosius el dia anterior al plebiscit, tampoc va suposar un gir a l'hora de sortir a votar en una jornada plujosa. S¨®n, ¨°bviament, missatges transcendentals, necessaris per construir un futur en pau, per¨° arriben tard i resulten en molts casos oportunistes.

La votaci¨® va posar de manifest la manca de solidaritat en un pa¨ªs colpejat per la guerra. Els llocs m¨¦s afectats, sobretot els de la costa, van optar pel s¨ª, per¨° s¨®n municipis que aportaven un nombre de vots infinitament m¨¦s baix que el de les zones urbanes o els nuclis rurals m¨¦s poblats, on la viol¨¨ncia del conflicte fa temps que no hi arriba. L'interior del pa¨ªs va optar per rebutjar els acords.

El plebiscit tamb¨¦ ha posat en evid¨¨ncia la falta de lideratge en la pol¨ªtica colombiana, que ja necessitava una renovaci¨® davant del cr¨°nic clientelisme. Nom¨¦s un partit, el Centre Democr¨¤tic, ¨¦s a dir, ?lvaro Uribe, ha aconseguit mobilitzar m¨¦s gent que la resta de les formacions pol¨ªtiques. El gran damnificat ¨¦s el president, Juan Manuel Santos. L'home que ha aconseguit signar un proc¨¦s de pau amb les FARC despr¨¦s de 52 anys de guerra, que ha convocat el plebiscit sense necessitat de fer-ho, ha rebut una garrotada monumental. "No em rendir¨¦, seguir¨¦ buscant la pau fins a l'¨²ltim minut del meu mandat", va assegurar.

L'endem¨¤ de la votaci¨® m¨¦s transcendental de la hist¨°ria de Col¨°mbia t¨¦ m¨¦s n¨²meros de durar 24 anys que 24 hores. L'acord entre el Govern i les FARC no solucionava els mals de Col¨°mbia. Amb prou feines obria un cam¨ª per transitar cap a un per¨ªode de modernitzaci¨®, per afrontar i resoldre els problemes que daten fins i tot d'abans del 1964, quan les FARC es van al?ar en armes. La negociaci¨® havia estat el triomf d'un b¨¦ esc¨¤s a tot el m¨®n: la voluntat pol¨ªtica. Els representants dels qui van combatre durant m¨¦s de cinc d¨¨cades han aconseguit en quatre anys, molt intensos per¨° nom¨¦s quatre anys al cap i a la fi, redactar un document de gaireb¨¦ 300 p¨¤gines que posa fi al conflicte. Ho van fer dialogant, cedint, intentant buscar una sortida digna per a un pa¨ªs que, al final, ha preferit el salt al buit