El tema del mandat

Confesso que esperava veure passar un c¨¦rvol per Almog¨¤vers, com en el cartell d¡¯aquella pel¡¤l¨ªcula dist¨°pica dels germans Pastor. Tal era la soledat, el desordre, que hi havia a la superilla una tarda de dia feiner. ?s cert que a qualsevol espai inaugurat, com als arbres, se li ha deixar temps per cr¨¦ixer. Per¨° aqu¨ª ja hi ha poca gent d¡¯antuvi i no existeix cap atractiu especial per venir-hi, ans al contrari: l¡¯est¨¨tica ¨¦s lletja i confusa. Els vehicles formen una mena de caravana de dromedaris vorejant obedients l¡¯illa, i la gent (tanta o tan poca com fora del reducte pacificat) camina rutin¨¤riament per la vorera, deixant al mig carrers ampl¨ªssims i vacants. Aix¨° produeix desconcert, perqu¨¨ ¨¦s on hi han improvisat mobiliari i presumpta activitat, que no funcionen: la gent no s¡¯asseu perqu¨¨ hi hagi cadires sin¨® perqu¨¨ ent¨¦n que aquest ¨¦s un bon lloc per reposar. I aqu¨ª passa massa l¡¯aire, no hi ha res que sigui acollidor. Pitjor encara, aquesta pacificaci¨® ha convertit les bicis en el principal depredador, perqu¨¨ elles s¨ª que van a lloure per tot arreu i et v¨¦nen a sobre sense que t¡¯ho esperis. En definitiva, aqu¨ª hi manca ordre i ciutat. ?s desolador.

?s el resultat de resoldre un problema a la brava, des d¡¯una perspectiva m¨¦s conceptual que no pas pr¨¤ctica, cosa que sempre duu a la radicalitat. La improvisaci¨® ja ¨¦s una caracter¨ªstica pr¨°pia d¡¯aquest mandat: primer fer i despr¨¦s repensar. Tot i que no estan inventant res. Barcelona t¨¦ un Pla de Mobilitat escrit ja fa quatre anys i que s¡¯est¨¦n fins al 2018. Hi ha dibuixades totes les superilles. I m¨¦s coses. Com tots els plans te¨°rics, juga amb elements que no existeixen i que no existiran en un futur pr¨°xim. Per entendre¡¯ns, explica que Rodalies haur¨¤ fet el desdoblament de la via de Vic, un cl¨¤ssic en totes les planificacions d¡¯aquest segle, que encara no t¨¦ la primera pedra. I la l¨ªnia ferrovi¨¤ria orbital! Vull dir que ¨¦s un estudi seri¨®s de totes les variants, incloent-hi el tr¨¤nsit metropolit¨¤, crucial, i la famosa DUM (furgonetes de repartiment), que la superilla del Poblenou es va oblidar de considerar.

Ara b¨¦, l¡¯estudi ¨¦s ideol¨°gic. ¡°La p¨¨rdua d¡¯espai del vianant ha erosionat el concepte de ciutat¡±, diu. Va en la mateixa l¨ªnia que la paraula ¡°recuperaci¨®¡± aplicada a l¡¯espai p¨²blic. No obstant aix¨°, la ciutat ¨¦s una mixtura d¡¯usos que comparteixen l¡¯espai, perqu¨¨ ¨¦s sobretot una combinaci¨® d¡¯interessos i activitats, de nivells: la ciutat dom¨¨stica, la ciutat de jugar al carrer a la porta de casa (ara tamb¨¦ els adults infantilitzats) ¨¦s una ciutat que ja no existeix. Tampoc existeix la ciutat que arrasava rambles per posar-hi cotxes. Cal tendir a un equilibri millor, partint de la base que la mobilitat de Barcelona ¨¦s sostenible i la metropolitana, no. Ho va dir molt b¨¦ el RACC aquesta mateixa setmana, i amb solucions concretes. I cal tenir en compte dues coses que ning¨² no diu: que els autobusos s¨®n els principals contaminants (soroll i gasos) i les motos, els segons. El Pla de Mobilitat vol potenciar-los tots dos. Despr¨¦s cal tenir en compte que aquests estudis tenen un punt d¡¯obsolesc¨¨ncia, perqu¨¨ la relaci¨® amb el cotxe est¨¤ canviant en els joves, que tendeixen a compartir-lo. I que un any o altre Europa prohibir¨¤ els cotxes de gasolina com abans va prohibir la gasolina amb plom.

Estem posant la ciutat de cap per avall per solucionar un problema que s¡¯equilibrar¨¤ tot sol en pocs anys. Aix¨° s¨ª, at¨¨s que la pol¨ªtica social t¨¦ una visibilitat nul¡¤la i que els resultats en turisme s¨®n poc tangibles, em temo que la croada contra el cotxe ser¨¤ el tema emblem¨¤tic d¡¯aquest mandat. Veurem accions temer¨¤ries. Si fins ara les superilles s¡¯han fet amb ¨¨xit en llocs adequats, trencar la din¨¤mica de l¡¯Eixample ¡ªen nom del pobre Cerd¨¤, que estava obsessionat amb la mobilitat¡ª ¨¦s un desprop¨°sit, tenint en compte que hi ha recursos m¨¦s t¨¨nues, com ara les zones 30. No hi ha res pitjor per governar una ciutat que el fanatisme, el fet d¡¯arribar-hi per canviar-ho tot, escoltar poc i prendre els conceptes com manaments. Per¨° si aix¨ª es cullen aplaudiments, tamb¨¦ s¡¯entomen miquels.

Per cert, la consulta de Salt estava mal plantejada. La pregunta pertinent no era si valia la pena un IKEA en el projecte de futur, sin¨® aquesta: ¡°Vol vost¨¨ que Salt continu sent el pati del darrere de Girona?¡±

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.