Quin refer¨¨ndum?

Estem davant un debat obert, fruit d¡¯un ampli moviment ciutad¨¤, de dimensions encara incertes, que reclama la ¡°desconnexi¨®¡± de Catalunya d¡¯Espanya, ¨¦s a dir, la independ¨¨ncia. ?s un moviment que aglutina Junts pel S¨ª ¨Cuna esp¨¨cie de ¡°gran coalici¨®¡± a la catalana, en paraules del diputat socialista Manuel Cruz¨C amb el suport de la CUP que es va apoderar del Govern de Catalunya en les eleccions auton¨°miques del 27-S, aparentant un suposat plebiscit per mitj¨¤ d¡¯uns pactes tan ins¨°lits com espuris. Paral¡¤lelament l¡¯esquerra catalana, que podr¨ªem resumir-la en la coalici¨® d¡¯En Com¨² Podem, reclama un refer¨¨ndum com a cam¨ª per expressar el que denominen dret a decidir que, amb m¨¦s precisi¨®, seria l¡¯anomenat dret de lliure determinaci¨® dels Pactes de Nova York o Pacte de Drets Civils i Pol¨ªtics. Segons el parer de Xavier Dom¨¨nech, aquest refer¨¨ndum ¨¦s un instrument ¡°estrat¨¨gic¡± per resoldre la construcci¨® d¡¯una Espanya plurinacional enfront del secessionisme ¡°excloent¡±, una forma constitucional de participaci¨® ¡°directa¡± de la ciutadania en un assumpte de gran transcend¨¨ncia.

No obstant aix¨°, aqu¨ª comencen els interrogants. Sobre qui hauria de convocar-lo, els requisits formals de tal convocat¨°ria i l¡¯¨¤mbit territorial, sempre dins de l¡¯ordenament democr¨¤tic, vigent o reformat. Per¨°, at¨¨s el resultat electoral del 26-J, el compliment d¡¯aquesta proposta ¨¦s cada vegada m¨¦s problem¨¤tic.

En primer lloc, s¡¯ha d¡¯excloure que pugui convocar-lo el Govern de Catalunya, ja que la Llei 4/2010 de consultes populars per via de refer¨¨ndum estableix, d¡¯acord amb l¡¯article 122 de l¡¯Estatut, que aquest nom¨¦s pot consultar sobre mat¨¨ries de l¡¯¡°¨¤mbit de les compet¨¨ncies¡± de la Generalitat. I afegeix: ¡°L¡¯objecte de les consultes populars no pot anar, en cap cas, en contra de les facultats que la Constituci¨® i l¡¯Estat reconeixen a les institucions de la Generalitat¡±. M¨¦s clar no pot ser.

?s evident que el dret a la lliure determinaci¨® d¡¯un poble d¡¯Espanya, al marge que no estigui incl¨°s en la Constituci¨® ¨Cque no ¨¦s una q¨¹esti¨® menor¨C constitueix una ¡°decisi¨® pol¨ªtica d¡¯especial transcend¨¨ncia¡± que la carta magna admet que pugui consultar-se als ciutadans. Amb dues condicions: ¨¦s compet¨¨ncia del Govern de l¡¯Estat pr¨¨via autoritzaci¨® del Congr¨¦s dels Diputats, i nom¨¦s pot tenir car¨¤cter ¡°consultiu¡±. ?s cert que l¡¯article 150.2 de la Constituci¨® admet ¡°transferir o delegar¡± a les comunitats aut¨°nomes compet¨¨ncies de ¡°titularitat estatal¡±, per¨° ho fa amb una condici¨®: que les mat¨¨ries objecte de delegaci¨® ¡°per la seva pr¨°pia naturalesa siguin susceptibles de transfer¨¨ncia o delegaci¨®¡±. I, amb fonament, dubtem que l¡¯exercici d¡¯aquest dret sigui delegable al Govern catal¨¤, atesa la seva acreditada falta d¡¯imparcialitat i neutralitat davant aquest proc¨¦s, ja que la Llei electoral exigeix ¡°no influir, en cap cas, sobre l¡¯orientaci¨® del vot dels electors¡±. Per descomptat, no pensem per res en la ¡°indissoluble unitat de la naci¨® espanyola¡±. Per contra, nom¨¦s tenim present, a m¨¦s de raons de vinculaci¨® hist¨°rica, social i cultural, l¡¯exig¨¨ncia de solidaritat entre tots els pobles d¡¯Espanya que expressa amb tota nitidesa el pre¨¤mbul de la Constituci¨®: ¡°Protegir a tots els espanyols i pobles d¡¯Espanya en l¡¯exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, lleng¨¹es i institucions¡±. Perqu¨¨ la naci¨®, sigui l¡¯espanyola ¨Cque ¨¦s la suma de diverses¨C, la catalana o qualsevol altra no ser¨¤ mai la condici¨® sine qua non per al ple gaudi dels drets humans.

El que s¨ª que sembla evident ¨¦s que la compet¨¨ncia estatal per a la convocat¨°ria d¡¯un refer¨¨ndum pot abastar la totalitat del territori o parts del mateix. Aix¨ª es despr¨¨n de la Llei del 1980. Entre altres disposicions, disposa que la convocat¨°ria es publicar¨¤ ¡°als butlletins oficials de totes les prov¨ªncies espanyoles o de les comunitats aut¨°nomes i de les prov¨ªncies afectades per la celebraci¨® d¡¯aquest¡± [refer¨¨ndum]. Igualment, quan regula el r¨¨gim del sufragi es refereix a l¡¯¡°¨¤mbit que correspongui a la consulta¡±, la qual cosa es complementa amb el que es disposa en l¡¯article 17.3 de la Llei que admet la possibilitat que ¡°el refer¨¨ndum afecti m¨¦s d¡¯una prov¨ªncia¡± o en l¡¯article 18.3 que admet la celebraci¨® del mateix ¡°en l¡¯¨¤mbit d¡¯una comunitat aut¨°noma¡±. Aquests preceptes permeten concloure que el Govern de l¡¯Estat, amb els requisits exposats, podria convocar un refer¨¨ndum nom¨¦s a Catalunya.

Aquest ¨¦s el marc legal vigent i, per tant, l¡¯¨²nic aplicable, tret que fos reformat per una majoria absoluta del Congr¨¦s dels Diputats. Per aix¨° cal que quan els dirigents pol¨ªtics apel¡¤lin a la via del refer¨¨ndum ho facin coneixent les seves actuals limitacions. En qualsevol cas, entre les opcions per abordar la crisi pol¨ªtica que viu Catalunya, com una reforma constitucional en sentit federal, el refer¨¨ndum ¨¦s una opci¨® leg¨ªtima ¨Cencara que generaria tensions indesitjables¨C per con¨¨ixer de forma directa, precisa i concloent la voluntat dels ciutadans. Per¨° ha d¡¯assumir inexcusablement el marc democr¨¤tic, vigent o reformat. El problema segueix pendent i exigir¨¤, abans o despr¨¦s, una soluci¨® adoptada democr¨¤ticament per ambdues parts. I no ha d¡¯ajornar-se gaire.

Carlos Jim¨¦nez Villarejo ¨¦s membre de Federalistes d¡¯Esquerres.