Mortadel¡¤lo i Filem¨® cobren 8 euros¡­ a la setmana

Quant cobren Mortadel¡¤lo i Filem¨®? Doncs vuit euros¡­ Per¨° no a l¡¯hora, no¡­ a la setmana. S¨ª, les retallades de sou i la precaritzaci¨® laboral tamb¨¦ han arribat a la T.I.A: el Ministeri els ha escanyat el pressupost, com ¨¦s ben visible a les 46 p¨¤gines de Jornalets m¨¦s aviat justets (Edicions B: tirada de 15.000 exemplars en castell¨¤; 2.600, en catal¨¤), el nou lliurament de les aventures dels m¨ªtics personatges creats el 1958 per Francisco Ib¨¢?ez.

La mis¨¨ria salarial comporta una obligada i tragic¨°mica pluriocupaci¨®, i els conseq¨¹ents enganys en l¡¯enunciat de les ofertes laborals, que arrenca ja a la portada (la feina d¡¯alta perruqueria no deixa de ser una poc glamorosa ocupaci¨® d¡¯esquilador de burros) i afecta tots els estrats de l¡¯ag¨¨ncia: Of¨¨lia fa hores extres de cabaretera en una revista musical de seixantines; el professor Bacteri, unes feinetes com a lampista i fins i tot el S¨²per agafa al vol unes supl¨¨ncies com a escombriaire. Mortadel¡¤lo i Filem¨® transportaran a peu ta¨¹ts d¡¯una funer¨¤ria, treballaran de valent al camp, destrossaran una obra de construcci¨® o traslladaran malalts sense ambul¨¤ncia per mitja Espanya.

La pluriocupaci¨® del c¨°mic t¨¦ molt de la realitat que vivien els espanyols als anys cinquanta. ¡°?s clar que ho vaig patir: treballava en un banc com a escarr¨¤s fins al migdia i despr¨¦s me n¡¯anava corrent a casa a dibuixar; ja estant en l¡¯ofici, he estat molt de temps sense vacances: vaig arribar a treure sis ¨¤lbums l¡¯any; quan fer 15 p¨¤gines d¡¯historieta a la setmana era gaireb¨¦ impossible, jo ja en feia vint¡­; per¨° avui no em sap gens de greu haver-ho fet¡±, comenta Ib¨¢?ez, pel que sembla incombustible malgrat els seus 80 anys ja ben complerts: aquest ja ¨¦s el seu tercer ¨¤lbum del 2016, despr¨¦s d¡¯El capo s¡¯escapa (en al¡¤lusi¨® a la fuga del Chapo Guzm¨¢n) i el sempre puntual especial quan hi ha uns Jocs Ol¨ªmpics: aquesta vegada, els de Rio de Janeiro.

En qualsevol cas, Ib¨¢?ez t¨¦ clar que les aventures de Mortadel¡¤lo i Filem¨® no estan al servei de la cr¨ªtica social: ¡°No ¨¦s la seva funci¨® ni hi penso; la seva ess¨¨ncia ¨¦s el gag generat per ells mateixos, el gag continuat, una mica copiat d¡¯aquell cel¡¤luloide ranci que veia de petit, els curts de Charlot, Harold Lloyd o La Pandilla,¡± enumera. A aix¨°, ens diu, hi afegeix algun personatge d¡¯actualitat, algun cameo gr¨¤fic, com ara un de Rajoy o de Barack Obama (Barrac Moixama en aquest ¨¤lbum), o m¨¦s d¡¯un gest de complicitat verbal, com ¨¦s ara treure a passejar un gossot d¡¯una potentada anomenada Koplovilla o la pres¨¨ncia d¡¯un executiu de sou milionari i posse?dor, ¨¦s clar, de targetes black. ¡°La seva pres¨¨ncia ¨¦s una excusa per justificar certa actualitat, per¨° nom¨¦s abordo temes pol¨ªtics o socials candents quan crec que duraran anys, com a El Tesorero, sobre B¨¢rcenas, o Eleccions!; el dels jornalets, desgraciadament, va en aquesta l¨ªnia: estarem aix¨ª temps¡±.

Els meus personatges no estan al servei de la cr¨ªtica social: no ¨¦s la seva funci¨® ni penso en aix¨°; la seva ess¨¨ncia ¨¦s el gag generat per ells mateixos

Tot i ser, com etziba ell amb humor, ¡°a l¡¯Estaci¨® Terminus, esperant entrar en la via del desballestament¡±, admet Ib¨¢?ez que el sector viu un moment daurat com mai l¡¯havia tingut abans; i aqu¨ª s¡¯emmarca el preg¨® de Javier P¨¦rez And¨²jar, que el va citar, tot reivindicant la cultura popular, entre molts altres del gremi: ¡°Li he de donar les gr¨¤cies per parlar de nosaltres; anys enrere, aquest reconeixement no existia: els Escobar,Pe?arroya, Cifr¨¦, Raf... ¨¦rem invisibles per als mitjans¡±. I ja instal¡¤lat en la nost¨¤lgia, t¨¦ un record per a V¨ªctor Mora, mort l¡¯estiu passat: ¡°Un home extraordinari: el vaig con¨¨ixer al diari La Prensa, una cap?alera de l¡¯anomenada Prensa del Movimento; el seu Capit¨¢n Trueno ¨¦s gaireb¨¦ coetani del meu Mortadel¡¤lo; despr¨¦s em va ajudar molt en els meus inicis a Bruguera¡±.

Tamb¨¦ agraeix el recent¨ªssim t¨ªtol de Ramblista d¡¯Honor: ¡°?s el passeig per excel¡¤l¨¨ncia de Barcelona; de petit hi anava molt perqu¨¨ tenia un amic que hi vivia i encara recordo quan s¡¯hi podia c¨®rrer, abans que l¡¯ex¨¨rcit d¡¯ocupaci¨® del turisme el deix¨¦s intransitable.¡± En realitat, algun gest de complicitat t¨¤cit amb Barcelona hi sol haver sovint a les seves obres; aix¨ª, a Jornalets..., hi ha refer¨¨ncies a les llargues obres de la L¨ªnia 9 del metro i hi apareixen uns manters africans (pres¨¨ncia pol¨¨mica a la capital catalana), a qui Mortadel¡¤lo i Filem¨®, treballant en el servei de neteja municipal, tiren les seves coses a un cami¨® d¡¯escombraries confonent-les amb una bossa d¡¯escombraries.

En la propera aventura, Ib¨¢?ez situar¨¤ Mortadelo i Filem¨® en un hipermercat de poble encadenant gags, clar, en cadascuna de les seccions del centre comercial

Infatigable, Ib¨¢?ez ja est¨¤ rumiant la nova aventura llarga (s¡¯acosta ja a les 200) dels seus dos desastrosos agents: ¡°Abans d¡¯acabar una historieta ja estic pensant en la seg¨¹ent¡±, admet. Sembla que els ubicar¨¤ en un hipermercat de poble encadenant gags, ¨¦s clar, en cadascuna de les seccions del centre comercial. Respira una mica perqu¨¨ el gui¨® sempre ha estat la faceta que m¨¦s l¡¯ha amo?nat: ¡°?s m¨¦s important que els dibuixos: si no funciona, est¨¤s condemnat al frac¨¤s¡±, resumeix. Un cop t¨¦ el tema i el male?t gui¨®, ataca la part gr¨¤fica: ¡°Comen?o a fer gags sobre ells, les primeres vinyetes.¡± Despr¨¦s ve all¨° de passar-ho ja a un paper en blanc formal ¡°i llavors refaig la idea si cal i veig, amb el llapis a la m¨¤, qu¨¨ no funciona¡±. I a continuaci¨® toca passar-los a tinta, ¡°procurant que els dibuixos no siguin plans, que surtin de la p¨¤gina, com si tinguessin relleu.¡± Nom¨¦s llavors ¨¦s quan Ib¨¢?ez admet que comen?a a delegar: ¡°Molts dibuixants joves no saben crear hist¨°ries, per¨° s¨ª passar molt b¨¦ a tinta¡±.

A donar-hi color ja fa molt de temps que Ib¨¢?ez no s¡¯hi dedica. ¡°A Bruguera, quan en parlava, em deien: ¡®No es preocupi, d¡¯aix¨° ja s¡¯encarreguen al taller¡¯. I quan els feia veure que en una p¨¤gina una jaqueta era verda, en una altra ja era blava i en la seg¨¹ent, rosa, em contestaven: ¡®No res, home, nimietats, tot es ven; vost¨¨ a crear i a crear'¡±. I aix¨° ¨¦s el que continua fent.