Un hereu reial entre flors prestades

Carles Enric de Borb¨®-Parma t¨¦ 5 mesos i ja ¨¦s l¡¯hereu dels carlins a la Corona espanyola. Holand¨¨s com els seus pares, Carles Enric ha estat presentat als seus fidels aquest dissabte a Barcelona. Un centenar de carlins han assistit al monestir de Santa Anna a la missa en honor al seu Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries ¨CElionor ¨¦s una usurpadora, tal com repetien els assistents¨C. El ritual, molt senzill, ha tingut un regal involuntari: les flors de la Marta i en Joaqu¨ªn.

La Marta i en Joaqu¨ªn s¡¯han casat a Santa Anna just abans de la celebraci¨® carlista. Els nuvis estaven decebuts amb la parr¨°quia del monestir. Un mes abans de la boda els van informar sobtadament que avan?aven l¡¯hora de la cerim¨°nia perqu¨¨ havia sorgit un assumpte cabdal d¡¯¨²ltima hora. Aquest assumpte era la missa d¡¯acci¨® de gr¨¤cies per a Carles Enric. La Marta i en Joaqu¨ªn van haver d¡¯informar dels canvis a corre-cuita als convidats. El moss¨¨n del monestir tamb¨¦ els va demanar que deixessin les flors de la boda, que les podrien recollir dilluns, perqu¨¨ les podria utilitzar per a la missa seg¨¹ent.

El passad¨ªs central de l¡¯esgl¨¦sia feia patxoca amb una desena de torres de plantes d¡¯en Joaqu¨ªn i la Marta. L¡¯altar encara feia m¨¦s goig amb un gran centre de flors blanques. La roba de Carles Enric, blanca i vermella, els colors de la creu carlina de Sant Andreu, conjuntava perfectament amb les flors de l¡¯altar. Els carlins tenien previst des del juliol que la missa se celebr¨¦s a la catedral de Barcelona. A finals de setembre van anunciar el canvi d¡¯ubicaci¨®: ¡°Despr¨¦s de la conversa amb la di¨°cesi de Barcelona, i analitzar diverses circumst¨¤ncies, hem acordat realitzar els actes al monestir de Santa Anna, en comptes de la catedral¡±. Les circumst¨¤ncies, segons Miguel Saralegui, procedent de Navarra, ¨¦s que la Casa Reial dels usurpadors ¨C¨¦s a dir, el rei Felip V¨C ha pressionat l¡¯arquebisbat per no permetre la cerim¨°nia en un indret tan insigne com la catedral. Saralegui tamb¨¦ afirma que el bateig del nen va ser a Parma i no a Barcelona per pressions de la Sarsuela. Dos clergues que han arribat tard a la missa, procedents de la catedral, han assegurat a aquest diari que el canvi d¡¯ubicaci¨® s¡¯explica perqu¨¨ el mateix dia i a la mateixa hora hi havia una cerim¨°nia de tres hores d¡¯ordenament de cavallers del Sant Sepulcre. Curiosament, el monestir de Santa Anna ¨¦s la seu a Barcelona de l¡¯Orde del Sant Sepulcre.

Saralegui t¨¦ 61 anys i ¨¦s carl¨ª per her¨¨ncia familiar: ¡°Jo s¨®c carleshuguista com el meu pare ¨CCarles Hug ¨¦s l¡¯avi de Carles Enric¨C; jo ja no voto perqu¨¨ a Navarra no tenim un partit carl¨ª com cal¡±. Saralegui recorda quan a la d¨¨cada dels seixanta, a l¡¯aplec de Montejurra, s¡¯hi reunien 100.000 persones: ¡°Ara amb prou feines som 300¡±. Saralegui em presenta en Manuel Fern¨¢ndez, representant del Partit Carl¨ª del Pa¨ªs Valenci¨¤ (PCPV). Fern¨¢ndez insisteix que ells s¨®n el carlisme modern, el no tradicionalista ¨Ci menys vinculats a l¡¯ultradreta¨C. Fern¨¢ndez reitera que ¡°el dinastisme no t¨¦ l¨°gica sense contingut pol¨ªtic¡±. Assegura que el PCPV ¨¦s socialista i popular: ¡°El carlisme comparteix la causa dels exclosos. Les terres comunals les privatitzen els liberals. Som un moviment d¡¯arrel popular¡±. Saralegui continua el seu rep¨¤s particular de la hist¨°ria recordant que el carlisme ha anat de derrota en derrota: ¡°Fins i tot una guerra que guanyem, la del 36, la perdem perqu¨¨ Franco ens purga, ens fa fora¡±. La fam¨ªlia reial descendent de Carles Maria Isidre va ser expulsada d¡¯Espanya per Franco el 1968.

El petit Carles Enric no deixava de plorar durant la cerim¨°nia i la minyona, una noia asi¨¤tica, havia de gronxar-lo al final de l¡¯esgl¨¦sia. Carles Enric ¨¦s l¡¯hereu carl¨ª de la Corona espanyola gr¨¤cies a la llei s¨¤lica que li d¨®na privilegis per davant de les seves dues germanes. Carles Enric t¨¦ un germ¨¤, un fill fora del matrimoni del seu pare, Carles Xavier. La mare de Carles Enric ¨¦s la periodista holandesa Anna Maria Gualth¨¦rie. El padr¨ª de Carles Enric ¨¦s el rei Guillem d¡¯Holanda, cos¨ª de Carles Xavier.

Melindros per al llop de Carles VII

El petit seguici holand¨¨s que acompanyava la fam¨ªlia reial llu?a una eleg¨¤ncia burgesa molt diferent del costumisme i l¡¯olor de roba vella dels seus fidels espanyols, molta gent gran que estava encantada d¡¯explicar aventures del passat. Relats com els que explica Pere Gual, un jubilat de Badalona i cavaller de l¡¯Orde de la Legitimitat Proscrita. Gual m¡¯explica que el cresp¨® de la medalla ¨¦s de color verd i negre en senyal de dol i d¡¯esperan?a. Gual fa companyia a Frederic Manel, cavaller amb medalla com ell i votant del PCPV. La creu de cavaller la hi va lliurar Carles Xavier en persona el 2012 en un acte a Tarragona. El besavi del Manel va lluitar a les ordres de Carles VII al Maestrat durant la III Guerra Carlista. Gual, en sentir parlar del pretendent carl¨ª, demana si alg¨² sap com es deia el gos de Carles VII. ¡°Le¨®n¡±, respon un altre valenci¨¤. Gual afegeix que Carles VII tenia un llop domesticat que va portar a Estella en una reuni¨® amb el llegendari guerriller Francesc Savalls. ¡°Carles VII va fer portar uns melindros i Savalls pensava que eren per a ell, per¨° no, el rei va donar els melindros al llop¡±.