Tres vegades in¨²til

Es podria pensar que ara, amb bona part de la Sagrada Fam¨ªlia feta, ja no hi ha temps per intervenir. Penso que, encara que per a algunes coses ja es fa tard, l¡¯Ajuntament de Barcelona hauria de tenir una informaci¨® clara i precisa del que s¡¯est¨¤ fent i com s¡¯est¨¤ fent. La Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s l¡¯¨²nica obra de Barcelona que s¡¯est¨¤ construint sense llic¨¨ncia perqu¨¨ l¡¯argumentaci¨® de la junta del temple que tenen el perm¨ªs inicial de Sant Mart¨ª de Proven?als, si ¨¦s que ¨¦s aix¨ª, no ¨¦s admissible. Cal que l¡¯Ajuntament incideixi amb for?a davant la ciutadania. No ¨¦s admissible que s¡¯hagi deixat la iniciativa a la junta constructora del temple. Es podria preguntar una cosa ben senzilla per¨° de sentit com¨²: on s¨®n els pl¨¤nols del projecte? Els volen ensenyar, si us plau?

Segueixo pensant que, al seu moment, s¡¯hauria d¡¯haver optat per preservar el que s¨ª que va fer Gaud¨ª, que ¨¦s, precisament, el que gaireb¨¦ no es podr¨¤ apreciar quan el temple estigui acabat. Segurament, per a qualsevol arquitecte, era molt dif¨ªcil interpretar Gaud¨ª i seguir amb la construcci¨®. Passada la Guerra Civil, Barcelona ja tenia arquitectes capacitats que haurien pogut trobar una proposta radicalment diferent, com Coderch o Sert, per exemple. Lluny de plantejar una idea trencadora, tot va quedar en mans de la jerarquia de l¡¯Esgl¨¦sia. El resultat ha estat un disbarat, perqu¨¨ no es pot qualificar d¡¯una altra manera que es faci una esgl¨¦sia monumental en ple segle XX. Despr¨¦s, ja en democr¨¤cia, ning¨² va tenir ganes d¡¯enfrontar-se a l¡¯Esgl¨¦sia.

El projecte inicial de Gaud¨ª ja est¨¤ completament perdut i els criteris d¡¯interpretaci¨® que fa la junta constructora s¨®n falsos, encara que ho facin de bona fe. I no nom¨¦s arquitect¨°nicament, perqu¨¨ el que pretenia ell amb la Sagrada Fam¨ªlia era donar un servei important a la ciutat. Davant d¡¯aix¨°, ens trobem davant d¡¯un per¨ªmetre tancat al qual nom¨¦s es pot entrar pagant.

I ¨¦s, a m¨¦s, in¨²til des del punt de vista arquitect¨°nic, urban¨ªstic i social. Des de l¡¯arquitectura, perqu¨¨ l¡¯obra no respon al que pretenia Gaud¨ª. Urban¨ªsticament, perqu¨¨ s¡¯integra malament en l¡¯espai urb¨¤ en el qual es troba, i socialment perqu¨¨ la prioritat d¡¯un conjunt arquitect¨°nic i urban¨ªstic tan important com la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s que respongui a les necessitats de la gent. I en aquest punt la realitat ¨¦s estrictament la contr¨¤ria. En aquesta tessitura, plantejar-se, a m¨¦s, si s¡¯ha de seguir endavant amb el projecte de la rambla d¡¯acc¨¦s que suposaria una expropiaci¨® gegantina, resulta un altre disbarat. ?s de suposar que els nous temps socials i econ¨°mics han de fer m¨¦s cas de les necessitats reals del ciutad¨¤, dels seus problemes fonamentals. ?s clar que a Barcelona hi ha molts problemes, i m¨¦s urgents, per destinar recursos p¨²blics abans que a la Sagrada Fam¨ªlia.

Oriol Bohigas ¨¦s arquitecte.

* L¡¯article ¨¦s un extracte d¡¯una conversa mantinguda amb EL PA?S.