L¡¯Espanya que porta pistola

El Fernando mira a banda i banda de la terrassa del bar on esmorza, s'obre una mica l'americana i ensenya una petita arma enfundada en un cintur¨® de pell marr¨® lligat a l'abdomen. ?s una Glock de 9 mm i la porta per seguretat. ?s joier i fa uns anys va patir diversos atracaments violents, per aix¨° la Gu¨¤rdia Civil li va concedir la llic¨¨ncia que li permet portar una pistola com a autodefensa. No li agrada, explica. Pesa, sempre n'ha d'estar pendent, no pot beure i li recorda les males experi¨¨ncies del passat. Per¨° admet que aix¨ª se sent m¨¦s segur. El Fernando ¨Cdemana apar¨¨ixer amb un nom fals¨C ¨¦s un dels prop de 8.000 espanyols amb llic¨¨ncia per anar armat pel carrer. Per¨° el perm¨ªs B, que expedeix la Gu¨¤rdia Civil, es concedeix nom¨¦s en aquells casos en qu¨¨ l'amena?a est¨¤ contrastada. Solen ser pol¨ªtics, joiers, armers, magistrats, algun futbolista o exmilitars.

Ells s¨®n els ¨²nics ¨Cal marge dels cossos de seguretat¨C que poden passejar pel carrer amb una pistola, sempre que la duguin amagada. Per¨° Espanya t¨¦ avui registrats tres milions d'armes en mans de civils, 1,1 milions de ciutadans, la majoria de les quals s'utilitzen per a la ca?a major i menor, el tir ol¨ªmpic o el col¡¤leccionisme. L'inventari, que actualitza cada mes la Intervenci¨® Central d'Armes i Explosius (ICAE) de la Gu¨¤rdia Civil, recull detalladament el tipus d'aparell i la regi¨® on es troba el propietari. D'aquesta manera, si es mesura en nombre total d'armes, Andalusia ¨¦s la regi¨® que en t¨¦ m¨¦s exemplars, amb 611.987 (la majoria s¨®n carrabines), i Melilla, amb 399, ¨¦s on n'hi ha menys. No obstant aix¨°, si s'analitza en funci¨® del nombre d'habitants, les comunitats m¨¦s armades s¨®n Extremadura, Castella-la Manxa, Navarra i La Rioja. La regi¨® que concentra m¨¦s pistoles amb llic¨¨ncia per a l'autodefensa, com la que t¨¦ el Fernando, ¨¦s Madrid. ¡°?s perqu¨¨ es tracta d'una zona amb acumulaci¨® de c¨¤rrecs p¨²blics¡±, assenyalen des de la Gu¨¤rdia Civil.

L'inventari tamb¨¦ inclou rareses, com el nombre de ballestes que hi ha a Espanya (1.647), i Andalusia ¨¦s de nou on n'hi ha m¨¦s, i Ceuta i Melilla s¨®n les ¨²niques comunitats aut¨°nomes on no n'hi ha cap registrada. Tamb¨¦ destaquen zones especialment propenses al tir ol¨ªmpic, com Ast¨²ries (4 armes per cada 1.000 habitants) o Catalunya (2 per cada 1.000 habitants).

Per¨° Espanya ¨Cset¨¨ exportador mundial d'armament¨C ¨¦s un dels pa?sos amb una regulaci¨® m¨¦s restrictiva a la Uni¨® Europea respecte a l'acc¨¦s a les armes. De fet, es troba en la meitat de la taula d'¨¤mbit mundial (a la posici¨® 61 de 178 pa?sos, segons l'organitzaci¨® l'enquesta referencial de Small Arms Survey) en la taxa d'armes per habitant (1 per cada 10 ciutadans) i en la part m¨¦s baixa del r¨¤nquing europeu, que lideren Finl¨¤ndia, Alemanya i Fran?a. Per¨° l'associaci¨® Anarma ¨Cque vindria a ser com l'associaci¨® del rifle dels Estats Units en versi¨® espanyola i que t¨¦ uns 2.000 socis¨C considera que s'hauria d'obrir m¨¦s el filtre i s'hauria d'equiparar la regulaci¨® a la de pa?sos com la Rep¨²blica Txeca, on ¨¦s possible accedir a una arma per a la defensa personal superant uns ex¨¤mens reglats i aportant els certificats d'antecedents corresponents.

Per aix¨° aqu¨ª alguns dels que no han aconseguit el perm¨ªs B (autodefensa) i se senten amena?ats opten per tenir una arma de tir esportiu a casa (n'hi ha unes 70.000 a Espanya) i acudir regularment al club perqu¨¨ segelli el document que exigeix la Gu¨¤rdia Civil i que en restringeix l'¨²s per a aquesta finalitat. Anarma?alerta que la compra d'aquest tipus de pistoles s'ha disparat a causa de les restriccions per a l'autodefensa. Per¨° la policia i els armers recorden que utilitzar una arma de tir com a defensa personal pot implicar seriosos problemes. ¡°?s que la llic¨¨ncia B no l'aconsegueix pr¨¤cticament ning¨². La seva concessi¨® ¨¦s una mica arbitr¨¤ria i es donen paradoxes. De vegades l'hem demanat per a dones que han patit viol¨¨ncia dom¨¨stica o propietaris de negocis perillosos i l'han denegat¡±, assenyala Javier Arn¨¢iz, president d'Anarma, a qui tamb¨¦ li van denegar aquest perm¨ªs.

La restricci¨® t¨¦ una filosofia clara. Malgrat que les estad¨ªstiques no sempre ho avalen, la UE i diverses associacions consideren que ¨¦s freq¨¹ent la relaci¨® entre la taxa d'armes i el risc d'homicidis per armes de foc (1.000 l'any dins de les seves fronteres) i atemptats. De fet, cinc dies despr¨¦s dels successos de Par¨ªs el novembre del 2015, que van provocar 132 morts, la Comissi¨® Europea va presentar una proposta per reformar la Directiva d'armes de foc civils, i una de les futures mesures suposaria la prohibici¨® de les armes semiautom¨¤tiques compreses en la categoria B7: curtes i llargues.

Anarma i les altres associacions europees del mateix ¨¤mbit han posat el crit al cel perqu¨¨ la prohibici¨® afectaria directament esportistes i ca?adors, que fan servir aquests rifles per a la ca?a major. De fet, aquesta associaci¨® va calcular que m¨¦s de 100.000 unitats a Espanya es veurien afectades (passarien a ser confiscades). ¡°En lloc d'atacar el mercat negre, que ¨¦s d'on v¨¦nen les armes de terroristes, ataquen el mercat regulat¡±, critiquen des d'Anarma. Per¨° una mica m¨¦s tard es va adoptar tamb¨¦ un reglament per homogene?tzar la manera en qu¨¨ es desactiven aquests artefactes als diferents Estats membres. I aquesta s¨ª que ¨¦s una de les principals llacunes de les quals es beneficia el mercat negre i que pot estar relacionada amb els atemptats.

El problema principal a la UE ¨¦s que hi ha una mena de buit legal que permet comprar, com a simples objectes de col¡¤lecci¨®, armes desactivades a pa?sos amb antics conflictes armats del nord d'?frica (a l'actual Estat fallit de L¨ªbia Gaddafi va arribar a incentivar la compra de kal¨¤ixnikovs entre les fam¨ªlies), rep¨²bliques exsovi¨¨tiques i els Balcans. Les armes utilitzades en els atemptats del novembre passat a Par¨ªs procedien d'estocs desactivats dels Balcans; les que es van utilitzar per a la matan?a al setmanari Charlie Hebdo uns mesos abans van sortir del mercat negre d'armes inutilitzades d'Eslov¨¤quia. Transformar-les altre cop en armes letals ¨¦s relativament f¨¤cil i la regulaci¨® sobre el que es considera un arma desactivada ¨¦s for?a heterog¨¨nia als diferents pa?sos de la UE. No obstant aix¨°, poden circular lliurement d'un pa¨ªs a l'altre.

El cost en origen d'una arma de guerra convertida en detonadora ¨¦s d'uns 500 euros, per¨° una vegada modificada o reactivada pot arribar a valer entre 2.000 i 2.500 euros. Els principals focus detectats recentment es troben en pa?sos de l'Est, per¨° d'aquest tipus de tallers tamb¨¦ n'hi ha a Espanya. En l'operaci¨® Taronja, de l'abril del 2015, se'n va desmantellar un a Alacant dedicat a rehabilitar les armes procedents d'Eslov¨¤quia. Se'n van intervenir un centenar, entre les quals hi havia fusells d'assalt AK-47 i subfusells VZ61, VZ25 i Rak PM63; procedien del mateix lloc que les armes utilitzades pels terroristes dels atemptats de Par¨ªs de gener del 2015 i que les utilitzades en l'atemptat contra el tren Thalys que feia el trajecte Holanda-Fran?a a l'agost d'aquell mateix any.

Passa el mateix amb les armes de salva ¨Cles detonadores que s'utilitzen per a competicions esportives o per a rodatges¨C, per les quals a Espanya nom¨¦s cal presentar un DNI en el moment d'adquirir-les. Transformar-les en una arma letal ¨¦s bastant senzill (se sol canviar el can¨® i la recambra) i en els ¨²ltims temps han caigut moltes bandes precisament dedicades a aix¨°. Un dels casos m¨¦s medi¨¤tics va ser el del suposat ambaixador a Espanya de Corea del Nord, Cao de Ben¨®s, que va ser detingut despr¨¦s de rebre a casa dos detonadores: una Zoraki 917 Black de nou mil¡¤l¨ªmetres i una altra Zoraki 906 crom semiautom¨¤tica. Les dues havien estat transformades i estaven a punt per disparar. Per¨° ?lvarez creu que es tracta d'una pr¨¤ctica arriscada i poc freq¨¹ent. ¡°Si vols perdre els dits i la m¨¤, fes-ho. ?s clar que es pot fer. Tamb¨¦ pots anar a comprar una canonada i ficar-hi un cartutx de ca?a a dins, per¨° te la jugues¡±, assenyala. Tot i aix¨ª, la Gu¨¤rdia Civil ha confiscat unes 500 pistoles detonadores trucades en els ¨²ltims dos anys.

A les vitrines de l'armeria Ravell, al carrer Diputaci¨® de Barcelona, hi ha algunes d'aquestes r¨¨pliques. Cap sembla que sigui gaire mort¨ªfera. Perqu¨¨ puguin matar s'han de modificar extensament. La Sara, propiet¨¤ria d'un establiment que va obrir el 1939 i que avui s'est¨¤ especialitzant en seguretat a causa del lent declivi del m¨®n de la ca?a, mostra una petita Glock negra de 9mm que acaba de treure de la caixa forta. Aquesta s¨ª que ¨¦s real i ¨¦s una de les preferides dels policies per a la segona arma a la qual tenen dret. ¡°Aquest comen?a a ser un client predominant. El ca?ador est¨¤ envellint i s'est¨¤ perdent tradici¨®. Pel que fa a les llic¨¨ncies B, pot ser que en faci una l'any¡±, assenyala. Tant ella com Roca, el president del gremi d'armers, podrien portar una arma a sobre, per¨° cap dels dos ho fa. ¡°Aquest ¨¦s un pa¨ªs prou segur i jo, de moment, no em sento amena?at¡±, assenyala Roca.