Iceta i les formigues

Miquel Iceta ha guanyat les prim¨¤ries del PSC. Pocs dies abans va ser entrevistat per les formigues de l¡¯Hormiguero i el dissabte publicava al seu blog i a Twitter un haiku de Seiho Awano (1899-1992) que diu: ?oh, se diria que la fila de hormigas se va torciendo...!.. M¨¦s d¡¯un diari el va esmentar, per¨° sense hermen¨¨utica sobre la seva intenci¨® .

Avui, Ara editorialitza que Iceta t¨¦ ra¨® quan afirma que facilitar la investidura de Rajoy pot invalidar durant molt temps el paper del PSOE com a alternativa de govern. El partit catal¨¤ est¨¤, diu, entre l¡¯espasa i la paret: el seu ¡°no¡± pot suposar una crisi amb el PSOE; l¡¯abstenci¨® ferir¨¤ de mort el seu projecte. ¡°EL PSC ha d¡¯assumir que els interessos del PSOE s¨®n, en aquests moments, contraposats als seus¡±. L¡¯editorial d¡¯El Peri¨®dico (¡°El PSC revalida la via Iceta¡±) considera que la recuperaci¨® del PSC dependr¨¤ de l¡¯habilitat d¡¯Iceta, ¡°que ¨¦s gran¡±, i tamb¨¦ dels errors que pugui cometre el partit que prepara Ada Colau, amb el qual en el pr¨°xim cicle electoral es disputar¨¤ l¡¯hegemonia de l¡¯esquerra. Elpuntavui veu la vict¨°ria d¡¯Iceta com la vict¨°ria de la continu?tat. ¡°El marge estret de la votaci¨® (54% Iceta, 46% Parlon) planteja el repte de la cohesi¨® interna que els dos candidats s'han esfor?at a donar per assolit, per¨° que hauran de construir amb fets concrets a partir d'ara, i tamb¨¦ consolida l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet en una posici¨® privilegiada per assumir el lideratge del partit a mitj¨¤ termini¡±.

A l¡¯Abc, Mart¨ªn Prieto critica que Iceta es pensi que ¨¦s Franz Josef Strauss del CSU de l¡¯estat federat bavar¨¨s i enyora que el PSOE no obr¨ªs a temps el seu propi reclutament a Catalunya ¡°reduint el PSC a excresc¨¨ncia del nacional-pujolisme¡±. A l¡¯editorial afirma que el PSC, amb la seva estrat¨¨gia err¨¤tica, contribueix a llastar ¡°el projecte socialista nacional¡±, un PSOE que necessita els vots del PSC. Alex S¨¤lmon sost¨¦ que un PSC negant Rajoy ¨¦s un partit que no va contra Rajoy sin¨® contra l¡¯enemic interior. Al cant¨® d¡¯aquest article, una nota sense firma es titula: ¡°El PSC no ha de tibar massa la corda amb el PSOE¡±. Cayetana ?lvarez de Toledo, al mateix diari, assegura que el que destrueix el PSOE no ¨¦s l¡¯abstenci¨® davant de Rajoy sin¨® el nacionalisme.

El diumenge, un cop coneguda la seva vict¨°ria sobre N¨²ria Parlon, alguna portada ja marcava la lectura principal dels resultats. El Mundo obria dient que ¡°Iceta guanya les prim¨¤ries i crida a la rebel¡¤li¨® contra el PSOE¡±. L¡¯Abc deia que ¡°El nou PSOE rep amb desconfian?a el triomf del ¡°sanchista¡± Iceta¡±. A l¡¯editorial (¡°El PSC, un problema pel socialisme¡±) assegurava que el socialisme espanyol t¨¦ llogada la seva marca a Catalunya a l¨ªders que ¡°actuen m¨¦s com a nacionalistes disfressats que com a socialistes catalanistes¡±.

L¡¯editorial de La Vanguardia considerava que el PSC ha estat presentat com un partit amb dues ¨¤nimes. Uns ho veuen com un vici, per¨° tamb¨¦, deia el diari, pot ser una virtut, una mostra de sensibilitat polifac¨¨tica. ¡°En aquest sentit, creiem que el PSOE ha d¡¯intentar donar aire al PSC i en cap moment tractar de sotmetre¡¯l a una disciplina f¨¨rria¡±. Primer perqu¨¨ a Catalunya les coses es veuen m¨¦s enll¨¤ del blanc i negre i perqu¨¨ una rendici¨® incondicional del PSC al PP perjudicaria les seves possibilitats de recuperaci¨®. Lola Garc¨ªa, al mateix diari i dia, defensava que el PSC no t¨¦ m¨¦s remei que votar ¡°no¡± a Rajoy si no vol sucumbir v¨ªctima del vot de c¨¤stig i de la dura compet¨¨ncia del nou partit d¡¯Ada Colau. Isabel Garc¨ªa Pagan sostenia que si el PSOE vol tornar a la Moncloa li cal una proposta que permeti al PSC recuperar la personalitat pr¨°pia. Maiol Roger (Ara) escrivia que el PSC havia triat resistir abans que remuntar. ¡°Iceta t¨¦ experi¨¨ncia, intel¡¤lig¨¨ncia, ¨¦s valorat per propis i aliens i n¡¯ha vist de tots colors. Els militants li han donat perm¨ªs per ballar en el repte m¨¦s dif¨ªcil, per¨° si no aconsegueix canviar la m¨²sica, el pr¨°xim tema pot ser la marxa f¨²nebre¡±.

Als perfils sobre el guanyador, El Mundo recordava que Iceta ha passat per totes les habitacions dels socialisme espanyol i catal¨¤. Abc considerava que el seu federalisme radical ha cohesionat el partit aparentment, per¨° tamb¨¦ subratllava que si fracassa la f¨®rmula federal proposa una ¡°via canadenca¡±. Ra¨²l Montilla (La Vanguardia) el definia com de verb ¨¤gil, r¨¤pid de reflexos, bon estratega i coneixedor de l¡¯art de les conspiracions. Per¨°, sobretot, ¨¦s pactista, ir¨°nic i amb bon humor, que sempre ha estat a l¡¯ombra dels l¨ªders del PSC fins que li va tocar assumir el lideratge. Era l¡¯¨²nic, diu un an¨°nim dirigent socialista, que podia acabar amb els enfrontaments.

Jos¨¦ Antich escriu (Elnacional.cat) que Parlon ho tenia dif¨ªcil. ¡°Iceta li havia tancat el cam¨ª. Si se n'anava molt a l'esquerra picant l'ullet a Podem, perdia la centralitat en el PSC. Si s'obria a modificar la posici¨® del partit en el dret a decidir, espantava bona part de la milit¨¤ncia. I si es quedava imm¨°bil, guanyava Iceta, que ¨¦s el que al final ha passat¡±.

Sara Gonz¨¢lez (Naci¨® Digital) defineix Iceta com un gat vell dins del PSC ¡°que ha tingut m¨¦s vides pol¨ªtiques que cap altre dirigent i que ha apr¨¨s a moure's sigil¡¤losament i amb encert per molt enfangat que fos el terreny. Miquel Iceta (Barcelona, 1960) ha caigut dempeus de nou i ha guanyat les prim¨¤ries del PSC contra N¨²ria Parlon. (...) Aix¨° de la pol¨ªtica ¨¦s com els cavallets de la fira. De vegades et toca anar al cotxe de bombers i d¡¯altres al porquet, per¨° l¡¯important ¨¦s no baixar-ne", deia un estret col¡¤laborador d'Iceta quan fa dos anys va agafar les regnes del partit (ell deia que seria un primer secretari "de transici¨®") despr¨¦s de la dimissi¨® de Pere Navarro¡±.

Un apunt. Aquest dilluns se celebra el 30 aniversari de la nominaci¨® de Barcelona com a seu dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992. Una commemoraci¨® que ha tingut el pr¨°leg pol¨¨mic de retirar, per ordre d¡¯Ada Colau, el nom de Juan Antonio Samaranch d¡¯una escultura que va regalar a la ciutat. Joan Oll¨¦ (El Peri¨®dico, 15 octubre) es preguntava qu¨¨ hauria fet l¡¯actual consistori amb el llegat de Francesc Camb¨®, finan?ador de l¡¯aixecament franquista amb les mateixes pessetes que va pagar la col¡¤lecci¨® Bernat Metge. Vicent Partal, a Vilaweb, afirma que els Jocs, al costat de les coses positives, ¡°van ser tamb¨¦ una gran operaci¨® especulativa, van impulsar un intent d¡¯espanyolitzaci¨® que no va reeixir del tot per¨° que fou ben intens, van servir per a enaltir el feixista Samaranch¡±. A l¡¯Ara, Albert Om recorda que la capella ardent de Samaranch es va instal¡¤lar al Palau de la Generalitat. ¡°?s interessant intentar imaginar qu¨¨ hauria passat en aquests moments¡±. Despr¨¦s d¡¯afirmar que no es tenen not¨ªcies de cap altre catal¨¤ amb tantes responsabilitats durant la dictadura que, en democr¨¤cia, hagi contribu?t de manera tan notable al progr¨¦s d¡¯una ciutat, es pregunta: ¡°Com es gestiona aix¨°?¡±. Mem¨°ria hist¨°rica ¨¦s commemorar aquests dies el seu paper decisiu en la nominaci¨® ol¨ªmpica i mem¨°ria hist¨°rica tamb¨¦ hauria de ser recordar, amb noms i cognoms, el mal que va fer la dictadura en aquest pa¨ªs. I aix¨° no s¡¯ha fet mai, escriu Om. Un editorial de La Vanguardia (17 octubre) recorda que tots van sumar forces, deixant de banda difer¨¨ncies, per aconseguir aquell objectiu. ¡°?s per aix¨° que els menyspreus que ara es puguin dedicar a alguns no parlen malament dels qui els reben, sin¨® dels qui els emeten. Aquests ¨²ltims no han rendit a la ciutat, fins avui, serveis ni de bon tros comparables¡±