El CCCB, parad¨ªs del sexe i el plaer

El nonagenari Hugh Hefner, director i propietari de Playboy , ha vestit la major part de la seva vida, des del mat¨ª fins a la nit, bat¨ª. No ha hagut d¡¯arreglar-se per anar a treballar perqu¨¨ ha dirigit la seva revista i els seus negocis des del seu enorme llit giratori i tecnificat. Hi ha mantingut les seves reunions, concedit entrevistes, rebut les visites, hi ha menjat, hi ha dormit, s¡¯hi ha drogat i, per descomptat, hi ha fet l¡¯amor, de manera desenfrenada com se li suposa al fundador de l¡¯empori playboy, tota una icona i defensor de la revoluci¨® sexual i de la llibertat personal. El superllit de Hefner (una reproducci¨® a escala natural), oposada al tradicional llit inventat al segle XVIII, lloc dominant en la nostra manera de practicar el sexe, ¨¦s una de les estrelles de l¡¯exposici¨® ¡°1000 m² de desig¡± que obre les portes al CCCB per mostrar com s¡¯han projectat, constru?t i imaginat els espais i les arquitectures per al sexe en la societat occidental des del segle XVIII, moment en el qual va n¨¦ixer el concepte d¡¯intimitat.

Mai se li havien dedicat tants metres al plaer en un museu. Des de temples imaginats per al sexe, fins a apps per practicar cibersexe, passant per sexshops, un club de carretera, una sauna, una cambra fosca gai, discoteques, bars, masmorres o espais BDSM. Tots tenen el seu espai en aquesta arriscada mostra que gira entorn d¡¯una de les necessitats m¨¦s generalitzades (juntament amb el menjar) de l¡¯¨¦sser hum¨¤: el plaer, el desig i el sexe. ¡°?s una exposici¨® densa, ben documentada, encara que tamb¨¦ l¨²dica i juganera, perqu¨¨ no es pot explicar la contemporane?tat sense parlar de sexe¡±, va aclarir el director del centre Vicen? Villatoro, en pres¨¨ncia de les dues comiss¨¤ries Ad¨¦la?de de Caters i Rosa Ferr¨¦.

Ferr¨¦, tamb¨¦ cap d¡¯exposicions del CCCB, va comen?ar aclarint el que no ¨¦s la mostra: ¡°no parla dels espais normatius on es pr¨¤ctica el sexe, com ¨¦s el llit del matrimoni. Tampoc d¡¯edificis f¨¤l¡¤lics o corbs que recordin les formes femenines, ni sobre espais com masmorres o convents, encara que tot aix¨° hi est¨¤ present¡±. L¡¯exposici¨® s¨ª que tracta, a partir de 250 peces de tot tipus, des de llibres, fins a fotografies, v¨ªdeos, maquetes i instal¡¤lacions ¡°com l¡¯arquitectura ha contribu?t al control dels comportaments i a la creaci¨® d¡¯estereotips de g¨¨nere en la nostra societat, eminentment patriarcal; i de com alguns models han trencat amb els models tradicionals i han defensat utopies sexuals¡±, va explicar la cocomiss¨¤ria.

L¡¯exposici¨® que no presenta un recorregut cronol¨°gic, gira al voltant de tres eixos tem¨¤tics: les utopies sexuals, els refugis llibertins i les sexegrafies. Comen?a amb les propostes radicals del temple del plaer Claude-Nicolas Ledoux per a la seva ciutat ideal Saline de Chaux o els espais per a orgies er¨°tiques o falansteris de Charles Fourier, que l¡¯exposici¨® compara amb les comunes hippies i l¡¯arquitectura radical del segle XX de Ettore Sottsass o Superstudio o, fins i tot el Taller d¡¯Arquitectura de Ricardo Bofill. Cap supera la utopia sexual del Marqu¨¨s de Sade a qui la mostra dedica un dels seus racons escenogr¨¤fics (pensats com a decorats d¡¯¨°peres i que obliguen l¡¯espectador a penetrar en el seu interior i detenir-se per gaudir-lo en intimitat) en el qual s¡¯aborda la seva passi¨® per l¡¯arquitectura i que, a part dels seus escrits, va idear un prototip per a la xarxa de 32 cases de prostituci¨® que va idear a Par¨ªs.

M¨¦s recentment l¡¯hongar¨¨s Nicolas Sch?ffer, que als anys seixanta va projectar una ciutat ut¨°pica, la Villa Cybern¨¦tique, per la qual va dissenyar un centre d¡¯entreteniments sexuals, un lloc que es reprodueix en l¡¯exposici¨® en la qual no falten escultures cin¨¨tiques, llums, plomes, coixins i un perfum embriagador.

Els refugis llibertins repassen escenaris com les petites maisons de l¡¯aristocr¨¤cia francesa del segle XVIII amb estades com grutes, capritxos, llocs amagats i aparells especialitzats per aconseguir el plaer m¨¦s gran. Ens introdueix en els gabinets de lectures on es llegien els cl¨¤ssics de Nerciat, Cr¨¦billon, Choderlos de Laclos, que alterarien amb el seu alt voltatge de text i il¡¤lustracions tots els presents i prossegueix amb els apartaments per a solters proposats per la revista Playboy, tot encaminat a disparar la imaginaci¨® er¨°tica.

A aquesta revista se li dedica un apartat sencer en qu¨¨ s¡¯inclou el llit de Hefner, en el qual la comiss¨¤ria d¡¯aquest ambient, la professora Beatriz Colomina, fa una defensa passional del paper de la revista en la difusi¨® de l¡¯arquitectura moderna en un moment en qu¨¨ les revistes eren m¨¦s convencionals i cl¨¤ssiques. ¡°A part del desplegable central amb les playmates, la revista podria estar dedicada al p¨²blic gai¡±, en refer¨¨ncia al fet que va aconseguir que l¡¯home s¡¯interess¨¦s per l¡¯arquitectura i per l¡¯estil de vida, la roba o el disseny.

L¡¯exposici¨® conclou amb les sexegrafies, els espais p¨²blics per al sexe, com els parcs, els carrers o els lavabos p¨²blics, possiblement la part m¨¦s controvertida de la mostra per la consideraci¨® d¡¯aquests aspectes com a marginals, com ara els que mostren les fotografies de Larry Sultan. El CCCB ha habilitat petits espais que simulen les sales on es visionen pel¡¤l¨ªcules m¨ªtiques del porno dels anys setanta (en les quals s¡¯avisa que no est¨¤ perm¨¨s l¡¯entrada a menors de 18 anys); uns espais que van estar vius fins a l¡¯arribada dels v¨ªdeos que van despla?ar el g¨¨nere fins a les llars.

I avui dia, quins s¨®n els espais per al desig i la sexualitat? es pregunten les comiss¨¤ries de la mostra: el ciberespai, on ¨¦s possible el porno i les seves m¨²ltiples variants a cop de clic, a m¨¦s de les trobades sexuals via apps. En acabar podem veure que ¨¦s el que est¨¤ a tocar: el Cybersex Inmmerison Engine, una m¨¤quina d¡¯immersi¨® total barreja de realitat i estimulaci¨® virtual, que per l¡¯aspecte, segur que no ¨¦s tan plaent com el contacte pell amb pell.